Zoo

El Zoo de Barcelona engega la seva programació d’estiu coincidint amb l’inici de les vacances escolars. Des del dimarts 25 de juny i fins a inicis de setembre, les persones que visitin el Zoo poden gaudir d’una àmplia oferta d’activitats familiars tots els dies de la setmana. 
 
Durant aquest període, s'ofereixen xerrades participatives relacionades amb el benestar animal, la conservació d’espècies amenaçades; trobades amb els cuidadors i cuidadores; i visites al laboratori de l’Espai Invertebrats, entre d’altres. 
 
Per segon any consecutiu, també obre portes el Ludo Zoo, l’espai pedagògic on els visitants del Zoo poden documentar-se i descobrir la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres suports. L’espai s’ubica a l’Aula d’acollida i l’accés és lliure. 
 
Totes aquestes activitats són gratuïtes i van incloses amb l’entrada d’accés al parc. Els horaris es poden consultar al web del Zoo de Barcelona. 
 
Continuen les activitats per als membres del Zoo Club i comencen els casals d’estiu 
 
En paral·lel a aquesta oferta d’activitats d’estiu, els membres del Zoo Club poden seguir gaudint de les cinc activitats del Passaport de Natura que, durant aquests mesos, es programen també en dies laborables. Per a participar-hi, cal inscriure’s abans a través del web del Zoo.  
 
El Passaport de Natura és la iniciativa educativa del Zoo de Barcelona per fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els més petits a través d’activitats lúdiques i dinàmiques.     
 
També durant aquestes setmanes, el Zoo ofereix casals per a infants d’entre 5 i 14 anys. Aquest any, se’n proposen 11 de diferents, sempre amb el propòsit de conscienciar sobre la importància de conservar la biodiversitat i l’entorn natural. Tota l’oferta de casals està disponible al web del Zoo. Actualment ja s’hi han inscrit més de 1.000 participants i queden algunes places disponibles. 
 

Els alliberaments s’han fet al llarg de les darreres setmanes i s’emmarquen en les accions de recuperació d’aquest amfibi endèmic del Montseny i en perill crític d’extinció 

En el projecte de reintroducció hi participen el Zoo de Barcelona, el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester  

Aquesta setmana s’ha conclòs la reintroducció de més de 600 exemplars de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi endèmic d’aquest massís que es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Aquesta nova reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que el Zoo de Barcelona, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, Forestal Catalana i el Zoo de Chester estan duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Unes actuacions que alhora donen continuïtat al projecte europeu LIFE Tritó Montseny, que entre el 2017 i el 2022 va contribuir a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental. 

En concret, al llarg de les darreres setmanes, s’han alliberat un total de 354 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.

Amb aquestes noves reintroduccions, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.   

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie 

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a 8 torrents del Montseny que sumen 12 kilòmetres. 

Els alliberaments s’han fet en 8 altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts. 

Un amfibi endèmic del Montseny i en situació de vulnerabilitat extrema 

Les primeres poblacions de tritó del Montseny van ser descobertes el 1979 per atzar i, inicialment, es va pensar que pertanyien a una espècie molt semblant i propera, el tritó pirinenc (Calotriton asper). A finals de 2005, alguns estudis científics de morfologia i genètica van poder establir que aquestes poblacions eren, en realitat, una altra espècie que havia passat desapercebuda per a la ciència durant dècades degut a la seva raresa. Des de la seva identificació, el tritó del Montseny es troba en perill crític d'extinció i és l'amfibi més amenaçat d'Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, el Zoo de Barcelona, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació dels hàbitats i assegurar la supervivència d'aquesta espècie endèmica del Montseny. 

Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. 

El Zoo de Barcelona, referent en la conservació d’espècies autòctones amenaçades 

La contribució del Zoo de Barcelona a la recuperació del tritó del Montseny és un clar exemple del seu compromís amb la preservació de la biodiversitat i molt especialment de les espècies autòctones.

A més del tritó del Montseny, el Zoo participa en projectes per reintroduir a la natura la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), el fartet (Aphanius Iberus), el ferreret (Alytes muletensis), el turó europeu (Mustela putorius) i l’ibis ermità (Geronticus eremita), entre d’altres. 

En el cas del tritó del Montseny, a més, des de 2018, el Zoo compta amb una instal·lació específica perquè els seus visitants coneguin tot el que s’està fent per a la recuperació d’aquesta espècie. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i s’hi fan sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny.

El Zoo de Barcelona ha participat en la reintroducció de més de 600 exemplars de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi endèmic d’aquest massís que es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Aquesta nova reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que el Zoo, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, Forestal Catalana i el Zoo de Chester estan duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Unes actuacions que alhora donen continuïtat al projecte europeu LIFE Tritó Montseny, que entre el 2017 i el 2022 va contribuir a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental.

