Imatge
El Premi Pritzker, el més important de l'arquitectura, s'ha atorgat al japonès Arata Isozaki, l'arquitecte del Palau Sant Jordi, una de les obres icòniques dels Jocs Olímpics de Barcelona.
El guardonat va néixer el 1931 a Oita i va cursar els seus estudis a Tokyo, on també va treballar amb Kenzo Tange . Durant la seva carrera ha creat un centenar d’obres, entre les quals el Palau Sant Jordi de Barcelona. 28 anys d’història El Palau Sant Jordi es va inaugurar oficialment el 21 de setembre de 1990, i des de llavors és considerat una autèntica joia arquitectònica que destaca pel seu disseny espectacular i per les seves prestacions tecnològiques. L’element que més el distingeix és la cúpula, que va ser construïda a nivell del terra i elevada durant 10 dies per 12 gats hidràulics fins a fer-la reposar a la seva posició actual.
El repte del Palau Sant Jordi era el de mantenir-se com una instal·lació de referència una vegada finalitzats els Jocs, repte que ha complert amb escreix al llarg d’aquests 28 anys. La flexibilitat del Palau a l’hora d’acollir diferents tipus d’esdeveniments queda demostrada al fer un repàs d’alguns dels esdeveniments que ha acollit al llarg d’aquests anys. A banda dels concerts dels principals cantants del moment, el Sant Jordi s’ha transformat, per exemple, en un camp de bàsquet, una pista de tennis, una pista de motocross o, fins i tot, una piscina olímpica.
