Zoo

Durant el mes de febrer, un total de 98 exemplars joves i 254 larves han sigut introduïts en torrents del massís del Montseny per tal de contribuir a la supervivència a llarg termini d’aquest amfibi endèmic en perill crític d’extinció

Aquestes reintroduccions, que ja arriben als més de 4.000 exemplars des de 2010, s’emmarquen en el Pla de Recuperació del tritó del Montseny impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb el suport del Zoo de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Diputació de Girona

En el marc del recentment aprovat Pla de Recuperació del tritó del Montseny, aquest passat mes de febrer s’han reintroduït al seu hàbitat natural 352 exemplars de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi) criats en captivitat. Des del 2010, ja s’han introduït més de 4.200 exemplars en torrents del massís amb l’objectiu de garantir la supervivència d’aquesta espècie endèmica, considerada en perill crític d’extinció segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN). En l’actuació hi participen el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, el Zoo de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC), a més del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

El tritó del Montseny es troba en una situació de vulnerabilitat extrema i està inclòs en el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (DECRET 172/2022) com a espècie en perill d’extinció. 

Davant d’aquesta urgència, el Pla de recuperació del tritó del Montseny aprovat a l’agost passat per la Generalitat de Catalunya preveu actuacions com el programa de conservació ex-situ (cria fora de l’hàbitat natural) i el programa de creació de noves poblacions. Aquest últim prioritza els nous torrents identificats segons criteris ecològics i de viabilitat, com la mida màxima de la població que pot allotjar, el nombre d’individus disponibles per ser reintroduits, la dificultat de gestió del territori o els costos econòmics relacionats amb la restauració i el seguiment de les noves poblacions. L’objectiu és maximitzar el nombre de noves poblacions i d’efectius poblacionals en un termini de 10 anys.

Reintroduccions per reforçar les poblacions existents 

En concret, els dies 19, 25 i 27 de febrer, s’han reintroduït a la natura 98 exemplars joves i 254 larves en diferents torrents del massís del Montseny, tots del llinatge occidental, recentment descrit com una nova supespècie (Calotriton arnoldi laietanus). Seguint el pla establert, que prioritza les reintroduccions en aquelles zones més idònies –no tan sols pel que fa a les característiques de l’hàbitat, sinó també a la titularitat dels terrenys– totes les reintroduccions s’han fet en terrenys públics i en zones on ja s’havien realitzat introduccions prèvies. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa, Bagà i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC), tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi. 

El seguiment dels tritons reintroduïts es fa de nit, amb la participació dels guardes forestals del Parc Natural del Montseny, que també col·laboren en la selecció dels torrents. 

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie i, de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a vuit torrents del Montseny que sumen 12 quilòmetres. 

Aquesta reintroducció, sense precedents al territori, requereix assaig, un seguiment biològic de totes les poblacions reintroduïdes i l’anàlisi continua per adaptar la futura gestió i millorar-ne els resultats a càrrec d’un equip multidisciplinari de tècnics i científics. A més, abans d’accedir als torrents cal aplicar el protocol de bioseguretat per evitar transmetre malalties mortals a l’amfibi. 

El tritó del Montseny va ser descobert el 1979 i, inicialment, es va confondre amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). No va ser fins al 2005 que estudis morfològics i genètics van confirmar que es tractava d’una espècie nova, la més amenaçada de l’Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, institucions com el Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació de l’espècie. Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. 

Vinculat al programa de cria del tritó del Montseny, el Zoo de Barcelona compta des de 2018 amb una instal·lació específica per a la divulgació d’aquest projecte de conservació. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i acull sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny
 

La convocatòria s’adreça especialment a projectes liderats per joves investigadors que contribueixen a la preservació d’hàbitats i espècies amenaçades

El termini de presentació de les sol·licituds finalitzarà el proper dia 21 de març de 2025

El Zoo de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Zoo, obre la convocatòria 2025 de sol·licitud d’ajuts per a projectes de recerca i conservació. Aquest programa d’ajuts té com a objectiu impulsar iniciatives de joves investigadors en la recerca i el desenvolupament de projectes que contribueixin a la preservació d’hàbitats i espècies amenaçades. Els projectes seleccionats han de compartir els valors del Zoo de Barcelona i la seva Fundació, enfocats en la conservació, l'educació i la sensibilització envers la biodiversitat.

En aquesta 16a edició, un dels criteris clau per a la selecció dels projectes serà el lideratge per part de joves investigadors (pre o postdoctorals), amb la voluntat que aquests ajuts esdevinguin una eina de suport per al desenvolupament de les seves carreres investigadores. Pel Zoo de Barcelona aquest propòsit resulta clau en un context en el que és imprescindible garantir el relleu generacional promovent l’interès de les noves generacions de professionals en aquesta disciplina. En concret, cal fomentar i impulsar la presència femenina que, malauradament, encara té una representació minoritària.  