En concret, entre els mesos d'abril i maig, s’han alliberat un total de 354 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.    

Amb aquestes noves reintroduccions, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a 8 torrents del Montseny que sumen 12 kilòmetres.

Els alliberaments s’han fet en 8 altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts.

El nou acord dona continuïtat a la col·laboració iniciada el 2021 entre el Zoo i aquesta start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)  

Ambdues institucions definiran noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo 

El Zoo de Barcelona avança en el seu compromís amb el benestar i la salut animal. Amb l’objectiu de seguir oferint la millor atenció als animals que acull, el Zoo ha renovat el conveni de col·laboració amb el Zoo Animal Welfare Education Center (ZAWEC), la start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en recerca, assessorament i educació en comportament i benestar animal. 

El nou acord, de tres anys de durada, té com a objectiu donar continuïtat a la col·laboració que el Zoo i el ZAWEC mantenen des del 2021 i que ha fet possible una diagnosi acurada del benestar dels animals que acull el Zoo, la posada en marxa d’enriquiments ambientals i cognitius o l’execució de millores en les pròpies instal·lacions, entre d’altres.

En concret, al llarg dels propers tres anys, el Zoo i el ZAWEC treballaran per definir noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo. També s’oferiran noves sessions formatives per tal que l’equip de Conservació del Zoo ampliï els seus coneixements i metodologies en matèria de benestar animal. 

A més, l’equip de veterinària del ZAWEC assessorarà el Zoo en l’atenció que han de rebre els animals en situacions excepcionals com poden ser obres o treballs de manteniment. I se’ls tindrà també en compte a l’hora de dissenyar noves instal·lacions o adequar les existents. 

El Zoo de Barcelona, compromès amb el benestar animal

El benestar animal té una importància primordial per al Zoo de Barcelona. Dia a dia, el Zoo treballa per tal que els animals que acull estiguin en un estat òptim i satisfactori, gaudeixin d’una bona salut i les seves instal·lacions siguin confortables. Es busca, en definitiva, que els animals puguin expressar el seu comportament innat, de la manera més semblant possible a la natura. 

A més del suport del ZAWEC, el Zoo està adherit a les principals associacions professionals de la comunitat zoològica, que li permeten un aprenentatge continu i el desenvolupament de les pràctiques més innovadores i avançades en la cura d’animals de zoos. Són la World Association of Zoos and Aqueriums (WAZA), l’European Association of Zoos and Aquaria (EAZA) i l’Association of Zoos & Aquariums (AZA). 

Fruit d’aquest aprenentatge continu, el Zoo aplica des de fa anys la metodologia Quality of Life Assessment, amb la que l’equip de cuidadors i cuidadores mesura la qualitat de vida de cadascun dels animals i quina és la seva tendència. A partir de diferents paràmetres, monitoritzen factors nutricionals, malalties, estat d’ànim o la relació amb la resta d’individus, entre d’altres. 

El Zoo també s’ha dotat d’un protocol de benestar animal i sostenibilitat per situacions excepcionals com poden ser obres i treballs de millora; i ha implementat diversos enriquiments per millorar les condicions cognitives dels animals. N’és un exemple, la col·locació de caixes i altres objectes per tal que els primats s’hagin d’esforçar per trobar l’aliment. 

El Zoo de Barcelona avança en el seu compromís amb el benestar i la salut animal. Amb l’objectiu de seguir oferint la millor atenció als animals que acull, el Zoo ha renovat el conveni de col·laboració amb el Zoo Animal Welfare Education Center (ZAWEC), la start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en recerca, assessorament i educació en comportament i benestar animal.

El nou acord, de tres anys de durada, té com a objectiu donar continuïtat a la col·laboració que el Zoo i el ZAWEC mantenen des del 2021 i que ha fet possible una diagnosi acurada del benestar dels animals que acull el Zoo, la posada en marxa d’enriquiments ambientals i cognitius o l’execució de millores en les pròpies instal·lacions, entre d’altres.

En concret, al llarg dels propers tres anys, el Zoo i el ZAWEC treballaran per definir noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo. També s’oferiran noves sessions formatives per tal que l’equip de Conservació del Zoo ampliï els seus coneixements i metodologies en matèria de benestar animal.

A més, l’equip de veterinària del ZAWEC assessorarà el Zoo en l’atenció que han de rebre els animals en situacions excepcionals com poden ser obres o treballs de manteniment. I se’ls tindrà també en compte a l’hora de dissenyar noves instal·lacions o adequar les existents.

El benestar animal té una importància primordial per al Zoo de Barcelona que, dia a dia treballa per tal que els animals que acull estiguin en un estat òptim i satisfactori, gaudeixin d’una bona salut i les seves instal·lacions siguin confortables. Es busca, en definitiva, que els animals puguin expressar el seu comportament innat, de la manera més semblant possible a la natura.

