Ubicada a la Plaça de la Natura, sota una gran pèrgola, “A recer del Park Güell” presenta 900 imatges i un centenar de textos que recorren la relació del parc amb Barcelona i la seva ciutadania
Les fotografies provenen d’arxius institucionals, de fotògrafs reconeguts i de col·leccions particulars, amb una aportació destacada dels tallers celebrats amb associacions veïnals
Impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i BSM, la mostra es podrà visitar a partir del 7 de novembre i forma part de la commemoració del centenari del parc com a espai públic, l’Any Gaudí i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026
En aquest enllaç podeu descarregar algunes imatges de l’exposició
El Park Güell acull “A recer del Park Güell”, una exposició que convida a recórrer la memòria del parc i a imaginar-ne el futur. Ubicada a la Plaça de la Natura, en una gran pèrgola en forma d’arc l’exposició reuneix 900 imatges i un centenar de textos que repassen el patrimoni del parc, la seva relació amb la ciutat i les experiències de les persones que l’han viscut al llarg del temps.
La proposta, que es podrà visitar a partir de dissabte 7 de novembre i fins a la primavera vinent, forma part de la commemoració dels cent anys del Park Güell com a parc públic i coincideix amb l’Any Gaudí i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026. Aquesta confluència d’efemèrides ofereix l’oportunitat de revisitar la història del parc, aprofundir en el seu significat cultural i patrimonial i obrir una reflexió col·lectiva sobre com hauria de ser en el futur.
Impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i BSM, i comissariada per Marina Cervera Alonso de Medina, l’exposició reivindica el parc com un espai compartit, construït al llarg del temps per la geologia, la natura, la història, l’arquitectura i les persones que l’han fet seu.
“A recer del Park Güell” parteix d’una pregunta: com podem celebrar el passat sense deixar de mirar endavant? La instal·lació proposa entendre el patrimoni no només com allò que preservem, sinó també com allò que ens acull, ens connecta i contribueix a construir una memòria compartida. El Park Güell és, en aquest sentit, molt més que un conjunt arquitectònic: és un territori amb una història anterior a Gaudí i una realitat viva que continuarà transformant-se amb les generacions futures.
Una pèrgola inspirada en Gaudí i integrada visualment a la Plaça de la Natura
La pèrgola en forma d’arc que acull la mostra evoca els arcs catenaris que Gaudí va incorporar en diversos projectes, com la del jardí de la Casa Museu Gaudí, al mateix parc; o la Casa Batlló. La instal·lació reinterpreta aquest recurs arquitectònic i transforma la pèrgola en un suport per a la memòria. En lloc de vegetació enfiladissa, l’exterior de l’estructura està revestit amb tons verds, fet que integra visualment l’estructura en la vegetació del conjunt del parc.
Tres mirades que conflueixen en la idea del recer
A l’interior d’aquesta gran estructura, l’exposició desplega tres mirades sobre el Park Güell: una mirada cap a allò que no es veu, una mirada construïda a partir de la memòria compartida i una mirada projectada cap al futur.
La mirada cap al Park Güell que no es veu
Aquesta mirada s’endinsa en el patrimoni subterrani i orgànic del Park Güell, format per coves, cisternes, mines i canòpies que sostenen, protegeixen i condicionen el paisatge visible. Aquests elements, sovint desconeguts, revelen la complexitat d’un parc que va molt més enllà de la seva arquitectura més reconeguda.
La mirada de la memòria compartida
Una altra mirada recupera cent anys de vida pública i privada al parc. Les fotografies, procedents de tallers amb associacions veïnals, arxius institucionals, col·leccions particulars i fons de fotògrafs, mostren escenes quotidianes i moments compartits: primeres passes, comunions, nevades, concerts, celebracions o excursions escolars.
Aquest conjunt construeix una memòria visual col·lectiva que explica com el veïnat i les diferents generacions han fet seu el Park Güell i l’han convertit en un espai de trobada, convivència i identitat compartida.
La mirada cap al futur
La darrera mirada es projecta cap a l’any 2126 a través de cent textos en format postal. Cinquanta recullen les reflexions de persones vinculades al veïnat, les institucions i el món expert, convidades a imaginar com serà el parc d’aquí a un segle. Els altres cinquanta recuperen cites de figures històriques com Antoni Gaudí, Eusebi Güell i Josep Maria Jujol, per explorar les idees i visions que van donar forma al parc i posar-les en diàleg amb el seu futur.
Les tres mirades conflueixen en una mateixa idea: el Park Güell com a recer. Un espai que acull el patrimoni que no es veu, conserva la memòria de les persones que l’han viscut i obre camins per pensar el seu futur.
L’exposició convida a celebrar el centenari del parc públic no només com una fita commemorativa, sinó també com una oportunitat per reforçar el vincle entre patrimoni, ciutadania i paisatge. La mostra presenta la preservació del Park Güell com una responsabilitat compartida i planteja com podem transmetre a les generacions futures un espai viu, acollidor i ple de significat.