Les beques, amb caràcter general, seran de fins un màxim de 15.000 euros per projecte. El termini per a la presentació de sol·licituds per a la convocatòria del 2025 finalitza el divendres 21 de març de 2025. Tota la informació i les bases de la convocatòria està disponible al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), així com al web del Zoo de Barcelona.

Esforç conjunt per a la recerca i la conservació de la biodiversitat

Des del 2009 fins al 2024, la Fundació Barcelona Zoo ha destinat més d’un milió d’euros a aquestes convocatòries anuals. Aquestes ajudes complementen els projectes propis i col·laboratius de recerca i conservació que impulsa el Zoo, reforçant el seu compromís amb la preservació de la biodiversitat. 

En concret, en els darrers anys, aquests ajuts han donat suport a projectes orientats a la conservació d’amfibis autòctons com el gripau d’esperons, el seguiment de colònies de ratpenats o la recerca aplicada al benestar en cetacis, entre d’altres. 
 

El Zoo de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Zoo, obre la convocatòria 2025 de sol·licitud d’ajuts per a projectes de recerca i conservació. Aquest programa d’ajuts té com a objectiu impulsar iniciatives de joves investigadors en la recerca i el desenvolupament de projectes que contribueixin a la preservació d’hàbitats i espècies amenaçades. Els projectes seleccionats han de compartir els valors del Zoo de Barcelona i la seva Fundació, enfocats en la conservació, l'educació i la sensibilització envers la biodiversitat.

En aquesta 16a edició, un dels criteris clau per a la selecció dels projectes serà el lideratge per part de joves investigadors (pre o postdoctorals), amb la voluntat que aquests ajuts esdevinguin una eina de suport per al desenvolupament de les seves carreres investigadores. Pel Zoo de Barcelona aquest propòsit resulta clau en un context en el que és imprescindible garantir el relleu generacional promovent l’interès de les noves generacions de professionals en aquesta disciplina. En concret, cal fomentar i impulsar la presència femenina que, malauradament, encara té una representació minoritària.  

Les beques, amb caràcter general, seran de fins un màxim de 15.000 euros per projecte. El termini per a la presentació de sol·licituds per a la convocatòria del 2025 finalitza el divendres 21 de març de 2025. Tota la informació i les bases de la convocatòria està disponible al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona (BOP), així com al web del Zoo de Barcelona.

Esforç conjunt per a la recerca i la conservació de la biodiversitat

Des del 2009 fins al 2024, la Fundació Barcelona Zoo ha destinat més d’un milió d’euros a aquestes convocatòries anuals. Aquestes ajudes complementen els projectes propis i col·laboratius de recerca i conservació que impulsa el Zoo, reforçant el seu compromís amb la preservació de la biodiversitat. 

En concret, en els darrers anys, aquests ajuts han donat suport a projectes orientats a la conservació d’amfibis autòctons com el gripau d’esperons, el seguiment de colònies de ratpenats o la recerca aplicada al benestar en cetacis, entre d’altres. 
 

El Zoo de Barcelona tanca un nou any amb xifres rècord. Al llarg del 2024, un total de 841.142 persones han visitat el parc. És un 3% més que l’any anterior i representa la xifra més alta dels darrers set anys. 

Del 2024 és també rellevant l’increment de participants en les activitats organitzades per al públic infantil i els centres educatius. Aquesta oferta d’activitats ha aplegat un 20% més de públic, arribant fins a 22.670 infants i joves. Aquí s’inclouen els tallers i visites escolars, els casals o l’STEAM Zoo que organitzen BSM i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech, entre altres propostes.

Un any més, la resposta del públic familiar segueix sent positiva. Destaca l’èxit d’assistència a propostes com les gimcanes i concursos de tardor i Nadal, “Els follets del Zoo” o les activitats del Passaport de Natura, entre d’altres. El Zoo Club ha tancat l’any amb més de 75.000 membres registrats.

Aquestes xifres consoliden la tendència a l’alça dels últims anys i la bona rebuda que està tenint per part de la ciutadania l’aposta del Zoo per esdevenir un espai de Barcelona on petits i grans connectin amb la natura a través d’experiències de coneixement, joc i gaudi i s’impliquin en la preservació de la biodiversitat. 

Més de mig miler d’exemplars d’espècies amenaçades reintroduïts al medi natural  

Pel que fa a la tasca del Zoo de Barcelona en favor de la conservació de la biodiversitat, destaca la participació en desenes de projectes que fan possible la reintroducció a la natura d’animals amenaçats o en perill d’extinció. 

