Anella Olímpica

Amb més de 160 concerts previstos, l’Anella Olímpica es referma com un espai de referència per la música en viu, amb una oferta plural, diversa i a l’abast de tots els públics

En els propers mesos visitaran la ciutat artistes de primer nivell com Bad Bunny, Eric Clapton, The Weeknd, Aitana i Oques Grasses, entre d'altres 

Un any més, la programació de l’Anella Olímpica, espai gestionat per BSM, s’intensifica de cara a la temporada primavera-estiu. Amb més de 160 concerts previstos al llarg de l’any, l’agenda de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club tornen a situar Barcelona com un espai de referència per a la música en viu a nivell internacional. 

Aquest 2026 destaca per una concentració d’esdeveniments de gran format i per la presència d’artistes de renom que fan de la capital catalana una parada rellevant dins de la gira de les grans gires musicals. L’agenda combina concerts únics a l’Estat, estades llargues d’artistes amb diverses nits consecutives en un mateix equipament i cites especialment significatives dins la trajectòria d’alguns dels intèrprets. 

La programació prevista configura una oferta plural, diversa i a l’abast de tothom que reforça el paper de l’Anella Olímpica com un espai cultural de referència. A més, amb aquest elevat nivell d’activitat, el 2026 es preveu com un any de rècord, tant pel volum d’esdeveniments com per la rellevància artística de la programació.

Llargues estades, parades úniques a nivell estatal i cites molt esperades

El Palau Sant Jordi es consolida enguany com l’epicentre de les estades llargues a l’Anella Olímpica, amb artistes amb alt poder de convocatòria que han ampliat aforaments amb més d’un concert. El tret de sortida el donarà Rosalía, que oferirà quatre concerts els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril, en una de les estades més destacades del 2026. En la mateixa línia, Aitana actuarà els dies 4, 5, 7 i 8 de setembre, i La Oreja de Van Gogh oferirà quatre concerts els dies 6, 7, 26 i 27 de novembre.

En aquest context d’alta activitat, el Palau Sant Jordi també acollirà diversos concerts que suposen parades úniques a Espanya dins de la gira internacional prevista per a grans artistes. És el cas d’Eric Clapton, el 10 de maig; TWICE, el 12 de maig; Synthony, el 21 d’octubre; i Niall Horan, que pujarà a l’escenari el 25 d’octubre. 

Pel que fa al Sant Jordi Club, destaquen les actuacions de Pau Vallvé, prevista pel 25 d’abril; Rodrigo Cuevas, el dia 9 de maig; Placebo, el 3 d’octubre; i La Fúmiga, els dies 16 i 17 d’octubre. En aquest mateix període, el Palau Sant Jordi acollirà també els concerts de Morat, que actuarà els dies 16 i 17 d’octubre; Melendi, l’1 i el 2 de novembre; Pitbull, el 4 de novembre; i Bryan Adams, el 14 de novembre.

Aquest nivell d’activitat tindrà una expressió encara més extraordinària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que acollirà algunes de les cites més significatives de la temporada. Amb més de quinze anys de trajectòria en la indústria musical, Oques Grasses s’acomiadarà del seu públic amb quatre concerts els dies 5, 7, 9 i 10 d’octubre. La programació es completarà amb altres fites molt esperades com el retorn d’El Último de la Fila, amb concerts els dies 3 i 7 de maig, o la primera parada de la gira europea de Bad Bunny, prevista pels dies 22 i 23 de maig, reforçant així un 2026 excepcional que situa Barcelona i l’Anella Olímpica al centre del calendari musical internacional.

L’agenda de l’Estadi Olímpic també inclou altres actuacions com Don Omar, que estarà present el 23 de juliol, i The Weeknd, amb un concert l’1 de setembre, consolidant l’equipament com a espai clau per als concerts de gran format.

Més enllà de la música en viu, l’Anella Olímpica reforçarà aquest 2026 el seu paper com a espai polivalent i estratègic per a l’acollida de grans esdeveniments de projecció internacional. En l’àmbit esportiu, una de les fites destacades del proper any serà la celebració de la gran sortida del Tour de França (4 i 5 de juliol), que tindrà com a punt d’arribada l’Estadi Olímpic Lluís Companys. A aquest calendari s’hi sumarà també la tercera edició del Premier Padel, que del 10 al 13 de desembre convertirà el Palau Sant Jordi en l’epicentre mundial d’aquesta disciplina.

En conjunt, la programació prevista per al 2026 consolida l’Anella Olímpica com un dels principals motors de l’activitat cultural i d’esdeveniments de la ciutat, amb una proposta que combina qualitat artística i projecció internacional i que reforça el seu paper com a espai clau dins el calendari anual de Barcelona.

Un any més, la programació de l’Anella Olímpica, espai gestionat per BSM, s’intensifica de cara a la temporada primavera-estiu. Amb més de 160 concerts previstos al llarg de l’any, l’agenda de l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club tornen a situar Barcelona com un espai de referència per a la música en viu a nivell internacional.

Aquest 2026 destaca per una concentració d’esdeveniments de gran format i per la presència d’artistes de renom que fan de la capital catalana una parada rellevant dins de la gira de les grans gires musicals. L’agenda combina concerts únics a l’Estat, estades llargues d’artistes amb diverses nits consecutives en un mateix equipament i cites especialment significatives dins la trajectòria d’alguns dels intèrprets.

La programació prevista configura una oferta plural, diversa i a l’abast de tothom que reforça el paper de l’Anella Olímpica com un espai cultural de referència. A més, amb aquest elevat nivell d’activitat, el 2026 es preveu com un any de rècord, tant pel volum d’esdeveniments com per la rellevància artística de la programació.

Llargues estades, parades úniques a nivell estatal i cites molt esperades

El Palau Sant Jordi es consolida enguany com l’epicentre de les estades llargues a l’Anella Olímpica, amb artistes amb alt poder de convocatòria que han ampliat aforaments amb més d’un concert, com Rosalía, Aitana o La Oreja de Van Gogh. També acollirà diversos concerts que suposen parades úniques a Espanya dins de la gira internacional prevista per a grans artistes, és el cas d’Eric Clapton, TWICE, Synthony, o Niall Horan.

Pel que fa al Sant Jordi Club, destaquen les actuacions de Pau Vallvé, Rodrigo Cuevas, Placebo i La Fúmiga; mentre que al Palau Sant Jordi acollirà els concerts de Morat, Melendi, Pitbull, i Bryan Adams.

Aquest nivell d’activitat tindrà una expressió encara més extraordinària a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, que acollirà algunes de les cites més significatives de la temporada. Oques Grasses s’acomiadarà del seu públic amb quatre concerts, i també hi passaran altres artistes molt esperats com el retorn d’El Último de la Fila, Don Omar, The Weeknd o la primera parada de la gira europea de Bad Bunny. Aquestes fites reforcen un 2026 excepcional que situa Barcelona i l’Anella Olímpica al centre del calendari musical internacional. 

Més enllà de la música en viu, l’Anella Olímpica reforçarà aquest 2026 el seu paper com a espai polivalent i estratègic per a l’acollida de grans esdeveniments de projecció internacional. En l’àmbit esportiu, les fites més destacades de l'any seran la celebració de la gran sortida del Tour de França, que tindrà com a punt d’arribada l’Estadi Olímpic Lluís Companys i la tercera edició del Premier Padel, que convertirà el Palau Sant Jordi en l’epicentre mundial d’aquesta disciplina.

