Imatge
Imatge
La llúdriga s’ha reproduït al riu Mogent per primera vegada després de més de quatre dècades. Així ho han ratificat les imatges enregistrades amb les càmeres de fototrampeig instal·lades en el marc del “Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, que estan duent a terme l’Observatori RIVUS, dins la Fundació RIVUS, i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
El nou grup familiar es compon d’una femella i dues cries, nascudes a l’estiu, que ja efectuen desplaçaments diaris acompanyades de la mare. I així continuaran fins a assolir, aproximadament, un any de vida, que és l’edat mitjana d’emancipació d’aquesta espècie. Els darrers anys s’havien detectat individus de forma periòdica en aquest afluent del riu Besòs, però eren llúdrigues que estaven de pas i que provenien d’altres zones. Es tractava d’exemplars que tenien el riu Mogent com a zona de dispersió i hivernada, però no de cria. L’any passat, aquest mateix projecte, va permetre confirmar, per tercer any consecutiu, que la llúdriga es reprodueix a la conca del Besòs (2020, al Congost i 2021, al Ripoll), sempre en sectors prou tranquils, productius i ecològicament funcionals. S’estima que la població actual en aquesta conca és d’uns 10 individus.
Els experts assenyalen que la reproducció de la llúdriga encara es troba supeditada a l’activitat humana, que redueix el seu hàbitat i limita la seva població només en localitzacions concretes. Per aquest motiu, i després de l’èxit aconseguit, destaquen la importància de seguir treballant en la recuperació d’aquesta espècie per tal de preservar la biodiversitat de la zona, i més en el cas d’hàbitats tan estressats i tan problemàtics com les conques fluvials del Besòs i la Tordera, rius marcadament mediterranis
El motiu de la desaparició de la llúdriga de la conca del Besòs durant el segle XX va ser l’efecte combinat de la contaminació de les aigües, la persecució humana i la degradació de l’hàbitat. Anys després, la reducció de la contaminació i la seva protecció legal, sumada a la gran capacitat dispersiva de l’espècie, ha permès un retorn a bona part de les conques hidrogràfiques que l’havien vist desaparèixer, incloses les més humanitzades.
A la conca de la Tordera ja hi ha una població estable d’unes 20 llúdrigues
La situació de la llúdriga a la conca del Besòs contrasta amb la seva situació a la conca veïna de la Tordera, on malgrat haver retornat de forma gairebé simultània i també estar condicionada per notables pressions humanes, la major disponibilitat d’hàbitat adequat està permetent l’establiment d’una població més gran, estimada en aproximadament uns 20 individus. Precisament, l’objectiu principal del ”Projecte de seguiment i estudi de la llúdriga a les conques del Besòs i de la Tordera”, en marxa des de 2018, és avaluar quins reptes enfronta l’espècie i la seva comunitat ecològica en l’actualitat i així identificar mesures que permetin compatibilitzar l’activitat humana i la conservació dels nostres espais fluvials.