Zoo

El Zoo de Barcelona testejarà un bot conversacional capaç d’interactuar amb la persona usuària, orientar-la durant la seva visita i proporcionar-li informació sobre diferents espècies d’animals

Al Park Güell es provarà una aplicació que adapta el format dels continguts a les necessitats cognitives, sensorials i físiques de l’usuari o usuària

Són dues de les solucions tecnològiques plantejades al programa InnovAcció 2030, amb el que l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i la Fundació Mobile World Capital Barcelona volen accelerar l’assoliment de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible 

Ambdós projectes compten amb el suport de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent, impulsada per l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat

El Zoo de Barcelona i el Park Güell testejaran durant els propers mesos dues solucions tecnològiques per fer més inclusiva l’experiència dels visitants amb necessitats específiques. Els projectes són dues de les solucions tecnològiques que s’han desenvolupat a partir dels reptes llençats per la ciutat, l’octubre del 2021, en el marc del programa InnovAcció 2030. 

Es tracta d’una iniciativa liderada per la Comissionada de l’Agenda 2030 de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona de Serveis Municipals (BSM) i la Fundació Mobile World Capital Barcelona a través del programa Digital Future Society. L’objectiu és donar resposta de manera innovadora a diferents reptes urbans que permetin accelerar la consecució de l’Agenda 2030 i l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

En aquest cas, el repte plantejava aprofitar l’ús de la tecnologia per fer més inclusives les visites al Park Güell i al Zoo. 

Zoo de Barcelona: un assistent virtual que interactua amb la persona usuària

La solució tecnològica que es posarà a prova al Zoo és un bot conversacional accessible dissenyat per a persones amb necessitats d’accessibilitat visual, auditiva i cognitiva o persones amb discapacitat per trastorn de salut mental. S’anomena Zoobot, l’ha desenvolupat l’empresa La Tempesta: Ciutat, Cultura & Tecnologia i funciona a través del mòbil o la tauleta. Es tracta d’un bot conversacional capaç d’interactuar amb la persona usuària, proporcionar-li informació sobre allò que té al davant i orientar-la segons les seves necessitats.

En aquesta fase pilot, la nova eina es podrà utilitzar als espais de la Sabana-Sahel i al Centre de Descoberta Terra de Dragons. A les entrades d’aquests dos espais hi ha uns tòtems informatius amb un codi QR que permeten l’accés a Zoobot, sense necessitat de descarregar-se cap aplicació. També s’hi podrà accedir des del web del Zoo de Barcelona. 

El Park Güell provarà una aplicació que adapta els continguts a les necessitats de la persona usuària 

En el cas del Park Güell, la proposta seleccionada per a la millora de l’experiència de les persones amb diversitat cognitiva (intel·lectual i trastorn de l’espectre autista), sensorial (auditiva i visual) i física (mobilitat i orgànica) que el visiten ha estat concebuda per l’empresa Play&go Experience. 

Consisteix en una aplicació que adapta el format dels continguts a les necessitats de la persona usuària i inclou mapes en 2D, textos de lectura fàcil normalitzats, pictogrames, 23 audioguies i 15 clips de vídeo, entre altres recursos. En aquesta fase de prova, l’aplicació s’adapta a 16 perfils d’usuari diferents combinables entre ells. Permet conèixer 34 punts d’interès i serveis del Park Güell. 

L’aplicació es pot descarregar gratuïtament al market place de Play&go Experience: https://bit.ly/ParkGuellVisitaInclusiva

Suport i acompanyament del col·lectiu de persones amb discapacitat

Les dues eines, que es provaran fins al proper mes de maig en entorns reals, han estat seleccionades a partir d’un concurs públic d’innovació impulsat per BSM. La seva tria i posterior desenvolupament s’ha fet amb el suport i l’acompanyament de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i entitats de la Xarxa d’Accessibilitat i Vida Independent de l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.

Al llarg del procés de creació, les entitats han participat en diferents reunions, entrevistes personals i activitats de simulació, entre altres dinàmiques. La seva contribució i experiència ha estat cabdal per millorar tant el procés de desenvolupament de les aplicacions com la seva implementació al Zoo de Barcelona i al Park Güell. 