En conjunt, la programació prevista per al 2026 consolida l’Anella Olímpica com un dels principals motors de l’activitat cultural i d’esdeveniments de la ciutat, amb una proposta que combina qualitat artística i projecció internacional i que reforça el seu paper com a espai clau dins el calendari anual de Barcelona.

L’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club refermen, un any més, el seu posicionament internacional com a espais de referència per a les grans gires musicals  

Els concerts representen el gruix de l’activitat de l’Anella Olímpica, que destaca per una oferta plural, diversa i a l’abast de tothom gràcies a les aliances amb una trentena de promotors musicals i pel seu potencial com a espai de ciutat integrat amb el territori i respectuós amb l’entorn

La programació musical del 2026 es preveu també excepcional amb plens a l’Estadi Olímpic i múltiples passis de concerts d’artistes nacionals i internacionals 

L’Anella Olímpica bat rècords i tanca el 2025 amb 198 esdeveniments celebrats i més de 2,4 milions d’espectadors. Un any més, l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club refermen el seu posicionament en l’àmbit internacional com a espais de referència per a esdeveniments de gran format i molt especialment per a les grans gires musicals. 

El nombre d’esdeveniments ha crescut un 15% en un any i el nombre d’espectadors, un 11%. Això s’ha traduït en un any de quasi plena ocupació al conjunt de l’Anella Olímpica amb activitat programada 351 dies, incloses les jornades de muntatge i desmuntatge de cada esdeveniment.

I pel que fa al perfil d’espectadors, es manté la tendència dels anys anteriors. De mitjana, un 42% prové de Barcelona i la seva àrea metropolitana; el 34,7%, de la resta de Catalunya; el 16,2%, d’altres zones d’Espanya; i el 7,1%, d’altres països. Unes dades que constaten que la programació de l’Anella Olímpica connecta amb el públic barceloní i català alhora que atreu visitants d’arreu, projectant una oferta cultural i esportiva de gran format.  

Per a la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, “les dades de tancament de l’any 2025 consoliden tres anys consecutius d’autèntic rècord a l’Anella Olímpica i refermen l’èxit d’un model de gestió públic i de col·laboració públic-privada que ofereix propostes per a tots els públics. Són dades que reforcen també el potencial de l’Anella Olímpica com a espai de ciutat integrat amb el territori i respectuós amb l’entorn”. 

Un any musical amb els millors artistes nacionals i internacionals 

Per tipus d’acte, els concerts es mantenen com l’activitat principal de l’Anella Olímpica. Al llarg de l’any, s’hi han fet 116 concerts que han aplegat gairebé 1,2 milions d’espectadors. 
La meitat d’aquests concerts s’han fet al Palau Sant Jordi (58), seguit del Sant Jordi Club (51) i l’Estadi Olímpic Lluís Companys (7). 

Novament, l’oferta de concerts de l’Anella Olímpica destaca per la seva riquesa d’estils. Una pluralitat i diversificació que és fruit de l’estreta relació que aquest equipament, gestionat per l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona BSM, manté amb una trentena de promotors musicals locals i internacionals. 

Del cartell del 2025 destaca l’àmplia varietat de concerts d’artistes internacionals (65) i nacionals (51). I és rellevant que 11 d’aquests artistes internacionals escollissin els escenaris de l’Anella Olímpica per fer la seva única parada a tot l’Estat. Van ser Ateez, Tomorrow X Together, Guns N’ Roses, Billie Eilish, Ado, Kendrick Lamar, Blackpink, Post Malone, Lady Gaga, Jamiroquai i Mumford & Sons; i van sumar un total de 14 concerts únics a Espanya.

Al llarg de l’any, l’Anella Olímpica ha seguit ampliant el nombre d’artistes que hi actuen més d’un dia. Lady Gaga hi ha fet tres concerts i Quevedo, Sabina, Rauw Alejandro, Billie Eilish, Antonio Orozco, Rels B i Mike Towers, n’han fet dos.

El cartell marcadament internacional del 2025 ha conviscut amb una de les apostes que ha tingut des dels seus orígens l’Anella Olímpica: projectar el talent local amb una clara mirada internacional. En aquest sentit, destaquen els concerts d’Amaia, Aitana, Mushka, Rigoberta Bandini, Belén Aguilera, Lágrimas de Sangre, Mónica Naranjo, Loquillo, Nil Moliner i Antonio Orozco. 

Propostes familiars i esportives molt arrelades a la ciutat

Els espectacles familiars, els esdeveniments esportius i corporatius, les filmacions i les activitats de ciutat completen el calendari de l’Anella Olímpica. Aquests esdeveniments –58 en total– han aplegat prop de 200.000 espectadors. 

En aquest àmbit, destaquen propostes com Disney on Ice, vinculat al Palau Sant Jordi des de 1993; el Cirque du Soleil, el partit benèfic Catalunya – Palestina, el Trial Indoor Barcelona, les Premier Padel Finals, o la trobada escolar Esport i Dansa Ara, entre d’altres. 

A aquestes experiències cal sumar-hi els 24 partits que el FC Barcelona ha jugat durant el 2025 a l’Estadi Olímpic i que han comptat amb més d’1 milió d’assistents. 

El 2026, un nou any amb una programació musical excepcional 

El 2026 serà també un any musicalment excepcional a l’Anella Olímpica, que tornarà a ser parada indispensable de grans gires musicals nacionals i internacionals, moltes d’elles amb fins a quatre passis. 

Noms com El Último de la Fila (3 i 7 de maig), Bad Bunny (22 i 23 de maig) i Oques Grasses (5, 7, 9 i 10 d’octubre) ja han exhaurit totes les entrades dels múltiples concerts que faran a l’Estadi Olímpic, on també hi actuarà The Weeknd (1 de setembre).

El Palau Sant Jordi també ha penjat el cartell de complet pels concerts de Fito & Fitipaldis (16 i 17 de gener), Hans Zimmer (27 de març), Rosalía (13, 15, 17 i 18 d’abril) i Aitana (4, 5, 7 i 8 de setembre). És el mateix escenari que han escollit artistes com Bad Gyal (20, 21 i 22 de març), Dani Martin (25 d’abril i 24 d’octubre), Eric Clapton (10 de maig) i La Oreja de Van Gogh (6, 7, 26 i 27 de novembre).  

De l’àmbit esportiu, una fita destacada del proper any serà la celebració de la gran sortida del Tour de França (4 i 5 de juliol), que tindrà com a punt d’arribada l’Estadi Olímpic Lluís Companys; així com una nova edició del Trial Indoor Barcelona (8 de febrer).   

El projecte per transformar el Sant Jordi Club avança amb la definició del projecte arquitectònic  

El 2026 serà també un any important per a la transformació que té en marxa l’Anella Olímpica per dotar-se, progressivament, d’una infraestructura tècnica de primer nivell que mantingui el bon posicionament de Barcelona en el mercat internacional de la música en viu i els esdeveniments de gran format. 

Serà l’any en què es donarà a conèixer el projecte guanyador del concurs internacional d’arquitectura que definirà com serà el nou Sant Jordi Club, una sala que es prepara per oferir la màxima qualitat tècnica, acústica i visual, posant l’experiència de les persones i la sostenibilitat al centre, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona. Amb una inversió de 70 milions d’euros per part de BSM, el nou Sant Jordi Club serà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per a la música en viu.   