En concret, durant el 2024, més de 500 exemplars nascuts al Zoo han estat reintroduïts al seu hàbitat natural. Són espècies autòctones amenaçades com fartets, ferrerets, turons i tritons del Montseny, entre altres. El Zoo també ha participat en més d’un centenar de programes de conservació fora de l’hàbitat natural coordinats per l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

Entre les aliances que fan possibles aquests projectes per preservar la biodiversitat, destaca el conveni de quatre anys signat amb el Govern de les Illes Balears per dur a terme accions de conservació de la fauna silvestre protegida. 

Encara en aquest àmbit, el 2024 el Zoo de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Zoo, ha finançat 37 projectes de recerca i conservació relacionats amb la preservació de la biodiversitat. 

Així mateix, el Zoo ha publicat nombrosos articles científics en revistes d’impacte internacional i ha col·laborat en treballs de final de grau i final de màster. Aquesta tasca investigadora, docent i d’orientació científica dels tècnics del Zoo és cabdal en el compromís del Zoo de Barcelona com a entitat de referència en l’àmbit de la conservació de la biodiversitat. 

Estalvi d’aigua i una nova zona de joc infantil adaptada   

Quant a projectes i actuacions engegades durant el 2024, és rellevant la participació del Zoo de Barcelona en el projecte Life4Zoo: Gestió de recursos hídrics en parcs urbans – Tecnologia de recirculació d’aigües finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE. Aquest projecte, engegat en plena situació de sequera a Catalunya, té com a propòsit trobar solucions per optimitzar l’ús de l’aigua als zoològics i permetrà dotar el Zoo d’una planta pilot de regeneració d’aigües residuals del parc. 

També aquest any s’ha adequat i renovat l’àrea de jocs infantils. Aquest espai, ubicat al costat de La sabana del Sahel, ofereix ara un ampli ventall de propostes de joc adaptades a diferents edats i habilitats; i incorpora jocs inclusius així com un recorregut accessible per a cadires de rodes.

El nombre de visitants es manté a l’alça amb un increment del 3% respecte el 2023 

Creix també l’interès per les activitats educatives, que han aplegat més de 22.000 infants, un 20% més que l’any anterior

Durant l’any, el Zoo ha fet possible la reintroducció de més de mig miler d’exemplars d’espècies amenaçades al seu hàbitat natural 

El Zoo de Barcelona tanca un nou any amb xifres rècord. Al llarg del 2024, un total de 841.142 persones han visitat el parc. És un 3% més que l’any anterior i representa la xifra més alta dels darrers set anys. 

Del 2024 és també rellevant l’increment de participants en les activitats organitzades per al públic infantil i els centres educatius. Aquesta oferta d’activitats ha aplegat un 20% més de públic, arribant fins a 22.670 infants i joves. Aquí s’inclouen els tallers i visites escolars, els casals o l’STEAM Zoo que organitzen BSM i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech, entre altres propostes.

Un any més, la resposta del públic familiar segueix sent positiva. Destaca l’èxit d’assistència a propostes com les gimcanes i concursos de tardor i Nadal, “Els follets del Zoo” o les activitats del Passaport de Natura, entre d’altres. El Zoo Club ha tancat l’any amb més de 75.000 membres registrats.

La presidenta de BSM i primera tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona, Laia Bonet, ha posat en valor que “aquestes xifres consoliden la tendència a l’alça dels últims anys i la bona rebuda que està tenint per part de la ciutadania l’aposta del Zoo per esdevenir un espai de Barcelona on petits i grans connectin amb la natura a través d’experiències de coneixement, joc i gaudi i s’impliquin en la preservació de la biodiversitat”. 

Més de mig miler d’exemplars d’espècies amenaçades reintroduïts al medi natural  

Pel que fa a la tasca del Zoo de Barcelona en favor de la conservació de la biodiversitat, destaca la participació en desenes de projectes que fan possible la reintroducció a la natura d’animals amenaçats o en perill d’extinció. 

En concret, durant el 2024, més de 500 exemplars nascuts al Zoo han estat reintroduïts al seu hàbitat natural. Són espècies autòctones amenaçades com fartets, ferrerets, turons i tritons del Montseny, entre altres. El Zoo també ha participat en més d’un centenar de programes de conservació fora de l’hàbitat natural coordinats per l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

Entre les aliances que fan possibles aquests projectes per preservar la biodiversitat, destaca el conveni de quatre anys signat amb el Govern de les Illes Balears per dur a terme accions de conservació de la fauna silvestre protegida. 

Encara en aquest àmbit, el 2024 el Zoo de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Zoo, ha finançat 37 projectes de recerca i conservació relacionats amb la preservació de la biodiversitat. 