Fins ara, es tenia constància que alguns exemplars d’aquesta espècie d’aigua dolça vivien en zones litorals de l’Empordà, però no se’ls havia pogut enregistrar sortint del mar 

Les imatges han estat captades en el marc del projecte de seguiment de la llúdriga a la costa de l’Alt Empordà que estan duent a terme el Departament d’Acció Climàtica i la Fundació Barcelona Zoo amb el suport de Damm

Nou avenç del Projecte de caracterització de les llúdrigues amb costums litorals a l’Alt Empordà que estan duent a terme el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i la Fundació Barcelona Zoo, amb el suport de Damm. Per primera vegada, s’han pogut captar imatges d’un exemplar de llúdriga sortint del mar, una fita mai aconseguida fins ara a tot el Mar Mediterrani. 

La imatge de la llúdriga sortint de l’aigua ha estat captada en una platja de l’àmbit del Cap de Creus. Des de 2016, i gràcies, en part, a aquest projecte pioner de caracterització de les poblacions de llúdrigues a la costa de l’Alt Empordà, es té constància que almenys una desena d’individus d’aquesta espècie d’aigua dolça viuen en zones litorals de l’Empordà, però mai no se les havia pogut enregistrar entrant o sortint del mar. 

L’exemplar enregistrat és un mascle adult i formaria part d’aquests primers grups familiars de llúdrigues que ja se sap que viuen la major part del temps al mar. 

Per tal de continuar aprofundint el coneixement d’aquests grups de llúdrigues que fan vida al mar, durant aquest 2023, s’ampliaran els mètodes de seguiment de l’espècie. Es faran servir tècniques de seguiment amb recorreguts a peu i en embarcacions, es recol·lectaran els seus rastres i s’instal·laran càmeres de fototrampeig en punts estratègics per poder determinar el nombre de grups familiars, la seva dieta i els seus costums. 

Situació actual de la llúdriga a Catalunya 

A Catalunya, els darrers anys, la llúdriga (Lutra lutra) ha experimentat una evident recuperació a bona part de les conques fluvials d’on havia desaparegut durant la segona meitat del segle XX. La progressiva atenuació de la contaminació fluvial inorgànica i la persecució directa –dos factors que havien assolit nivells incompatibles amb l’espècie–, sumada a la gran capacitat de dispersió de les llúdrigues, han propiciat una ràpida reocupació del territori. A més, l’any 2002 es va aprovar el Pla de conservació de la llúdriga a Catalunya, a través del qual es van poder aplicar mesures de protecció i actuacions de foment de la seva població ens els ecosistemes fluvials i aquàtics. 

Actualment, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, conjuntament amb la Fundació Barcelona Zoo, participen activament en el seguiment tant per transsectes per terra i mar, com amb la instal·lació de càmeres de parany fotogràfic i posterior revisió de les imatges.  

El nombre de visitants assolit durant el 2022 ha crescut prop d’un 20% respecte l’any 2021, i supera els registres anteriors a la pandèmia

El Zoo ha seguit ampliant l’oferta d’activitats educatives, adreçades a famílies i estudiants, amb les quals vol promoure el respecte per la biodiversitat

Al llarg del 2022 també s’han fet noves passes en la implementació del nou Model de Zoo, amb projectes com l’estrena de l’Espai Invertebrats o el Centre de Descoberta dels Dragons de Komodo

També ha col·laborat en 43 projectes de conservació d’espècies en risc i ha realitzat la reintroducció en la natura de 362 exemplars d’espècies autòctones,  com la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny, el fartet, el ferreret, el turó europeu i l’ibis ermità

La tendència de creixement del Zoo de Barcelona segueix a l’alça. 740.015 persones han visitat el Zoo durant el 2022, una xifra que suposa un increment de prop del 20% respecte els registres assolits l’any passat, i que supera amb escreix les 710.000 del 2019, abans de la pandèmia. Aquesta evolució positiva consolida el creixement de públic que el parc ha tingut en els darrers exercicis, uns anys que han estat cabdals per al desplegament del Nou Model de Zoo. 