A més, al llarg de l’any, es duran a terme actuacions a l’Estadi Olímpic i el Palau Sant Jordi que milloraran la infraestructura, l’operativa i l’experiència d’ús d’aquests espais. I es renovarà la lluminària de l’Esplanada Olímpica, dotant-la de més eficiència. 

L’Anella Olímpica ha batut rècords i ha tancat el 2025 amb 198 esdeveniments celebrats i més de 2,4 milions d’espectadors. Un any més, l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club refermen el seu posicionament en l’àmbit internacional com a espais de referència per a esdeveniments de gran format i molt especialment per a les grans gires musicals.

El nombre d’esdeveniments ha crescut un 15% en un any i el nombre d’espectadors, un 11%. Això s’ha traduït en un any de quasi plena ocupació al conjunt de l’Anella Olímpica amb activitat programada 351 dies, incloses les jornades de muntatge i desmuntatge de cada esdeveniment.

I pel que fa al perfil d’espectadors, es manté la tendència dels anys anteriors. De mitjana, un 42% prové de Barcelona i la seva àrea metropolitana; el 34,7%, de la resta de Catalunya; el 16,2%, d’altres zones d’Espanya; i el 7,1%, d’altres països. Unes dades que constaten que la programació de l’Anella Olímpica connecta amb el públic barceloní i català alhora que atreu visitants d’arreu, projectant una oferta cultural i esportiva de gran format.

Les dades de tancament de l’any 2025 consoliden tres anys consecutius d’autèntic rècord a l’Anella Olímpica i refermen l’èxit d’un model de gestió públic i de col·laboració públic-privada que ofereix propostes per a tots els públics. Són dades que reforcen també el potencial de l’Anella Olímpica com a espai de ciutat integrat amb el territori i respectuós amb l’entorn.

Un any musical amb els millors artistes nacionals i internacionals

Per tipus d’acte, els concerts es mantenen com l’activitat principal de l’Anella Olímpica. Al llarg de l’any, s’hi han fet 116 concerts que han aplegat gairebé 1,2 milions d’espectadors. 
La meitat d’aquests concerts s’han fet al Palau Sant Jordi (58), seguit del Sant Jordi Club (51) i l’Estadi Olímpic Lluís Companys (7).

Novament, l’oferta de concerts de l’Anella Olímpica destaca per la seva riquesa d’estils, amb una àmplia varietat de concerts d’artistes internacionals i nacionals. I és rellevant que 11 d’aquests artistes internacionals escollissin els escenaris de l’Anella Olímpica per fer la seva única parada a tot l’Estat, com Guns N’ Roses, Billie Eilish, Blackpink, Post Malone, Lady Gaga, Jamiroquai, entre d'altres. Aquesta pluralitat i diversificació és fruit de l’estreta relació que aquest equipament, gestionat per l’empresa de l’Ajuntament de Barcelona BSM, manté amb una trentena de promotors musicals locals i internacionals.

El cartell marcadament internacional del 2025 ha conviscut amb una de les apostes que ha tingut des dels seus orígens l’Anella Olímpica: projectar el talent local amb una clara mirada internacional. Alguns exemples han sigut Amaia, Aitana, Rigoberta Bandini, Lágrimas de Sangre, Mónica Naranjo, Loquillo, Nil Moliner o Antonio Orozco.

Propostes familiars i esportives molt arrelades a la ciutat

Els espectacles familiars, els esdeveniments esportius i corporatius, les filmacions i les activitats de ciutat completen el calendari de l’Anella Olímpica. Aquests esdeveniments –58 en total– han aplegat prop de 200.000 espectadors.

En aquest àmbit, destaquen propostes com Disney on Ice, vinculat al Palau Sant Jordi des de 1993; el Cirque du Soleil, el partit benèfic Catalunya – Palestina, el Trial Indoor Barcelona, les Premier Padel Finals, o la trobada escolar Esport i Dansa Ara, entre d’altres.

A aquestes experiències cal sumar-hi els 24 partits que el FC Barcelona ha jugat durant el 2025 a l’Estadi Olímpic i que han comptat amb més d’1 milió d’assistents.

El 2026, un nou any amb una programació musical excepcional

El 2026 serà també un any musicalment excepcional a l’Anella Olímpica, que tornarà a ser parada indispensable de grans gires musicals nacionals i internacionals. Alguns noms són El Último de la Fila, Bad Bunny i Oques Grasses o The Weeknd.

De l’àmbit esportiu, una fita destacada del proper any serà la celebració de la gran sortida del Tour de França, que tindrà com a punt d’arribada l’Estadi Olímpic Lluís Companys; així com una nova edició del Trial Indoor Barcelona. 

L'any 2026 també serà un any important per a la transformació que té en marxa l’Anella Olímpica per dotar-se, progressivament, d’una infraestructura tècnica de primer nivell que mantingui el bon posicionament de Barcelona en el mercat internacional de la música en viu i els esdeveniments de gran format. Descobreix més sobre el projecte de transformació aquí.

Al llarg d’aquests 35 anys, 26,8 milions de persones han gaudit dels més de 2.500 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club 

Dels darrers anys, destaca l’increment en el nombre de concerts fruit de l’auge global que viu el sector de la música en viu i dels grans espectacles 

Aquest diumenge, 21 de setembre, se celebren 35 anys de la inauguració del Palau Sant Jordi. L’equipament, concebut amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, va ser lliurat a la ciutat el 21 de setembre de 1990 en un acte institucional on es va posar en valor la seva avançada tecnologia, els materials emprats i la seva versatilitat d’usos. Es tractava d’un espai creat i preparat des d’un inici per acollir activitats esportives de tota mena, però també espectacles de gran relleu com ara concerts, òpera, fires i conferències.

A aquella presentació institucional, la van seguir tres dies de portes obertes que, amb el lema “Vine a veure el més gran espectacle del món”, van permetre als barcelonins i les barcelonines conèixer el que acabaria sent un dels principals escenaris olímpics i, sens dubte, una de les obres més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. Hi van assistir un total de 270.000 persones.

En paraules d’Isozaki, el Palau Sant Jordi, juntament amb la seva sala annexa –l’actual Sant Jordi Club– havia de tenir “un caràcter universal” i així ha estat. Per a la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, “35 anys després, el Palau Sant Jordi i el conjunt de l’Anella Olímpica es manté com un espai referent al món dels esdeveniments esportius i és, sobretot, un escenari clau per al sector de la música en viu, amb una programació permanent de concerts d’artistes nacionals i internacionals i de tots els estils. I tot, des del lideratge públic”. 

BSM, com a empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona, va assumir la gestió de l’Anella Olímpica l'any 2003 per encàrrec del consistori. En tot aquest temps,  ha sabut consolidar l’Anella Olímpica com un espai de referència internacional en l’àmbit cultural, esportiu i de l’entreteniment. La seva experiència i professionalitat han estat clau per preservar el llegat olímpic i posar-lo al servei de la ciutadania i del posicionament global de Barcelona.

Més de 2.500 esdeveniments i 26,8 milions d’assistents 

Des de la seva inauguració, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Cub han acollit més de 2.500 esdeveniments que han aplegat 26,8 milions d’assistents. Gairebé la meitat d’aquests esdeveniments (el 45%) han estat concerts, seguit de fires i actes corporatius (35%), grans cites esportives (13%) i altres esdeveniments com espectacles familiars o rodatges, entre d’altres (7%).