Així mateix, el Zoo ha publicat nombrosos articles científics en revistes d’impacte internacional i ha col·laborat en treballs de final de grau i final de màster. Aquesta tasca investigadora, docent i d’orientació científica dels tècnics del Zoo és cabdal en el compromís del Zoo de Barcelona com a entitat de referència en l’àmbit de la conservació de la biodiversitat. 

Estalvi d’aigua i una nova zona de joc infantil adaptada   

Quant a projectes i actuacions engegades durant el 2024, és rellevant la participació del Zoo de Barcelona en el projecte Life4Zoo: Gestió de recursos hídrics en parcs urbans – Tecnologia de recirculació d’aigües finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE. Aquest projecte, engegat en plena situació de sequera a Catalunya, té com a propòsit trobar solucions per optimitzar l’ús de l’aigua als zoològics i permetrà dotar el Zoo d’una planta pilot de regeneració d’aigües residuals del parc. 

També aquest any s’ha adequat i renovat l’àrea de jocs infantils. Aquest espai, ubicat al costat de La sabana del Sahel, ofereix ara un ampli ventall de propostes de joc adaptades a diferents edats i habilitats; i incorpora jocs inclusius així com un recorregut accessible per a cadires de rodes.

Es crearà un accés al carrer de Wellington que permetrà la connexió entre el nucli de Ciutat Vella amb la Vila Olímpica i amb el passeig dels Til·lers i entre els equipaments de la futura Ciutadella del Coneixement

Aquesta actuació farà del parc de la Ciutadella un espai més permeable, transitable i accessible

El nou accés també suposarà una major obertura i integració del Zoo a la ciutat esdevenint el centre de la Ciutadella del Coneixement adreçat a la infància

El projecte s’emmarca en l’Estratègia de la Ciutadella del Coneixement per convertir el parc i els voltants en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa

Pas endavant en el procés de millora del parc de la Ciutadella perquè sigui més permeable, transitable i accessible. Un nou accés connectarà el carrer de Wellington amb el passeig de Picasso i amb el passeig dels Til·lers del propi parc. El projecte dona resposta a la necessitat de la ciutat de connectar el nucli de Ciutat Vella amb el barri de la Vila Olímpica/Nova Icària, i permetrà que aquest barri pugui tenir accés directe al principal pulmó verd del centre de la ciutat, beneficiant a milers de ciutadans i ciutadanes que ara mateix no tenen un accés franc. També servirà per potenciar l’eix Carbonera-Ciutadella-avinguda Icària com a vertebrador cívic, cultural i científic de Ciutat Vella i Sant Martí, generant un recorregut litoral interior alternatiu al de la façana marítima.

Aquesta actuació permetrà també connectar i relacionar els diferents equipaments que formen part de l’ecosistema científic de la Ciutadella del Coneixement, per convertir el parc i els voltants en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació punter a Europa.

El nou accés que es crearà serà un passeig dins el parc que transitarà des de la confluència del carrer de Wellington amb el carrer de Villena i fins al Passeig de Picasso. Es generarà doncs un passeig que completa l’esquema de circulació intern del parc, verticalment de muntanya a mar a través del passeig dels Til·lers i horitzontalment de Llobregat a Besòs des del passeig de Picasso al carrer de Wellington. Són, en total, 26.000m² de superfície de sauló i altres materials permeables ja presents al parc de la Ciutadella. Tindrà un amplada mínima de 20 metres, i es conservarà i es posarà en valor l’arbrat monumental existent.

L’accés garantirà una continuïtat verda entre els cinc grans projectes estratègics que conformaran la Ciutadella del Coneixement, enllaçant els parcs de la Ciutadella i de Carles I. I afavorirà la interconnexió entre els barris de la Vila Olímpica i el Poblenou i els de Sant Pere, Santa Caterina i de la Ribera. També possibilitarà que l’estació de metro Ciutadella-Vila Olímpica i el Tramvia se sumin a les possibilitats d’accés al parc en transport públic.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la importància d’un projecte que permetrà “l’obertura d’un passeig de biodiversitat que transformarà la Ciutadella i la relació entre els barris i el equipaments d’un costat i l’altre del parc. Amb el nou passeig aconseguirem una Ciutadella més permeable, més transitable i més accessible, així com un Zoo més obert a la ciutat i més integrat al parc que l’envolta.” Collboni també ha assenyalat la rellevància del projecte perquè permetrà “connectar i relacionar els diferents equipaments que formen part de l’ecosistema científic de la Ciutadella del Coneixement, que convertiran el Parc i el seu entorn en un node de coneixement, divulgació, recerca i innovació.”

La intervenció està planificada en el Pla Director de la Ciutadella elaborat per l’Ajuntament de Barcelona l’any 2023 que preveu un impacte molt positiu en la millora de l’accessibilitat al parc i als edificis que en formen part.

