L’animal va arribar al Zoo de Barcelona ara fa 20 anys a petició de les autoritats i provinent d’un embargament per garantir la seva cura i el seu benestar
El seu estat de salut havia empitjorat les darreres setmanes per problemes relacionats amb la seva avançada edat
El Zoo de Barcelona s’ha especialitzat en les cures geriàtriques, esdevenint un centre de referència internacional en la cura i el benestar d’animals d’edat avançada
El Zoo de Barcelona ha perdut un dels seus habitants més estimats, el rinoceront Pedro, un dels exemplars més longeus d’aquesta espècie al món, segons els registres existents. El Pedro ha mort aquest matí. Fa uns dies, i a causa de la seva avançada edat, havia iniciat un procés de debilitació que ha anat evolucionant cap a un estat cada cop més delicat que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció dispensada per l’equip de cuidadors i veterinaris del Zoo.
L’edat exacta del rinoceront no es coneix, però amb els registres duaners existents s’estima que podria tenir entre 53 i 54 anys. Tenint en compte que l’esperança màxima de vida de l’espècie és d’entre 40 i 50 anys, era el rinoceront més vell d’Europa –actualment hi ha 339 exemplars als centres de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)– i un dels 4 més longeus dels prop de 800 que hi ha a tot el món, segons els registres existents.
Procedent d’un embargament, va trobar refugi al Zoo de Barcelona
El Pedro va arribar al Zoo de Barcelona el 2 de desembre del 2003, provinent d’una altra instal·lació zoològica a proposta de l’Administració responsable de trobar-li una nova llar que garantís la cura i benestar de l’animal. Segons les dades disponibles, l’any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica i traslladat a l’Estat espanyol en un context social molt diferent de l’actual en què el moviment d’animals no estava tan regulat per la legislació internacional com avui.
Al Zoo de Barcelona, hi va trobar refugi i condicions de vida adequades per a la seva espècie. Era un animal tranquil i sociable, de tarannà positiu i sempre disposat a interaccionar amb els seus cuidadors i cuidadores. Atesa la seva edat avançada, en els darrers anys havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar, entre altres dolències, els problemes articulars que patia. Per al director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, “ha mort un animal molt estimat per tots nosaltres, un exemplar que ha rebut en aquests anys la màxima cura per part de l’equip tècnic del Zoo, que li ha procurat les atencions necessàries. El Pedro representa un dels propòsits més significatius del Zoo de Barcelona a dia d’avui, ser refugi i garant del benestar d’animals que requereixen d’una protecció especial, ja sigui perquè són d’una espècie amenaçada al seu hàbitat natural o perquè tenen necessitats especials fruit de la seva pròpia història”.
El Zoo de Barcelona, referent mundial en cures geriàtriques d’animals grans
El Zoo ha acollit al llarg dels anys diferents animals d’edat molt avançada, com el rinoceront Pedro i les elefantes Susi, Yoyo i Bully, amb necessitats físiques i emocionals específiques. Això l’ha convertit en un centre capdavanter en cures geriàtriques, una especialització que s’ha fet de la mà del Centre d’Educació en Benestar d’Animals de Zoològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (ZAWEC) i ha permès situar el Zoo de Barcelona com un referent internacional en la cura i el benestar d’aquests animals.
Avui, el Zoo de Barcelona, seguint el seu nou model, centra el seu treball en espècies que requereixen una protecció especial pel seu estat de conservació a la natura. També és un centre compromès amb el benestar animal i, per tant, es posa sempre a disposició de les autoritats per acollir animals que necessiten una nova llar on viure en condicions adequades per a la seva espècie.
Ambaixador d’un espècie amenaçada
El Pedro era un rinoceront blanc meridional (Ceratotherium simum simum), subespècie classificada com Gairebé amenaçada (NT - Near Threatened) a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i per a la qual existeix un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) del qual el Pedro en formava part.
Malgrat que fins fa poc es trobava en greu perill d'extinció, com tots els altres rinoceronts, a causa de la caça furtiva per obtenir-ne les banyes, el rinoceront blanc meridional és el que millor s'ha recuperat els darrers anys gràcies a l'estricta protecció que se li ha atorgat. Fins fa poc, vivia tan sols a la República de Sud-àfrica, però darrerament ha estat reintroduït a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbàbue.
El rinoceront blanc és la més gran de les cinc espècies de rinoceronts existents actualment. Alguns exemplars arriben a mesurar fins a quasi 2 metres d’alçada i 4 de longitud, i a pesar més de 3.500 kg. Viu a sabanes arbrades, planes herbàcies, regions arbustives obertes i fins i tot zones pantanoses. Els mascles tenen costums solitaris.