La música en viu és, amb molta diferència el tipus d’acte que més ha crescut al llarg dels anys. En l’última dècada, 7 de cada 10 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club han sigut concerts. Això és així, d’una banda, pel canvi de tendència que viu el sector de la música –la incursió de l’streaming ha disparat la demanda de gires i concerts per davant de la música gravada–; i de l’altra, per la capacitat i versatilitat d’aquestes arenes, amb aforaments de 18.400 i 4.600 persones respectivament; així com l’estreta relació que l’Anella Olímpica manté, des de fa anys, amb els més de 40 promotors locals i internacionals que fan possibles tots aquests esdeveniments. 

Un escenari obert a tots els públics i estils musicals 

El primer artista en trepitjar l’escenari del Palau Sant Jordi va ser Luciano Pavarotti. El tenor italià hi va actuar pocs dies després de l’acte inaugural, el 29 de setembre de 1990. Precisament, un dels trets distintius d’aquesta arena és la rica varietat d’estils musicals que ha acollit des dels inicis, obrint-se a tots els públics. Òpera, pop, rock, metal, clàssica, punk... Tots els estils hi han tingut cabuda, també l’electrònica, els sons llatins o noves tendències com el K-pop. 

El Palau Sant Jordi ha tingut també un paper important en la trajectòria d’artistes nacionals. Per a noms com Rosalía, Rigoberta Bandini, Joan Dausà, Nil Moliner, Oques Grasses, Manuel Carrasco, Lola Índigo o Aitana ha sigut el primer o un dels primers grans auditoris on han actuat; i n’hi ha que el tenen entre els seus escenaris més visitats de l’Estat: Joaquín Sabina (18 concerts), Alejandro Sanz (16 concerts), Estopa (13 concerts), Fito&Fitipaldis (12 concerts), David Bisbal (11 concerts) o Pablo Alborán (10 concerts). 

De l’àmbit internacional, els artistes que més vegades han actuat al Palau Sant Jordi són Eros Ramazzotti (11 concerts), Madonna (7 concerts), Bryan Adams (7 concerts), U2 (7 concerts) o Laura Pausini (5 concerts).  

Han estat molts els moments memorables viscuts a les pistes del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club, però sens dubte n’hi ha un que ha passat a la història musical de Barcelona: el concert de Love of Lesbian del 27 de març de 2021. Va ser el primer concert de gran format en temps de pandèmia i arribava després d’un any sense música en viu.

La seu d’una àmplia varietat de cites esportives d’abast internacional 

Els esdeveniments esportius han marcat també la història del Palau Sant Jordi. Abans d’esdevenir la seu de les competicions de gimnàstica i voleibol dels Jocs Olímpics Barcelona’92, ja va acollir l’antic torneig internacional de bàsquet Open McDonald’s (1990).  

A aquelles cites internacionals, les van seguir d’altres de rellevància com el Campionat del Món d’Atletisme en pista coberta (1995), la Copa Mundial de futbol sala de la FIFA 1996, el Campionat del Món de natació (2003 – 2013), els campionats mundials de snowboard (2011), handbol (2013), basquet (2014); o els World Roller Games Barcelona 2019. 

Com amb la música, destaca la varietat de disciplines esportives practicades, al llarg dels anys, al Palau Sant Jordi. Hi ha hagut futbol sala, futbol americà, tennis, atletisme indoor, escalada o judo, passant també per l’handbol, el taekwondo, el kickboxing, el trial, l’enduro i el karting, entre d’altres.

També han estat rellevants els anys en que l’equip de bàsquet del FC Barcelona va jugar com a equip local al Palau Sant Jordi (1991 – 1994) o cites com el Dirt Track (1991, 2014, 2015, 2016, 2017) o l’Ski Indoor (1992, 1993 i 1995).

L’escenari també de propostes familiars molt arrelades a la ciutat

Les propostes per al públic familiar han format part també de la història del Palau Sant Jordi des dels seus inicis. L’espectacle Disney On Ice, per exemple, aterrava al Palau Sant Jordi el 1993 i, des d’aleshores, ja s’hi han fet 29 edicions. És, amb molta diferència, l’esdeveniment que més vegades s’ha repetit en aquest espai. 

Una altra companyia que ha escollit nombroses vegades aquest escenari per als seus shows és el Cirque du Soleil, amb 8 parades al Palau Sant Jordi. 

En aquest àmbit, té un paper important també la trobada Esport i Dansa Ara, la jornada anual que tanca el que ja és el programa educatiu esportiu amb més participació de centres escolars de Barcelona. Aquell dia, milers d’infants omplen la pista del Palau Sant Jordi i exhibeixen, davant dels seus familiars i el professorat, els balls assajats durant mesos als seus centres.  

Una cinquantena d’artistes faran parada a l’Anella Olímpica fins a finals d’any 

El cartell del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club per aquests propers mesos constata el bon posicionament d’aquestes arenes en el circuit nacional i internacional de la música en viu. Fins al desembre, una cinquantena d’artistes hi faran parada i per a alguns, aquesta serà la seva única parada a tot l’Estat. 

De l’àmbit nacional, fins a finals d’any, passaran pel Palau Sant Jordi noms com Joaquín Sabina (2 i 4 d’octubre), Manuel Carrasco (10 d’octubre), Vanesa Martin (25 d’octubre), Los Pecos (26 d’octubre i 28 de desembre), Leiva (8 de novembre), Antonio Orozco (28 i 29 de novembre), Monica Naranjo (19 de desembre) o Raphael (20 de desembre). 

Pel que fa a gires internacionals, destaquen les actuacions de Mora (23 de setembre), amb totes les entrades venudes; Lady Gaga (28, 29 i 31 d’octubre), Jamiroquai (6 de novembre) i Mumford & Sons (23 de novembre), que no fan cap altre concert a Espanya; o Katy Perry (9 de novembre) i Anuel AA (22 i 26 de novembre).   

També durant aquests mesos, pel Sant Jordi Club hi desfilaran, entre molts d’altres, Daminano David  (21/09 ), que ja ha exhaurit entrades; Delaossa (4 d’octubre), Manuel Turizo (11 d’octubre), Los Planetas (17 d’octubre), Ojete Calor (25 d’octubre), Belén Aguilera (8 de novembre), Lágrimas de Sangre (14 i 15 de novembre), Roxette (16 de novembre), Crystal Fighters (27 de novembre) o Loquillo (27 de desembre). 

En clau esportiva, de l’11 al 14 de desembre, el Palau Sant Jordi acollirà les Premier Padel Finals, una cita amb el millor pàdel del món.   

I ja amb la mirada al 2026, alguns dels primers noms confirmats al conjunt de l’Anella Olímpica són Fito&Fitipaldis (16 i 17 de gener), Julieta (13 de febrer), Mikel Izal (20 de febrer), Hans Zimmer (27 de març), Pau Vallvé (25 d’abril), Dani Martin (25 d’abril i 24 d’octubre), Eros Ramazzotti (2 de maig), El Último de la Fila (3 i 7 de maig) o Bad Bunny (22 i 23 de maig).   
 