El nou accés suposa també una major obertura i integració del Zoo a la ciutat. Amb una superfície de 13 hectàrees, el Zoo de Barcelona és el projecte estratègic de la Ciutadella del Coneixement dedicat a la infància.

El Zoo es troba immers en una profunda transformació que té molt presents els efectes del canvi climàtic i de la pèrdua de biodiversitat a escala global. Seguint sempre criteris de benestar animal i sostenibilitat, el Zoo treballa per esdevenir l’espai on petits i grans connectin amb la natura a través d’experiències de coneixement, joc i gaudi i s’impliquin en la preservació de la biodiversitat. Aquest propòsit complementa la tasca del Zoo com a impulsor d’aliances a escala global per a la recuperació d’hàbitats i d’espècies amenaçades.

En aquest context, el Zoo també vol posar en valor el seu paper com a parc i espai verd de la ciutat. El Zoo és, i ho serà encara més, un espai dinamitzador d’activitats per als infants; i un espai de passeig, a l’aire lliure, en un entorn natural privilegiat.

El projecte consta de dos àmbits. El primer (descrit en blau fosc en el plànol adjunt), correspon a la part que afecta al zoològic i és la que engloba l’actuació del nou accés per Wellington, amb una àrea de 16.469m². El segon àmbit (descrit en blau clar en el plànol) engloba el pas que connecta l’accés de Marquès d’Argentera fins a la plaça Joan Fiveller. Consta de 9.218m², i implica la reducció progressiva de places d’aparcament en superfície. La solució proposa la retirada de la pavimentació que ara existeix per afavorir la permeabilitat i el tancament del cicle de l’aigua, així mateix es millorarà la il·luminació i s’intensificarà la plantació de l’arbrat en aquest àmbit.

El nou accés de Wellington i el passeig associat suposarà una inversió total de 13 milions d’euros. En primera fase, la que correspon a la cota de ciutat la inversió serà d’uns 9 milions d’euros.

Respecte al calendari previst, aquest mes de gener s’iniciarà la redacció del projecte executiu per licitar les obres durant la propera tardor i poder iniciar obres durant el primer trimestre del 2026, que tindran una durada aproximada d’un any.

Recuperació d’un accés històric

Aquest nou accés és una intervenció urbanística esperada i necessària que al llarg dels darrers anys ha tingut diferents projectes per dur-la a terme, el darrer d’ells l’any 2013. L’accés del carrer Wellington, de fet, va ser concebut en el projecte originari del parc de Josep Fontseré i va estar present com a element estructurador i com a connector transversal en les diferents modificacions que es van realitzar al parc des de la seva execució fins els anys 50 del segle XX. En l’etapa de l’alcalde Porcioles es va eliminar aquest accés per convertir-lo en accés al Parc Zoològic. Es recupera, doncs, un accés històric al Parc de la Ciutadella.

Es garanteix la mobilitat per l’interior del Zoo de Barcelona, que també renovarà l’entrada de Wellington

El nou accés preveu un pas inferior per dins del Zoo, completament naturalitzat, que es fusionarà amb la resta del Zoo mitjançant un joc de rampes, escales i talussos verds que integraran l’arbrat existent i nova vegetació garantint la continuïtat i la millora de l’experiència dels visitants

El Parc de la Ciutadella es renova

Aquest nou accés se suma també a les obres de millora i renovació ja iniciades al Parc de la Ciutadella que compten amb un pressupost de 8,9 milions d'euros i s'allargaran durant aquest 2025. Es tracta d'unes actuacions que milloraran el drenatge, els paviments, els escocells, les vorades, el sistema de reg i les fonts del parc. Les obres es fan en quatre àmbits:

• Passeig Joquim Renart, que és el tram que discorre paral·lel al passeig de Pujades.
• Jardins Josep Fontseré i accessos, just a la part posterior de l’Umbracle, paral·lels al passeig de Picasso.
• Passeig dels Til·lers, el tram de l’accés per l’avinguda del Marquès de l’Argentera que porta cap a la plaça de Joan Fiveller.
• Sector central del parc. Un cop finalitzades aquestes obres, de cara a l'any 2026, s'iniciarà la rehabilitació estructural de l'Umbracle, un edifici catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local i que forma art del programa museístic i científic que va projectar Josep Fontseré i Mestres juntament amb l’Hivernacle i el Centre Martorell d’Exposicions. Aquesta nova intervenció se suma a les ja realitzades als edificis del Centre Martorell d'Exposicions, l'Hivernacle, la façana de l'Institut Verdaguer o la plaça d'Armes, totes finalitzades els últims anys.

