Durant les obres de construcció del futur Aparcament BSM Ciutadella del Coneixement, que s’ubicarà a l’antic Mercat del Peix de Barcelona, han aparegut les restes d’un vaixell datat entre els segles XV i XVI. Les restes de l’embarcació, que ha estat batejada provisionalment com a ‘Ciutadella I’, s’han trobat a una profunditat de més de cinc metres sota el nivell del mar.
La troballa es troba en un estat de conservació molt fràgil, i, en concret, es conserva un fragment de deu metres de llargada i més de tres metres d’amplada amb una estructura formada per una trentena de quadernes i almenys set andanes del folre. Aquest sistema, conegut com a construcció a esquelet, era habitual a la Mediterrània medieval i es va estendre arreu d’Europa a partir de mitjans del segle XV.
La troballa s’inscriu en un context històric de transformació del front marítim de Barcelona. A partir de 1439, amb la construcció dels primers molls artificials, es va alterar la dinàmica de la línia de costa i va desaparèixer la barra de sorra coneguda com la Tasca, que havia protegit la ciutat durant segles. La combinació entre la deriva litoral, la desembocadura del Besòs i els temporals va provocar un ràpid avenç de la platja, cobrint antics espais marins.
Intervenció arqueològica a càrrec del Servei d’Arqueologia de Barcelona
El Servei d’Arqueologia de Barcelona és l’organisme que lidera la intervenció arqueològica per garantir la correcta documentació i conservació de l’estructura. En primera instància, s’han realitzat les anàlisis científiques pertinents per registrar amb detall l’estat i la forma de les restes sense manipular-les directament.
La fusta, tot i ser un material habitual en la construcció naval històrica, només es conserva en ambients molt concrets com els medis aquàtics i es deteriora ràpidament quan entra en contacte amb l’aire. Per aquest motiu, un cop identificades les primeres estructures, es va optar per no desenterrar-les del tot, deixant-les protegides sota una capa de sorra que ajuda a mantenir la humitat estable. Al mateix temps, es va activar la col·laboració amb l’equip del CASC, especialitzat en conservació de fusta arqueològica humida, per definir la millor estratègia d’intervenció in situ.
La fase inicial ha inclòs treballs tècnics acurats com la documentació tridimensional, el marcatge de les peces, la presa de mostres i la preparació del trasllat en contenidors plens d’aigua, que asseguren la conservació temporal de les restes. Posteriorment, el material es traslladarà a instal·lacions especialitzades, on es durà a terme un procés de dessalatge amb aigua corrent i impregnació amb cera hidrosoluble, una substància que penetra la fusta i en reforça l’estructura interna, garantint-ne la conservació a llarg termini. Aquest tractament és imprescindible per preservar tant l’estructura física del vaixell com el seu valor arqueològic, ja que constitueix una font de coneixement única sobre la navegació i les tècniques de construcció naval utilitzades a la Barcelona dels segles XV i XVI.
Un cas similar: Barceloneta I
Anys enrere també es va trobar un vaixell en condicions similars: el "Barceloneta I", descobert el 2008 durant unes excavacions a prop de l’Estació de França, en el marc dels treballs sobre el baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i el primer moll artificial del port. Datat al segle XV, aquest vaixell d’origen cantàbric, probablement basc, representa un testimoni únic de l’activitat comercial de la Barcelona medieval. Les seves restes van ser restaurades durant més de sis anys i actualment s’exhibeixen al Museu d’Història de Barcelona, a l’avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata. El Port de Barcelona hi va col·laborar amb el Museu d’Història per a crear una exposició virtual que inclou el procés de restauració, una reconstrucció en 3D de l’embarcació i un mapa interactiu de les rutes comercials del segle XV. La troballa del "Ciutadella I" complementa i enriqueix el coneixement obtingut amb el "Barceloneta I", oferint una visió més completa de la diversitat i la complexitat de l’activitat marítima medieval a Barcelona, i consolidant la ciutat com a punt neuràlgic de les rutes comercials de l’època.
Sorra fèrtil per regenerar la platja de San Sebastià
La zona on s’ha localitzat el derelicte presenta nivells de sorres i llims molt fèrtils, amb presència de restes orgàniques com llavors d’avellana i pinyes senceres, actualment en estudi, que podrien tenir una cronologia similar a la de l’embarcació. De fet, les obres que s’estan realitzant per a la construcció de l’Aparcament BSM Ciutadella del Coneixement han permès la recuperació de 40.000 m³ de sorra del subsol barceloní procedent de dipòsits sedimentaris del quaternari. Aquesta sorra, que ha passat pels processos d'anàlisi pertinents, és de bona qualitat, és apta per a usos costaners i s'està utilitzant per regenerar la platja de Sant Sebastià. En termes de sostenibilitat, la proximitat entre el solar on s'estan realitzant les obres i la platja ha permès reduir considerablement l'impacte ambiental del transport. Fins ara ja s’hi han abocat 25.000 m³, un quantitat que ha contribuït a millorar un espai de gaudi tan preuat pels ciutadans com ho son les platges, zones que havien estat malmeses pels temporals