L’espècie, natural del Sàhara Occidental, va estar a punt d’extingir-se per les caceres excessives i ara es troba en situació de vulnerabilitat gràcies als programes de conservació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) 

El Zoo de Barcelona participa molt activament en tots dos programes, aportant assessorament tècnic i veterinari i elaborant material educatiu per a les comunitats locals 

Des de començaments d’any, han nascut quatre noves gaseles dorcas (Gazella dorcas) al Zoo de Barcelona. Són, en concret, tres mascles i una femella que ja creixen en bon estat de salut amb la resta del grup. 

La gasela dorcas, natural del Sàhara Occidental, va estar a punt d’extingir-se per les caceres excessives dels pobles on habita. Actualment, gràcies als programes de conservació que hi ha vigents i en els que el Zoo participa molt activament, l’espècie es troba en situació de vulnerabilitat, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). 

En aquest context, el director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcon, destaca que “el naixement de quatre noves gaseles dorcas suposa un nou èxit dels programes de conservació d’aquesta espècie i de l’esforç que fan el Zoo i altres institucions científiques per protegir i recuperar la biodiversitat en una zona molt amenaçada per la pressió humana i els efectes del canvi climàtic”. 

El Zoo de Barcelona, aliat en la reintroducció de la gasela dorcas 

La gasela dorcas ha estat sempre molt perseguida pels poblats nòmades del Sàhara Occidental que s’alimentaven de la seva carn. Per tal d’evitar la seva extinció i la d’altres espècies saharianes també molt amenaçades, l’any 1971 es va crear a Almeria, el Parc de Rescat de Fauna Sahariana. 

Gràcies a la feina d’aquest centre, integrat a l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i al suport del Zoo de Barcelona i altres zoològics europeus, al llarg dels darrers anys, s’han pogut reintroduir exemplars de gasela dorcas en determinats parcs i reserves del nord d’Àfrica.

Entre els anys 2006 i 2009, se’n van reintroduir unes 30 a la Reserva Natural de Guembeul, al Senegal; i des del 2009, la Fundació Barcelona Zoo treballa, en col·laboració amb el CSIC, per protegir l’àrea de reintroducció i fer seguiment dels individus alliberats amb l’objectiu d’emprendre accions que permetin, de nou, la supervivència d’aquesta espècie en els seus hàbitats naturals.

El Zoo, a més, proporciona finançament i assessorament veterinari i pedagògic a Senegal, un dels països d’on és originària l’espècie que habita als deserts i estepes del nord d’Àfrica, Aràbia i Pròxim Orient.

El Zoo participa també en el programa de conservació ex situ EEP de la gasela dorcas de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

Barcelona de Serveis Municipals (BSM) s’ha sumat a la iniciativa “Vacances de pau” que organitza la Delegació del Govern a Catalunya i que té com a objectiu oferir activitats lúdiques, culturals i esportives a infants d’Otxàkiv, una localitat costanera d’Ucraïna.

En concret, BSM els ha convidat a gaudir d'una jornada al Tibidabo, una visita guiada al Zoo de Barcelona amb el seu director, Antoni Alarcón; i un recorregut pel Park Güell.

L'acte de rebuda el va presidir el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, i va comptar amb la presència destacada de l’alcalde d’Otxàkiv, Serhii Bychkov; i el cònsol general d’Ucraïna a Barcelona, Artem Vorobyov. Per part de BSM hi va assistir el director corporatiu d’ESG, David Serrano.

La iniciativa té el propòsit de posar a prova un sistema de filtres naturals per poder reutilitzar l’aigua sobrant de la neteja de les instal·lacions del Zoo 

Avui i demà, la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i el Zoo acullen una jornada de treball on hi participen les diferents institucions implicades en el projecte 

El Zoo de Barcelona participa en el projecte “Gestió de recursos hídrics en instal·lacions zoològiques – FIT4USE Tecnologia de recirculació d’aigües” finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE. El projecte, coordinat per la Universitat Tècnica de Liberec (TUL) (Txèquia), té com a objectiu trobar solucions perquè els zoològics optimitzin l’ús de l’aigua, un recurs imprescindible en el seu dia a dia. 
 
En el marc d’aquest projecte, el Zoo de Barcelona provarà un nou sistema per reutilitzar l’aigua sobrant de la neteja de les instal·lacions del parc. Es tracta d’una planta dotada amb uns filtres naturals a través dels quals plantes i microorganismes eliminen els nutrients i els contaminants de l’aigua. 
 
Un cop tractada, aquesta aigua es tornarà a fer servir dins el mateix Zoo per regar, netejar o reomplir basses naturalitzades, entre d’altres usos. 
 