La Ciutadella del Coneixement

Aquest nou pas servirà també per connectar els diferents equipaments que formen part de la Ciutadella del Coneixement, que inclou cinc projectes estratègics amb una inversió global associada de 290M€. Es tracta del nou complex de recerca de l’antic Mercat del Peix, amb tres edificis en marxa; la construcció d’un Centre de Biociències del CSIC; la consolidació d’un eix format per quatre equipaments d’alt valor patrimonial i científic (l’Hivernacle, el Centre Martorell d’Exposicions, l’Umbracle i el Castell dels Tres Dragons); la construcció de la Biblioteca Central Urbana de Barcelona; i l’impuls i reforç de l’activitat científica i divulgativa del Zoo de Barcelona.

La previsió és que, al final d’aquest mandat, un 80% del projecte estigui enllestit i que, a 10 anys vista, el conjunt de la Ciutadella del Coneixement sigui una realitat de dimensió internacional que reuneixi prop de 2.000 investigadors i investigadores.

En conjunt es vol promoure el coneixement científic i la recerca envers temàtiques com la medicina de precisió, la biodiversitat i la biologia evolutiva, el benestar planetari, la biologia molecular, la biomedicina, la diversitat i l’evolució del món natural, el benestar animal i la gestió de la fauna autòctona.

La Ciutadella del Coneixement és un projecte liderat per l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Fundació Pasqual Maragall, el Barcelona Institute of Science and Technology i el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

El Zoo de Barcelona ha perdut una de les seves integrants més estimades, l’elefanta africana Yoyo. Tot i que se’n desconeix la data exacta de naixement, es calcula que tenia més de 54 anys, superant amb escreix l’esperança de vida d’aquesta espècie sota cura humana, que se situa en 39 anys. Era l’elefanta africana més longeva del món, segons els registres existents.
 
L’estat de salut de la Yoyo havia empitjorat les darreres setmanes precisament per problemes vinculats a la seva avançada edat. Aquesta situació ha anat evolucionant cap a un estat cada cop més delicat que no s’ha pogut revertir, tot i els esforços i l’atenció dispensada per l’equip de veterinària i els cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona. 
 
Ara, l’equip tècnic del Zoo, juntament amb personal del Servei de Diagnòstic de Patologia Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona aplicarà el protocol previst per a casos com aquest i compartirà tota la informació amb el programa de conservació de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA), del qual el Zoo de Barcelona en forma part. 
 
El Zoo de Barcelona també està oferint una atenció especial a la Susi i la Bully, les altres dues elefantes que convivien amb la Yoyo. Juntes havien format un grup cohesionat d’elefantes i la seva convivència era molt bona.
 
El Zoo de Barcelona destaca per ser un referent internacional en la cura i el benestar d’elefantes d’edat avançada, així com per la seva tasca en la conservació d’aquesta espècie tan amenaçada. La Yoyo ha rebut, en tot moment, la màxima atenció per part del personal del Zoo, procurant-li les atencions necessàries per tal de millorar el seu benestar.

 El paper del Zoo de Barcelona com a refugi d’animals decomissats

La Yoyo formava part del conjunt d’animals que el Zoo de Barcelona té en acollida fruit d’una intervenció per part de l’administració. Una tasca que el Zoo porta a terme, des de fa més de tres dècades, de la mà del Ministeri de Transició Ecològica, com a centre adherit a la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES). 
 
L'expertesa del personals del Zoo i l’adhesió a CITES fa que sigui una instal·lació idònia per acollir animals decomissats per les administracions, siguin per comerç il·legal o qualsevol altra causa sobrevinguda, com va ser el cas de la Yoyo.
 
En concret, l’elefanta va arribar al Zoo l’any 2009, arran de la intervenció de la Generalitat a l’antic RioLeón Safari. I abans havia estat en un circ que li va deixar lesions físiques i psíquiques que van requerir de molta dedicació i cures especialitzades per part del personal del Zoo. Amb els anys, aquestes lesions van anar millorant i l’actitud de l’elefanta, també.
 
Actualment, la Yoyo convivia amb dues elefantes més, també d’edat avançada, la Susi i la Bully, que van arribar al Zoo en circumstàncies similars. Totes tres formaven un grup inseparable d’elefantes. L’equip del Zoo les va ajudar reforçant els comportaments socials i esperant el moment adequat per agrupar-les. 
 
L’espai Sabana-Sahel, el refugi de les elefantes al Zoo de Barcelona  
 
L’any 2013, el Zoo de Barcelona va traslladar les elefantes al nou espai que reprodueix la sabana del Sahel. Aquest espai es va dissenyar seguint els criteris que afavoreixen el benestar dels animals. L’espai Sabana-Sahel compta, per exemple, amb unes menjadores situades a vuit metres d’alçada que permeten a les elefantes fer l’exercici de recerca d’aliment que farien a la natura. Així mateix, l’espai està equipat amb substrats naturals, un fangar, branques i instal·lacions d’aixopluc climatitzades, amb llum natural i d’accés lliure. 

