Imatge
El 95% del 1.500 exemplars nascuts al Zoo des de 1993 s’han alliberat a la natura
Aquest dimarts passat s’han alliberat amb èxit 82 gripaus endèmics de Mallorca a la Serra de Tramuntana. Aquesta espècie d’amfibis, també coneguts com a ferrerets (Alytes muletensis), han estat reintroduïts amb èxit a la seva àrea natural. Concretament, s’han alliberat 45 adults i subadults, i 37 larves, tots ells nascuts al Zoo de Barcelona. Es tracta d’una espècie d’amfibi endèmica d’aquesta illa, i l’objecte de l’actuació és repoblar aquesta àrea d’on havien desaparegut. Des del 1993, la reproducció al Zoo de Barcelona ha estat molt exitosa. Més de 1.500 exemplars han nascut a les seves instal·lacions i al voltant d’un 95% han estat lliurats a les autoritats mallorquines per al seu alliberament al medi natural. Els esforços conjunts del Zoo de Barcelona i la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears s’han realitzat en el pla d’actuació de conservació i reproducció del de l’espècie. Concretament, els treballs de conservació realitzats amb anterioritat amb aquesta espècie a la Serra de Tramuntana han permès que el ferreret hagi passat de catalogar-se “en perill crític” d’extinció a catalogar-se com “vulnerable” per la Unió Internacional de la Conservació i la Natura (UICN), una situació que reflecteix la millora destacable de la supervivència de l’espècie. L’actuació amb aquesta tipologia de gripau ha rebut el reconeixement internacional i està servint de model per a altres plans de conservació. La valoració dels esforços de conservació del ferreret es molt positiva. Com a prova definitiva estan els resultats dels darrers recomptes de la població de capgrossos a la Serra de Tramuntana que mostren un continu augment de la població. L’actuació en la conservació d’aquesta espècie es considera modèlica i ha servit com a exemple per a plans de conservació posteriors arreu del món. Actualment, el projecte de conservació del ferreret contempla també la lluita contra les malalties emergents que afecten als amfibis, com la quitridiomicosi, provocada per un fong que està afectant dramàticament els amfibis de tot el planeta, i present a l’illa de Mallorca.Desenvolupament del pla de conservació
L’any 1980 es va trobar a la Serra de Tramuntana a Mallorca un dels últims vertebrats descoberts de la fauna europea, el ferreret (Alytes muletensis). Aquesta espècie d’amfibi, forma part de l’antiga fauna que habitava Mallorca abans de les invasions de les espècies animals continentals, tenia el seu hàbitat en una reduïda àrea de torrents a la Serra de Tramuntana, on no havien arribat les espècies invasores a causa de les condicions agrestes del perfil del terreny.
La minúscula àrea de distribució i el limitat nombre d’exemplars que es van comptabilitzar en els primers censos van posar en alerta a les autoritats i la comunitat científica, que van començar a treballar per conèixer la nova espècie i protegir-la. El fruit d’aquesta feina col·lectiva va ser la inclusió del ferreret el 1982 a la llista vermella de la Unió Internacional de la Conservació (UICN) amb la catalogació d’espècie en “perill crític” d’extinció. A partir del 1991 es va crear la redacció del primer pla de recuperació del ferreret amb els principals objectius de conservar les poblacions i hàbitats, controlar els depredadors introduïts, crear nous punts de reproducció, lluitar contra la contaminació de l’hàbitat -a la qual els amfibis són molt sensibles-, i fer divulgació de la seva situació.
Una de les mesures preses va ser estendre la cria en captivitat de l’espècie, a la qual han contribuït institucions com el prestigiós Jersey Wildlife Trust i el Zoo de Barcelona, amb el qual la conselleria balear va firmar un conveni de col·laboració.
Els amfibis són autèntics indicadors mediambientals de la salut dels ecosistemes i la seva conservació és fonamental per al manteniment de l’equilibri ecològic. Els visitants del Zoo de Barcelona poden observar els ferrerets al complex del Terrari, en una instal·lació dedicada a la seva espècie que recrea el seu hàbitat rocallós de les muntanyes mallorquines.
Trets característics de l’espècie i el seu hàbitat
Les torrenteres de muntanya de Mallorca, encara que són estacionals en el seu cabal i acostumen a restar seques durant l’estiu, mantenen basses i tolls en les gorges que no s’assequen mai, i és allà on els capgrossos del ferreret, uns dels més grans de la fauna europea, creixen i experimenten la metamorfosi.
Els ferrerets (Alytes muletensis) tenen unes extremitats anteriors molt llargues que els han proporcionat capacitat escaladora, cosa que els ha permès de sobreviure en un ambient tan difícil com el seu. Aquesta capacitat és molt rara entre els amfibis afins continentals, eminentment excavadors. Això s’interpreta com una adaptació al medi insular, aspre i calcari.
Inclosos com són dins del gènere Alytes (tòtils), presenten peculiaritats reproductives pròpies d’aquests gripaus, entre les quals destaca el fet que el mascle carrega a la regió lumbar els ous que la femella posa al terra i els transporta durant tot el període de maduració humitejant-los periòdicament. Un cop són a punt de sortir, el mascle es fica dins l’aigua perquè els capgrossos s’alliberin.
Per obtenir més imatges cliqueu aquí.