La planta pilot que farà possible aquesta regeneració de les aigües sobrants de la neteja del Zoo s’ubicarà davant la instal·lació de Doñana i estarà enllestida l’estiu de 2025. A més, per tal de donar a conèixer la participació del Zoo en aquest projecte LIFE i amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania sobre el paper de les zones humides, aquesta instal·lació estarà oberta a públic i comptarà amb panells informatius. 
 
Trobada, a Barcelona, de les diferents institucions implicades en el projecte 
 
A més del Zoo de Barcelona i la TUL, en aquest projecte LIFE, que compta amb un pressupost total de 2,7 milions d’euros, hi participen també la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona; la Universitat de Girona (UdG), a través del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química Ambiental (Lequia); el Zoo de Liberec (Txèquia); i el grup Photon Water Technology, expert en tractaments d’aigua. I hi ha un grup d’experts externs amb participació del Bioparc de València o el Parc de la Natura de Cabárceno, entre d’altres. 
 
Avui, 25 d’abril, la Fundació Solidaritat UB acull una jornada de treball amb representants de les diferents institucions implicades en el projecte. I demà, els mateixos representants es trobaran al Zoo de Barcelona. El programa de la trobada es pot consultar en aquest enllaç.  

El Zoo de Barcelona participa en el projecte “Gestió de recursos hídrics en instal·lacions zoològiques – FIT4USE Tecnologia de recirculació d’aigües” finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE. El projecte, coordinat per la Universitat Tècnica de Liberec (TUL) (Txèquia), té com a objectiu trobar solucions perquè els zoològics optimitzin l’ús de l’aigua, un recurs imprescindible en el seu dia a dia.

En el marc d’aquest projecte, el Zoo de Barcelona provarà un nou sistema per reutilitzar l’aigua sobrant de la neteja de les instal·lacions del parc. Es tracta d’una planta dotada amb uns filtres naturals a través dels quals plantes i microorganismes eliminen els nutrients i els contaminants de l’aigua.

Un cop tractada, aquesta aigua es tornarà a fer servir dins el mateix Zoo per regar, netejar o reomplir basses naturalitzades, entre d’altres usos.

La planta pilot que farà possible aquesta regeneració de les aigües sobrants de la neteja del Zoo s’ubicarà davant la instal·lació de Doñana i estarà enllestida l’estiu de 2025. A més, per tal de donar a conèixer la participació del Zoo en aquest projecte LIFE i amb l’objectiu de conscienciar a la ciutadania sobre el paper de les zones humides, aquesta instal·lació estarà oberta a públic i comptarà amb panells informatius.

A més del Zoo de Barcelona i la TUL, en aquest projecte LIFE, que compta amb un pressupost total de 2,7 milions d’euros, hi participen també la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona; la Universitat de Girona (UdG), a través del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química Ambiental (Lequia); el Zoo de Liberec (Txèquia); i el grup Photon Water Technology, expert en tractaments d’aigua. I hi ha un grup d’experts externs amb participació del Bioparc de València o el Parc de la Natura de Cabárceno, entre d’altres.

Des de començaments d’any, han nascut quatre noves gaseles dorcas (Gazella dorcas) al Zoo de Barcelona. Són, en concret, tres mascles i una femella que ja creixen en bon estat de salut amb la resta del grup.

La gasela dorcas, natural del Sàhara Occidental, va estar a punt d’extingir-se per les caceres excessives dels pobles on habita. Actualment, gràcies als programes de conservació que hi ha vigents i en els que el Zoo participa molt activament, l’espècie es troba en situació de vulnerabilitat, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

Aquesta espècie ha estat sempre molt perseguida pels poblats nòmades del Sàhara Occidental que s’alimentaven de la seva carn. Per tal d’evitar la seva extinció i la d’altres espècies saharianes també molt amenaçades, l’any 1971 es va crear a Almeria, el Parc de Rescat de Fauna Sahariana.

Gràcies a la feina d’aquest centre, integrat a l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i al suport del Zoo de Barcelona i altres zoològics europeus, al llarg dels darrers anys, s’han pogut reintroduir exemplars de gasela dorcas en determinats parcs i reserves del nord d’Àfrica.

Entre els anys 2006 i 2009, se’n van reintroduir unes 30 a la Reserva Natural de Guembeul, al Senegal; i des del 2009, la Fundació Barcelona Zoo treballa, en col·laboració amb el CSIC, per protegir l’àrea de reintroducció i fer seguiment dels individus alliberats amb l’objectiu d’emprendre accions que permetin, de nou, la supervivència d’aquesta espècie en els seus hàbitats naturals.

El Zoo, a més, proporciona finançament i assessorament veterinari i pedagògic a Senegal, un dels països d’on és originària l’espècie que habita als deserts i estepes del nord d’Àfrica, Aràbia i Pròxim Orient. I participa també en el programa de conservació ex situ EEP de la gasela dorcas de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).