El Zoo de Barcelona estrena la seva programació de Nadal. Fins el 6 de gener, els visitants podran gaudir d’una oferta d’activitats familiars ambientada en aquesta època de l’any i pensada per fomentar el respecte per la natura i la biodiversitat.

Per segon any consecutiu, l’amfiteatre del Zoo de Barcelona acollirà l’espectacle “Els follets del Zoo”, una proposta teatralitzada, amb cercavila inclòs i noves sorpreses, que mostra com el Zoo treballa dia a dia per preservar les espècies que estan en perill d’extinció i com tothom pot tenir cura del planeta. 

La funció, oberta a tots els visitants i inclosa al preu de l’entrada, es farà tots els caps de setmana i festius (excepte Nadal i Sant Esteve) i tots els dies de vacances escolars. Hi ha passis programats a les 11:30, les 13:00 i les 15:00 hores. 

I el dia 22 de desembre, els visitants podran fer cagar el tió del Zoo. 

Una gimcana inspirada en la natura i una nova activitat del Passaport de Natura

A més de l’espectacle dels follets i del tió, durant aquestes festes, el Zoo ofereix la possibilitat de participar en una gimcana inspirada en la natura. A més, a partir del 22 de desembre, totes aquelles persones que la completin, rebran una caseta niu d’ocells que podran decorar i penjar a casa seva o a l’arbrat del propi Zoo amb el propòsit de reforçar l’avifauna urbana. Aquesta activitat és exclusiva pels membres del Zoo Club i estarà disponible del 6 al 31 de desembre. 

També coincidint amb aquestes dates, el Zoo acaba d’estrenar una nova activitat del Passaport de Natura, el viatge a través del qual els socis i sòcies del Zoo Club esdevenen ambaixadors del Zoo,   implicant-se activament en la conservació, la recerca científica i la divulgació de la biodiversitat del planeta. El nou repte que planteja ara el Passaport de natura és “La vida en una gota”, on els participants poden descobrir la gran diversitat de vida microscòpica que hi ha en una sola gota d’aigua i com de riques en biodiversitat són les basses. Per a participar-hi, cal inscriure’s prèviament a l’àrea privada de socis del web del Zoo. 

El Dia del cangur, una doble jornada per homenatjar als familiars que tenen cura de la canalla

I després de l’èxit de l’any passat, els dies 23 i 24 de desembre, el Zoo torna a celebrar el Dia del cangur, en homenatge als familiars que tenen cura de la canalla. Aquells dos dies, els avis, àvies, tiets, tietes, padrins i padrines que vagin al Zoo amb un infant, tindran l’entrada gratuïta. A més, s’oferirà una activitat familiar per conèixer millor els cangurs del Zoo i la seva situació a la natura. 

Tornen els casals per a infants d’entre 5 i 14 anys 

Com cada any, durant les vacances de Nadal escolars, el Zoo ofereix tres casals per a infants d’entre 5 i 14 anys. Són els casals “Els cuiners del Zoo” (23 i 24 de desembre), “Viatgem amb animals” (27 de desembre), i “Apunta’t a treballar per a la conservació” (30 i 31 de desembre, i 2 i 3 de gener), tres propostes de lleure educatiu que tenen com a objectiu fomentar el respecte per la conservació de la biodiversitat i l’entorn natural. Cal inscripció prèvia a través del web del Zoo.

Durant aquestes festes, els visitants podran tornar a gaudir d’“Els follets del Zoo”, un espectacle sobre la importància de preservar la biodiversitat del planeta 

I els dies 23 i 24 de desembre, el Zoo celebrarà el Dia del cangur, en homenatge a aquelles persones que tenen cura de la canalla 

El Zoo de Barcelona estrena aquest divendres la seva programació de Nadal. A llarg de tot el mes i fins el 6 de gener, els visitants podran gaudir d’una oferta d’activitats familiars ambientada en aquesta època de l’any i pensada per fomentar el respecte per la natura i la biodiversitat.

Per segon any consecutiu, l’amfiteatre del Zoo de Barcelona acollirà l’espectacle “Els follets del Zoo”, una proposta teatralitzada, amb cercavila inclòs i noves sorpreses, que mostra com el Zoo treballa dia a dia per preservar les espècies que estan en perill d’extinció i com tothom pot tenir cura del planeta. 

La funció, oberta a tots els visitants i inclosa al preu de l’entrada, es farà tots els caps de setmana i festius (excepte Nadal i Sant Esteve) i tots els dies de vacances escolars. Hi ha passis programats a les 11:30, les 13:00 i les 15:00 hores. 