Diumenge, 21 de setembre, se celebren 35 anys de la inauguració del Palau Sant Jordi. L’equipament, concebut amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona’92 i dissenyat per l’arquitecte japonès Arata Isozaki, va ser lliurat a la ciutat el 21 de setembre de 1990 en un acte institucional on es va posar en valor la seva avançada tecnologia, els materials emprats i la seva versatilitat d’usos. Es tractava d’un espai creat i preparat des d’un inici per acollir activitats esportives de tota mena, però també espectacles de gran relleu com ara concerts, òpera, fires i conferències.

A aquella presentació institucional, la van seguir tres dies de portes obertes que amb el lema “Vine a veure el més gran espectacle del món” van permetre als barcelonins i les barcelonines conèixer el que acabaria sent un dels principals escenaris olímpics i, sens dubte, una de les obres més emblemàtiques de la ciutat de Barcelona. Hi van assistir un total de 270.000 persones.

En paraules d’Isozaki, el Palau Sant Jordi, juntament amb la seva sala annexa –l’actual Sant Jordi Club– havia de tenir “un caràcter universal” i així ha estat. Avui, 35 anys després, el Palau Sant Jordi i el conjunt de l’Anella Olímpica es manté com un espai referent al món dels esdeveniments esportius i és, sobretot, un escenari clau per al sector de la música en viu, amb una programació permanent de concerts d’artistes nacionals i internacionals i de tots els estils. I tot, des del lideratge públic. 

BSM, com a empresa pública de l’Ajuntament de Barcelona, va assumir la gestió de l’Anella Olímpica l'any 2003 per encàrrec del consistori. En tot aquest temps,  ha sabut consolidar l’Anella Olímpica com un espai de referència internacional en l’àmbit cultural, esportiu i de l’entreteniment. La seva experiència i professionalitat han estat clau per preservar el llegat olímpic i posar-lo al servei de la ciutadania i del posicionament global de Barcelona.

Més de 2.500 esdeveniments i 26,8 milions d’assistents 

Des de la seva inauguració, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Cub han acollit més de 2.500 esdeveniments que han aplegat 26,8 milions d’assistents. Gairebé la meitat d’aquests esdeveniments (el 45%) han estat concerts, seguit de fires i actes corporatius (35%), grans cites esportives (13%) i altres esdeveniments com espectacles familiars o rodatges, entre d’altres (7%).

La música en viu és, amb molta diferència el tipus d’acte que més ha crescut al llarg dels anys. En l’última dècada, 7 de cada 10 esdeveniments celebrats al Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club han sigut concerts. Això és així, d’una banda, pel canvi de tendència que viu el sector de la música –la incursió de l’streaming ha disparat la demanda de gires i concerts per davant de la música gravada–; i de l’altra, per la capacitat i versatilitat d’aquestes arenes, amb aforaments de 18.400 i 4.600 persones respectivament; així com l’estreta relació que l’Anella Olímpica manté, des de fa anys, amb els més de 40 promotors locals i internacionals que fan possibles tots aquests esdeveniments.  

Un escenari obert a tots els públics i estils musicals 

El primer artista en trepitjar l’escenari del Palau Sant Jordi va ser Luciano Pavarotti. El tenor italià hi va actuar pocs dies després de l’acte inaugural, el 29 de setembre de 1990. Precisament, un dels trets distintius d’aquesta arena és la rica varietat d’estils musicals que ha acollit des dels inicis, obrint-se a tots els públics. Òpera, pop, rock, metal, clàssica, punk... Tots els estils hi han tingut cabuda, també l’electrònica, els sons llatins o noves tendències com el K-pop. 

El Palau Sant Jordi ha tingut també un paper important en la trajectòria d’artistes nacionals. Per a noms com Rosalía, Rigoberta Bandini, Joan Dausà, Nil Moliner, Oques Grasses, Manuel Carrasco, Lola Índigo o Aitana ha sigut el primer o un dels primers grans auditoris on han actuat; i n’hi ha que el tenen entre els seus escenaris més visitats de l’Estat: Joaquín Sabina (18 concerts), Alejandro Sanz (16 concerts), Estopa (13 concerts), Fito&Fitipaldis (12 concerts), David Bisbal (11 concerts) o Pablo Alborán (10 concerts). 

De l’àmbit internacional, els artistes que més vegades han actuat al Palau Sant Jordi són Eros Ramazzotti (11 concerts), Madonna (7 concerts), Bryan Adams (7 concerts), U2 (7 concerts) o Laura Pausini (5 concerts).  

Han estat molts els moments memorables viscuts a les pistes del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club, però sens dubte n’hi ha un que ha passat a la història musical de Barcelona: el concert de Love of Lesbian del 27 de març de 2021. Va ser el primer concert de gran format en temps de pandèmia i arribava després d’un any sense música en viu. 

La seu d’una àmplia varietat de cites esportives d’abast internacional 

Els esdeveniments esportius han marcat també la història del Palau Sant Jordi. Abans d’esdevenir la seu de les competicions de gimnàstica i voleibol dels Jocs Olímpics Barcelona’92, ja va acollir l’antic torneig internacional de bàsquet Open McDonald’s (1990).  

A aquelles cites internacionals, les van seguir d’altres de rellevància com el Campionat del Món d’Atletisme en pista coberta (1995), la Copa Mundial de futbol sala de la FIFA 1996, el Campionat del Món de natació (2003 – 2013), els campionats mundials de snowboard (2011), handbol (2013), basquet (2014); o els World Roller Games Barcelona 2019. 

Com amb la música, destaca la varietat de disciplines esportives practicades, al llarg dels anys, al Palau Sant Jordi. Hi ha hagut futbol sala, futbol americà, tennis, atletisme indoor, escalada o judo, passant també per l’handbol, el taekwondo, el kickboxing, el trial, l’enduro i el karting, entre d’altres.

També han estat rellevants els anys en que l’equip de bàsquet del FC Barcelona va jugar com a equip local al Palau Sant Jordi (1991 – 1994) o cites com el Dirt Track (1991, 2014, 2015, 2016, 2017) o l’Ski Indoor (1992, 1993 i 1995). 

L’escenari també de propostes familiars molt arrelades a la ciutat

Les propostes per al públic familiar han format part també de la història del Palau Sant Jordi des dels seus inicis. L’espectacle Disney On Ice, per exemple, aterrava al Palau Sant Jordi el 1993 i, des d’aleshores, ja s’hi han fet 29 edicions. És, amb molta diferència, l’esdeveniment que més vegades s’ha repetit en aquest espai. 

Una altra companyia que ha escollit nombroses vegades aquest escenari per als seus shows és el Cirque du Soleil, amb 8 parades al Palau Sant Jordi. 

En aquest àmbit, té un paper important també la trobada Esport i Dansa Ara, la jornada anual que tanca el que ja és el programa educatiu esportiu amb més participació de centres escolars de Barcelona. Aquell dia, milers d’infants omplen la pista del Palau Sant Jordi i exhibeixen, davant dels seus familiars i el professorat, els balls assajats durant mesos als seus centres.  

Una cinquantena d’artistes faran parada a l’Anella Olímpica fins a finals d’any 

El cartell del Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club per aquests propers mesos constata el bon posicionament d’aquestes arenes en el circuit nacional i internacional de la música en viu. Fins al desembre, una cinquantena d’artistes hi faran parada i per a alguns, aquesta serà la seva única parada a tot l’Estat. 

