Floquet de Neu ja té segell de correus

Després de la seva mort l’any 2003 Floquet de Neu continua sent una icona de la ciutat i un ambaixador de la fauna salvatge amenaçada

En el marc de la fira Expominer del Recinte de Montjuïc de Fira Barcelona celebrada el primer cap de setmana de novembre, el Gremi de Filatèlia i Numismàtica de Catalunya en col·laboració amb el Zoo de Barcelona ha presentat un segell personalitzat de Floquet de Neu commemoratiu dels 50 anys de l’arribada del goril·la albí a Barcelona, dintre del Saló Col·lecciona dedicat al segell, la moneda i el col·leccionisme.  El segell personalitzat, principal novetat del Col·lecciona d’aquest any, és de curs legal i s’ha pogut adquirir a totes les botigues associades al Gremi de Filatèlia i Numismàtica i també a les botigues del Zoo de Barcelona en els pròxims dies. El segell s’ha exposat al Saló, juntament amb el gravat filatèlic corresponent. L’1 de novembre de 1966 va arribar a Barcelona en Floquet de Neu, el primer goril·la albí conegut fins al moment. Des d’aleshores, ha captivat persones de tot el món i ha atret a milions de visitants i un gran nombre de científics, al zoo de la ciutat. Després de la seva mort el novembre del 2003 a causa d’un càncer de pell, continua sent una icona de la ciutat i un ambaixador de la fauna salvatge amenaçada. El record d’aquest animal imponent i forta personalitat continua encara molt viu i romandrà en la memòria de tots. Un mes abans del seu viatge a Europa, en Floquet de Neu, amb uns dos anys d’edat, havia estat trobat a la selva d’Nko, a l’aleshores Guinea Espanyola, fortament agafat al cos de la seva mare que havia estat abatuda juntament amb la seva família per un grup de propietaris de finques locals. Orfe i albí, no podia sobreviure a la natura, i el primatòleg Jordi Sabater Pi, llavors conservador del Centre d’experimentació zoològica d’Ikunde - dependent del Zoo de Barcelona - , el va rescatar i cuidar fins al seu trasllat al Parc Zoològic de Barcelona, dirigit en aquella època per Antoni Jonch i Cuspinera. El petit goril·la es va adaptar bé a la seva vida a Barcelona i al tracte amb els humans, primer com un membre més de la família del Dr. Román Luera, veterinari del Zoo, i la seva muller María Gracia, que li va fer de mare adoptiva al seu pis de l’Eixample. Al cap d’un any, el van traslladar al Zoo on va conviure amb els seus cuidadors i els exemplars de la seva espècie.  Els 37 anys que va viure al Zoo de Barcelona, el Floquet de Neu va ser sempre el líder del seu grup  i va formar una família molt nombrosa. La seva descendència, sense cap exemplar albí, l’integren 21 fills, 18 néts i alguns besnéts, dels quals 7 viuen al Zoo de Barcelona i la resta a altres zoos del món. La seva fama internacional va arribar aviat gràcies a la publicació el març de 1967 d’un article a la revista National Geographic que el va convertir en una estrella admirada internacionalment i un dels animals més populars de tots els temps. L’albinisme de Floquet de Neu L’albinisme es produeix per la falta de melanina a les cèl·lules que donen pigmentació a la pell i els ulls. El que patia en Floquet era equiparable al que es dóna en els humans, l’albinisme oculocutani, subtipus 1A, que afecta el teixit cutani i ocular i que provoca molta sensibilitat als raigs ultraviolats. Es tracta d’un tret hereditari recessiu i les parelles de Floquet de Neu han estat sempre no albines, per tant la probabilitat de tenir descendents albins és baixa i tampoc és un objectiu del Zoo de Barcelona, que prioritza la seva tasca dintre del programa europeu de conservació del goril·la de plana. Goril·la de plana occidental: conservació i recerca Floquet de Neu era un goril·la mascle de la subespècie Gorilla gorilla gorilla o goril·la de plana occidental, una de les cinc subespècies de goril·la, totes elles amenaçades d’extinció en major o menor grau. En aquest cas, el perill és crític segons la Llista vermella de la Unió Internacional per la Conservació de la Naturalesa (UICN) ja que  les seves poblacions han disminuït en més d’un 60% en els últims 25 anys a causa de la caça, la desforestació i sobreexplotació dels recursos naturals, el virus de l’ebola i els conflictes bèl·lics. Per evitar-ne l’extinció, es duen a terme programes de recerca i conservació in situ, amb què el Zoo de Barcelona col·labora, però també resulta imprescindible la conservació fora dels hàbitats naturals, i en aquesta línia  a nivell europeu es treballa en un programa de conservació a zoos per mantenir-ne una població demogràficament sostenible i amb una adequada variabilitat genètica, com a reserva per al que pugui succeir en el futur. La Dra. Ma Teresa Abelló,  conservadora de primats del zoo, és vice-coordinadora d’aquest programa.