I el dia 22 de desembre, els visitants podran fer cagar el tió del Zoo. 

Una gimcana inspirada en la natura i una nova activitat del Passaport de Natura

A més de l’espectacle dels follets i del tió, durant aquestes festes, el Zoo ofereix la possibilitat de participar en una gimcana inspirada en la natura. A més, a partir del 22 de desembre, totes aquelles persones que la completin, rebran una caseta niu d’ocells que podran decorar i penjar a casa seva o a l’arbrat del propi Zoo amb el propòsit de reforçar l’avifauna urbana. Aquesta activitat és exclusiva pels membres del Zoo Club i estarà disponible del 6 al 31 de desembre. 

També coincidint amb aquestes dates, el Zoo acaba d’estrenar una nova activitat del Passaport de Natura, el viatge a través del qual els socis i sòcies del Zoo Club esdevenen ambaixadors del Zoo,   implicant-se activament en la conservació, la recerca científica i la divulgació de la biodiversitat del planeta. El nou repte que planteja ara el Passaport de natura és “La vida en una gota”, on els participants poden descobrir la gran diversitat de vida microscòpica que hi ha en una sola gota d’aigua i com de riques en biodiversitat són les basses. Per a participar-hi, cal inscriure’s prèviament a l’àrea privada de socis del web del Zoo. 

El Dia del cangur, una doble jornada per homenatjar als familiars que tenen cura de la canalla

I després de l’èxit de l’any passat, els dies 23 i 24 de desembre, el Zoo torna a celebrar el Dia del cangur, en homenatge als familiars que tenen cura de la canalla. Aquells dos dies, els avis, àvies, tiets, tietes, padrins i padrines que vagin al Zoo amb un infant, tindran l’entrada gratuïta. A més, s’oferirà una activitat familiar per conèixer millor els cangurs del Zoo i la seva situació a la natura. 

Tornen els casals per a infants d’entre 5 i 14 anys 

Com cada any, durant les vacances de Nadal escolars, el Zoo ofereix tres casals per a infants d’entre 5 i 14 anys. Són els casals “Els cuiners del Zoo” (23 i 24 de desembre), “Viatgem amb animals” (27 de desembre), i “Apunta’t a treballar per a la conservació” (30 i 31 de desembre, i 2 i 3 de gener), tres propostes de lleure educatiu que tenen com a objectiu fomentar el respecte per la conservació de la biodiversitat i l’entorn natural. Cal inscripció prèvia a través del web del Zoo.

El Zoo de Barcelona ha participat en l’alliberament, al Baix Empordà, de cinc turons europeus (Mustela putorius) criats en captivitat. Ha estat en el marc del programa TuroCat de recuperació d’aquesta espècie a Catalunya, impulsat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, l’associació Trenca, l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona i el grup de recerca WildCoM de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.  

En total, s’han alliberat tres femelles i dos mascles procedents del centre de conservació de fauna Camadoca, de l’associació ADEFFA, per millorar les poblacions existents i afavorir que es mantingui la connectivitat entre les conques del Ter, el Fluvià i la Muga i millorar el seu hàbitat.

Una espècie en perill d’extinció a Catalunya

El Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció a Catalunya. De fet, és un dels mamífers més amenaçats de la nostra fauna. Es calcula que durant els darrers 50 anys la seva àrea de distribució s’ha reduït en un 80%, fins arribar a la situació actual, en què habita únicament les planes de l'Alt i Baix Empordà i, en molt baixes densitats, als boscos del Pirineu Oriental. Les causes de la seva desaparició són diverses: el control d’altres depredadors amb verins, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments.

A través del projecte TuroCat es treballa en la seva recuperació a través d’un programa de reproducció ex situ que s’està desenvolupant al centre de fauna de Camadoca i al Centre de Fauna Salvatge del Pont de Suert. D’aquesta manera es pot mantenir als centres de cria una població diversa genèticament, que permeti assolir la recuperació de l’espècie en uns anys. Des que es va iniciar el programa de reproducció, l’any 2021, han nascut 62 individus. 

Aquest 2024, han nascut als centres de fauna 20 cries (11 femelles i nou mascles). Cinc d’aquests s’han alliberat avui a la zona del Baix Ter i dijous s’alliberaran més exemplars a l’espai Raimat Natura de Lleida, on s’està creant una nova població com a prova experimental. També es preveu alliberar-ne a la zona de l’Albera, a l’Alt Empordà. En total s’alliberaran 17 turons. Els altres tres passaren a formar part de l’estoc reproductor.

Amb aquesta, ja són quatre les reintroduccions fetes en el marc d’aquest projecte en el que hi participen el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica; el Zoo de Barcelona; la Fundació Trenca; l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona; i el grup de recerca WildCoM de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.