De l’àmbit nacional, fins a finals d’any, passaran pel Palau Sant Jordi noms com Joaquín Sabina (2 i 4 d’octubre), Manuel Carrasco (10 d’octubre), Vanesa Martin (25 d’octubre), Los Pecos (26 d’octubre i 28 de desembre), Leiva (8 de novembre), Antonio Orozco (28 i 29 de novembre), Monica Naranjo (19 de desembre) o Raphael (20 de desembre). 

Pel que fa a gires internacionals, destaquen les actuacions de Mora (23 de setembre), amb totes les entrades venudes; Lady Gaga (28, 29 i 31 d’octubre), Jamiroquai (6 de novembre) i Mumford & Sons (23 de novembre), que no fan cap altre concert a Espanya; o Katy Perry (9 de novembre) i Anuel AA (22 i 26 de novembre).   

També durant aquests mesos, pel Sant Jordi Club hi desfilaran, entre molts d’altres, Daminano David  (21/09 ), que ja ha exhaurit entrades; Delaossa (4 d’octubre), Manuel Turizo (11 d’octubre), Los Planetas (17 d’octubre), Ojete Calor (25 d’octubre), Belén Aguilera (8 de novembre), Lágrimas de Sangre (14 i 15 de novembre), Roxette (16 de novembre), Crystal Fighters (27 de novembre) o Loquillo (27 de desembre). 

En clau esportiva, de l’11 al 14 de desembre, el Palau Sant Jordi acollirà les Premier Padel Finals, una cita amb el millor pàdel del món.   

I ja amb la mirada al 2026, alguns dels primers noms confirmats al conjunt de l’Anella Olímpica són Fito&Fitipaldis (16 i 17 de gener), Julieta (13 de febrer), Mikel Izal (20 de febrer), Hans Zimmer (27 de març), Pau Vallvé (25 d’abril), Dani Martin (25 d’abril i 24 d’octubre), Eros Ramazzotti (2 de maig), El Último de la Fila (3 i 7 de maig) o Bad Bunny (22 i 23 de maig).   

1. Context actual: anys de rècord a l’activitat de l’Anella Olímpica

Després de dos anys consecutius de rècord (2023 i 2024) –amb més de 2 milions d’espectadors i més de 170 esdeveniments–, l’Anella Olímpica (l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club, i Esplanada Olímpica) fa un pas endavant perquè Barcelona continuï sent un referent internacional oferint les millors experiències en concerts, cites esportives i altres esdeveniments culturals, d’entreteniment i corporatius de gran format.

Dels 2,2 milions de visitants del 2024, el 40% era de Barcelona i la seva àrea metropolitana i el 43% de la resta de Catalunya; el 10% de diverses zones d’Espanya; i el 7% d’altres països del món. Aquestes dades consoliden la proposta de l’Anella com a referent de gestió públic-privada per fer de la cultura diversa i de qualitat un element fonamental de la millora de la qualitat de vida de la ciutadania a l’abast de tothom. En definitiva, una proposta de Barcelona pel públic local amb vocació internacional. 

2. Moment del sector de la música en viu: creixement i globalització 

Actualment, arrel de la incursió de l’streaming en el món de la música, el sector de la música en viu està immers a nivell global en un procés d’important creixement de la demanda i profunda globalització.

En aquest context, l’Anella Olímpica inicia aquest ambiciós procés de transformació perquè Barcelona doni resposta a aquest creixent interès del públic i continuï sent un referent internacional de la música en viu i els esdeveniments culturals i esportius de gran format.

En el nostre món global, la cultura es consolida com un pilar de la cohesió social, fomentant l’esperit crític, la creativitat, l’empatia i la innovació. La música en general i la música en viu en particular han esdevingut –a nivell global– la manifestació cultural més transversal, multicultural i intergeneracional i que arriba a més persones.

A Catalunya, la indústria de la música genera 857 M€ anuals, dels quals el 82% provenen de la música en viu. El sector l’integren 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball. 

3. El posicionament de Barcelona: la proposta de valor de l’Anella Olímpica

La nova Anella Olímpica es reforça com un espai de ciutat amb les millors propostes tot l’any i per a tots els públics.

Connectada a la ciutat amb una millor accessibilitat que inclou l’arribada de la L2 al cim de Montjuïc, l’Anella vol ser no només un escenari que connecti la ciutadania amb la millor oferta cultural nacional i internacional de la música en viu i l’esport, sinó també un lloc quotidià on els barcelonins i les barcelonines puguin passejar, fer esport i gaudir de la cultura i la gastronomia de la ciutat en nous  formats. 

Des d’un model de gestió de lideratge públic i en col·laboració públic-privada, la nova Anella vol posar a l’abast del públic barceloní i català la millor oferta cultural nacional i internacional, en un món on les ciutats competeixen per atraure els millors esdeveniments dels circuits. 

Alhora, l’Anella també vol continuar essent una plataforma des d’on projectar el talent local amb una clara mirada internacional, posant en valor l’estreta relació que manté amb més de 40 promotors, locals i internacionals, que fan possible l’organització de tots els esdeveniments al llarg de l’any. 

En aquest sentit, l’Anella ha acollit grans concerts internacionals com Coldplay, Bruce Springsteen, Beyoncé o el primer concert de música en viu amb distància social al món durant la pandèmia i, alhora, ha vist créixer i triomfar als Estopa, Rosalia o Bad Gyal, entre molts d’altres. I ho seguirà fent.

Barcelona ja va demostrar al món, el 1992, que és capaç de fer realitat els somnis més ambiciosos. L’Anella Olímpica va ser el gran escenari d’aquell somni olímpic. Avui, més de trenta anys després, torna a posar-se al servei de la ciutadania, el talent local i internacional.

4. La transformació del Sant Jordi Club, un auditori concebut i dissenyat per a la música en viu

El primer espai que transforma la seva proposta de valor és el Sant Jordi Club, que esdevindrà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per elevar l’experiència de la música en viu i els espectacles de mitjà format.

Serà un espai per emocionar, amb un disseny tècnic de primer nivell pensat per garantir una acústica impecable, màxim confort, accessibilitat universal, eficiència energètica, versatilitat d’ús i, en definitiva, focalitzat en maximitzar l’excel·lència de l’experiència, no només pel públic, sinó també per a totes aquelles persones que en fan ús:  artistes, promotors i equips tècnics.

Des del punt de vista físic, amb una superfície de 16.500m2, el nou Sant Jordi Club doblarà la seva capacitat actual, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona. 

Per fer aquesta transformació física, BSM, de la mà de l’Ajuntament de Barcelona, convocarà un concurs internacional d’arquitectura per fer del Sant Jordi Club una sala concebuda i especialitzada en la música en viu i els espectacles de mitjà format.

Aquest espai tindrà també una identitat arquitectònica pròpia i en harmonia amb el conjunt de l’Anella Olímpica, i en especial amb el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte Arata Isozaki, un espai de Barcelona reconegut internacionalment també pel seu valor patrimonial. 

En definitiva, amb aquesta crida, es busquen propostes arquitectòniques innovadores que situïn l’experiència de les persones i la sostenibilitat ambiental com a eixos centrals. 

5. Una crida a la creativitat internacional  

La convocatòria del concurs, d’abast internacional, es farà pública el proper 17 de juliol i es podran presentar candidatures fins el 30 de setembre de 2025. Amb una inversió de 70 M€, finançats íntegrament per BSM, el nou Sant Jordi Club es començarà a construir a mitjans de 2027 i la previsió és que estigui llest l’any 2029.  