També s’ha consolidat el nombre de famílies que són membres del Zoo Club. L’any 2022 s’ha tancat amb 23.963 famílies i 81.447 membres en total. Són xifres que estabilitzen el creixement produït l’any 2021 i que, en el cas del nombre total de socis, se situen un 65% per sobre de les xifres anteriors a la pandèmia. 

“Estem molt satisfets, ja que l'augment de visitants és la millor mostra de la bona rebuda del nou model del Zoo”, ha afirmat la tercera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta de la Fundació Zoo, Laia Bonet, qui també ha manifestat que “aquest nou enfoc, centrat en les activitats i la participació del visitant, és atractiu per molts tipus de públics i així ho demostren les dades d'aquest any”.

Els bons resultats del Zoo Club són fruit de la intensa tasca de fidelització realitzada entre els visitants i de la gran acceptació que tenen les activitats dissenyades especialment per al públic familiar. Entre les propostes amb millor acollida cal destacar novetats com el Passaport de Natura, creat l’estiu passat per fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els nens i nenes que visiten el Zoo. En total, n’han gaudit 3.496 persones. També ha tingut un gran èxit l’Scape Room de l’Espai Invertebrats, amb 952 participants i la totalitat de sessions completes. 

El Zoo també ha recuperat les xifres d’assistència als Casals de Setmana Santa, estiu i Nadal. Enguany, 1.152 nens i nenes han participat de les activitats preparades coincidint amb les vacances escolars. 

A més, s’ha celebrat per primer cop l’STEAM Zoo, una jornada en què 600 estudiants de 1r i 2n d’ESO de Barcelona i l’àrea metropolitana van poder gaudir de diferents tallers científics organitzats entre l’equip educatiu del Zoo i la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC). L’objectiu del projecte, que també es desenvolupa en altres espais emblemàtics gestionats per BSM com el Parc del Fòrum, l’Anella Olímpica i el Tibidabo, és promoure les vocacions científiques entre l’alumnat de secundària. En el cas específic del Zoo es va posar focus sobre diferents aspectes de la biologia. 

Un nou model de Zoo que ja és realitat

L’educació, la conservació i la recerca són els eixos que guien el desplegament del nou Model de Zoo. L’any 2022 aquest nou rumb s’ha seguit fent palès amb la materialització de nombrosos projectes. 

A banda de la incorporació de noves activitats educatives, el Zoo ha avançat en la creació d’espais que, a banda de millorar l’experiència del visitant, posen al centre la sensibilització sobre la necessitat de tenir cura de la fauna salvatge i els seus hàbits naturals, molt especialment les espècies que es troben en risc d’extinció. És el cas del nou circuit interpretatiu de la Sabana del Sahel, el Centre de Descoberta sobre els dragons de Komodo i l’Espai Invertebrats, una de les novetats més ben valorades del Zoo i que en només sis mesos d’existència ha rebut 166.032 persones. 

El 2022 també ha tingut lloc l’enderroc de l’antic Aquarama, una instal·lació que va ser inaugurada el 1968 i que donarà pas a una reserva d’animals. La futura instal·lació acollirà les espècies que, provisionalment, es vegin afectades per les obres de millora previstes els propers anys. 

El compromís del Zoo amb la preservació d’espècies amenaçades va més enllà dels seus límits. Donant continuïtat a aliances com la del Programa d’Espècies en Perill de l’Associació Europea del Zoos i Aquaris (EAZA) i a nombrosos acords de col·laboració,  al llarg del 2022 s’han dut a terme 43 projectes de conservació d’espècies en risc. També s’ha treballat per a la reintroducció a la natura de fins a set espècies autòctones, com són  la tortuga de rierol, la tortuga mediterrània, el tritó del Montseny, el fartet, el ferreret, el turó europeu i l’ibis ermità. En total, el Zoo ha facilitat la reintroducció de 362 exemplars. 

En l’àmbit científic, la Fundació Zoo ha atorgat 8 beques i ha participat en la posada en marxa de 35 projectes de recerca i conservació, fent valer el seu paper en la generació de coneixement i conscienciació sobre la protecció dels ecosistemes.