Aquest projecte pretén reforçar l’Anella Olímpica com a referent de la música en viu, l’esport i altres esdeveniments de mitjà i gran format, i alhora aprofundir la seva connexió amb la ciutadania i l’entorn. Aquesta transformació s’emmarca en el conjunt d’actuacions previstes per fer de Montjuïc i els barris de l’entorn una nova centralitat metropolitana, pulmó verd i epicentre de la millor oferta cultural i esportiva per a tots els públics.
 

El nou Sant Jordi Club esdevindrà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per elevar l’experiència de la música en viu i els espectacles de mitjà format  
 
L’objectiu és oferir la màxima qualitat tècnica, acústica i visual, posant l’experiència de les persones i la sostenibilitat al centre, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona 

Amb una inversió total de 70 M€, el nou Sant Jordi Club, que adquireix personalitat pròpia, esdevindrà un nou referent nacional de la cultura i la música en viu

Barcelona comença la transformació de l’Anella Olímpica, en el marc del projecte del nou Montjuïc presentat per l’alcalde Jaume Collboni a principis d’aquest 2025. La primera fase d’aquesta transformació serà la remodelació del Sant Jordi Club i la seva conversió en el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per a la música en viu i els espectacles de mitjà format. Amb 16.500 metres quadrats, el nou Sant Jordi Club podrà acollir aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona. Aquesta transformació de l’Anella Olímpica en general i del Sant Jordi Club en particular serà en benefici del públic local, que representa més del 80% dels assistents a esdeveniments celebrats a l’Anella el 2024. En concret, el 40% dels assistents són de Barcelona i  l’àrea metropolitana i el 43%, de la resta de Catalunya. 
 
La transformació del Sant Jordi Club es farà a través d’un concurs internacional d’arquitectura i comptarà amb una inversió prevista de 70 milions d’euros que provindran íntegrament dels beneficis comercials de BSM. 
 
En declaracions als mitjans de comunicació, la primera tinenta d'alcaldia i presidenta de BSM, Laia Bonet, ha destacat que "avui donem el tret de sortida de la transformació de l'Anella Olímpica". "Després de molts anys comencem a renovar i modernitzar l'Anella", ha remarcat, "i volem que el nou Sant Jordi Club sigui molt més que una sala de concerts, i que ofereixi una dimensió que avui no existeix a la ciutat, amb una infraestructura tècnica de primer nivell". 
 
L’aposta per transformar Montjuïc, presentada per l’alcalde Collboni el febrer passat a la conferència “L’alcalde respon”, té per objectiu convertir-lo en el gran parc metropolità de la ciutat, un pulmó verd al servei de la ciutadania, la cultura i l’esport, amb la renovació de la plaça d’Espanya, la Fira, els jardins i el Palau d’Esports, a més de l’Anella Olímpica. Aquesta transformació s’acompanyarà de més transport públic, amb l’arribada de l’L2 del metro, que enllaçarà el centre de la ciutat fins a l’aeroport, passant per Montjuïc i la Marina. 
 
1. Context actual: anys de rècord a l’activitat de l’Anella Olímpica 
 
Després de dos anys consecutius de rècord (2023 i 2024) –amb més de 2 milions d’espectadors i més de 170 esdeveniments–, l’Anella Olímpica (l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi, el Sant Jordi Club, i Esplanada Olímpica) fa un pas endavant perquè Barcelona continuï sent un referent internacional oferint les millors experiències en concerts, cites esportives i altres esdeveniments culturals, d’entreteniment i corporatius de gran format. 
 
Dels 2,2 milions de visitants del 2024, el 40% era de Barcelona i la seva àrea metropolitana i el 43% de la resta de Catalunya; el 10% de diverses zones d’Espanya; i el 7% d’altres països del món. Aquestes dades consoliden la proposta de l’Anella com a referent de gestió públic-privada per fer de la cultura diversa i de qualitat un element fonamental de la millora de la qualitat de vida de la ciutadania a l’abast de tothom. En definitiva, una proposta de Barcelona pel públic local amb vocació internacional.

2. Moment del sector de la música en viu: creixement i globalització  
 
Actualment, arrel de la incursió de l’streaming en el món de la música, el sector de la música en viu està immers a nivell global en un procés d’important creixement de la demanda i profunda globalització.

En aquest context, l’Anella Olímpica inicia aquest ambiciós procés de transformació perquè Barcelona doni resposta a aquest creixent interès del públic i continuï sent un referent internacional de la música en viu i els esdeveniments culturals i esportius de gran format.

En el nostre món global, la cultura es consolida com un pilar de la cohesió social, fomentant l’esperit crític, la creativitat, l’empatia i la innovació. La música en general i la música en viu en particular han esdevingut –a nivell global– la manifestació cultural més transversal, multicultural i intergeneracional i que arriba a més persones.

A Catalunya, la industria de la música genera 857 M€ anuals, dels quals el 82% provenen de la música en viu. El sector l’integren 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball. 

3. El posicionament de Barcelona: la proposta de valor de l’Anella Olímpica 
 
La nova Anella Olímpica es reforça com un espai de ciutat amb les millors propostes tot l’any i per a tots els públics. 
 
Connectada a la ciutat amb una millor accessibilitat que inclou l’arribada de la L2 al cim de Montjuïc, l’Anella vol ser no només un escenari que connecti la ciutadania amb la millor oferta cultural nacional i internacional de la música en viu i l’esport, sinó també un lloc quotidià on els barcelonins i les barcelonines puguin passejar, fer esport i gaudir de la cultura i la gastronomia de la ciutat en nous  formats.  
 
Des d’un model de gestió de lideratge públic i en col·laboració públic-privada, la nova Anella vol posar a l’abast del públic barceloní i català la millor oferta cultural nacional i internacional, en un món on les ciutats competeixen per atraure els millors esdeveniments dels circuits.  
 
Alhora, l’Anella també vol continuar essent una plataforma des d’on projectar el talent local amb una clara mirada internacional, posant en valor l’estreta relació que manté amb més de 40 promotors, locals i internacionals, que fan possible l’organització de tots els esdeveniments al llarg de l’any.  
 
En aquest sentit, l’Anella ha acollit grans concerts internacionals com Coldplay, Bruce Springsteen, Beyoncé o el primer concert de música en viu amb distància social al món durant la pandèmia i, alhora, ha vist créixer i triomfar als Estopa, Rosalia o Bad Gyal, entre molts d’altres. I ho seguirà fent. 
 
Barcelona ja va demostrar al món, el 1992, que és capaç de fer realitat els somnis més ambiciosos. L’Anella Olímpica va ser el gran escenari d’aquell somni olímpic. Avui, més de trenta anys després, torna a posar-se al servei de la ciutadania, el talent local i internacional.

4. La transformació del Sant Jordi Club, un auditori concebut i dissenyat per a la música en viu 
 
El primer espai que transforma la seva proposta de valor és el Sant Jordi Club, que esdevindrà el primer gran auditori de l’Estat concebut en origen per elevar l’experiència de la música en viu i els espectacles de mitjà format. 
 
Serà un espai que comptarà amb un disseny tècnic de primer nivell pensat per garantir una acústica impecable, màxim confort, accessibilitat universal, eficiència energètica, versatilitat d’ús i, en definitiva, focalitzat en maximitzar l’excel·lència de l’experiència, no només pel públic, sinó també per a totes aquelles persones que en fan ús:  artistes, promotors i equips tècnics. 
 
Des del punt de vista físic, amb una superfície de 16.500m², el nou Sant Jordi Club doblarà la seva capacitat actual, amb aforaments flexibles d’entre 3.500 i 9.000 espectadors, una oferta fins ara inexistent a Barcelona.  
 
Per fer aquesta transformació física, l’Ajuntament de Barcelona, a través de BSM, convocarà un concurs internacional d’arquitectura per fer del Sant Jordi Club una sala concebuda i especialitzada en la música en viu i els espectacles de mitjà format.  
 
Aquest espai tindrà també una identitat arquitectònica pròpia i en harmonia amb el conjunt de l’Anella Olímpica, i en especial amb el Palau Sant Jordi, obra de l’arquitecte Arata Isozaki, un espai de Barcelona reconegut internacionalment també pel seu valor patrimonial.  
 
En definitiva, amb aquesta crida, es busquen propostes arquitectòniques innovadores que situïn l’experiència de les persones i la sostenibilitat ambiental com a eixos centrals.  
 
5. Una crida a la creativitat internacional   
 
La convocatòria del concurs, d’abast internacional, es farà pública el proper 17 de juliol i es podran presentar candidatures fins el 30 de setembre de 2025. Amb una inversió de 70 M€, finançats íntegrament per BSM, el nou Sant Jordi Club es començarà a construir a mitjans de 2027 i la previsió és que estigui llest l’any 2029.   
 
Aquest projecte pretén reforçar l’Anella Olímpica com a referent de la música en viu, l’esport i altres esdeveniments de mitjà i gran format, i alhora aprofundir la seva connexió amb la ciutadania i l’entorn. Aquesta transformació s’emmarca en el conjunt d’actuacions previstes per fer de Montjuïc i els barris de l’entorn una nova centralitat metropolitana, pulmó verd i epicentre de la millor oferta cultural i esportiva per a tots els públics.

L’Anella Olímpica encara la segona meitat de l’any amb un cartell que referma el seu bon posicionament en el circuit internacional de la música en viu. Entre els mesos de juny i desembre, més de 70 artistes nacionals i internacionals faran parada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club i per a molts d’ells aquesta serà la seva única actuació a Espanya. Aquests concerts aplegaran al voltant de 740.000 assistents.

A l’Estadi Olímpic, la temporada l’estrenaran Guns N’Roses, en el que serà el seu únic concert a l’Estat espanyol. Uns altres que han escollit l’Estadi Olímpic per fer-hi el seu únic concert a Espanya són els rapers Kendrick Lamar and SZA, Post Malone i la banda de K-Pop Blackpink, que consolida la capital catalana com un dels destins preferits pels a destí pels fans del K-Pop.

La temporada de l’Estadi Olímpic la completaran noms com Imagine Dragons o les artistes nacionals Lola Indigo i Aitana. Una fita rellevant tenint en compte que, fins ara, l’únic grup nacional que havia actuat a l’Estadi Olímpic era Estopa. 

Pel que fa a la programació del Palau Sant Jordi per aquests propers mesos, destaquen els concerts únics a l’Estat de Billie Ellish, el fenomen nipó ADO, Lady Gaga, Jamiroquai o Mumford & Sons. 

Altres noms que passaran properament pel Palau Sant Jordi són Rigoberta Bandini, Rauw Alejandro, Juan Luis Guerra, Jennifer Lopez, Quevedo, Bunbury, Mora, Joaquín Sabina, Los Pecos, Leiva, Katy Perry, Antonio Orozco, o Nil Moliner, entre d’altres.  

També entre els mesos de juny i setembre, el Sant Jordi Club rebrà noms com Amaral, Damiano David,Till Lindemann, Lágrimas de Sangre, Roxette, Tom Odell, o Loquillo.

Guns N’Roses, Kendrick Lamar and SZA, Post Malone o Lola Indigo són alguns dels noms que passaran per l’escenari gran de Montjuïc al llarg dels propers mesos 

En total, fins a finals d’any, l’Anella Olímpica acollirà més de 70 concerts que aplegaran unes 740.000 persones

L’Anella Olímpica encara la segona meitat de l’any amb un cartell que referma el seu bon posicionament en el circuit internacional de la música en viu. Entre els mesos de juny i desembre, més de 70 artistes nacionals i internacionals faran parada a l’Estadi Olímpic Lluís Companys, el Palau Sant Jordi i el Sant Jordi Club i per a molts d’ells aquesta serà la seva única actuació a Espanya. Aquests concerts aplegaran al voltant de 740.000 assistents.

A l’Estadi Olímpic, la temporada l’estrenaran Guns N’Roses (9 de juny) en el que serà el seu únic concert a l’Estat espanyol. Uns altres que han escollit l’Estadi Olímpic per fer-hi el seu únic concert a Espanya són els rapers Kendrick Lamar and SZA (30 de juliol), Post Malone (12 de setembre) i la banda de K-Pop Blackpink (9 d’agost), que consolida la capital catalana com un dels destins preferits pels a destí pels fans del K-Pop.

La temporada de l’Estadi Olímpic la completaran noms com Imagine Dragons (1 de juliol) i dues artistes nacionals: Lola Indigo (10 de juliol) i Aitana (19 de juliol), dues fites rellevants tenint en compte que, fins ara, l’únic grup nacional que havia actuat a l’Estadi Olímpic era Estopa. 

Pel que fa a la programació del Palau Sant Jordi per aquests propers mesos, destaquen els concerts únics a l’Estat de Billie Ellish (14 i 15 de juny), el fenomen nipó ADO (29 de juny), Lady Gaga (28, 29 i 31 d’octubre), Jamiroquai (6 de novembre) o Mumford & Sons (23 de novembre). 

Altres noms que passaran properament pel Palau Sant Jordi són Rigoberta Bandini (28 de juny),  Rauw Alejandro (11 i 12 de juliol), Juan Luis Guerra (13 de juliol), Jennifer Lopez (15 de juliol), Quevedo (8 i 9 de setembre), Bunbury (18 de setembre), Mora (23 de setembre), Joaquín Sabina (2 i 4 d’octubre), Los Pecos (26 d’octubre i 28 de desembre), Leiva (8 de novembre), Katy Perry (9 de novembre), Antonio Orozco (28 i 29 de novembre), o Nil Moliner (27 de desembre), entre d’altres.  

També entre els mesos de juny i setembre, el Sant Jordi Club rebrà noms com Amaral (13 de juny), Damiano David (21 de setembre),Till Lindemann (13 de novembre) Lágrimas de Sangre (14 i 15 de novembre), Roxette (16 de novembre), Tom Odell (30 de novembre), o Loquillo (27 de desembre).

Aposta per la mobilitat sostenible 

Coincidint amb l’inici de la temporada de concerts a l’Estadi Olímpic, l’Anella Olímpica reforça la seva campanya per promoure la mobilitat sostenible en els accessos a la muntanya de Montjuïc.   

Amb el lema “Tria la manera més sostenible d’arribar-hi”, l’Anella Olímpica fa una crida a fer servir el transport públic o els desplaçaments a peu per arribar a les seves instal·lacions. I recorda que la nova línia de bus X3 complementa les opcions de transport ja disponibles: funicular, bus, metro, llançadores i Bicing, a més de les escales mecàniques.