Zoo

L’espècie, natural de l’Himàlaia, es troba en perill d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)  

La seva arribada al Zoo de Barcelona s’emmarca en el Programa Europeu d’Espècies en Perill Ex situ (EEP) del panda vermell i té com a objectiu reforçar la seva població 

El Zoo de Barcelona acaba d’acollir la Diki, una femella de panda vermell (Ailurus fulgens). Es tracta d’una espècie natural de l’Himàlaia que es troba en perill d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). 

L’arribada de la Diki al Zoo de Barcelona s’emmarca en el Programa Europeu d’Espècies en Perill Ex situ (EEP) de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) i té com a objectiu reforçar la població d’aquesta espècie a Europa.

Aquesta femella de panda vermell va arribar a Barcelona el passat 28 de juny procedent del Parc Animalier d’Auvergne (França). Té un any d’edat i després d’uns dies d’acondiciament al Zoo de Barcelona, ja fa setmanes que conviu amb l’Hindi, el mascle de dos anys que ja acollia el Zoo de Barcelona.   

Una espècie vulnerable a causa de la destrucció del seu hàbitat natural 

El panda vermell (Ailurus fulgens) és un petit mamífer en perill d’extinció, segons la UICN i protegit pel Conveni CITES, l’acord internacional que regula el comerç d’espècies amenaçades.    

Les seves poblacions ocupen una estreta franja al llarg de la serralada de l'Himàlaia des del Nepal fins a la Xina. Les principals amenaces a les que s’enfronta són la pressió de l'home, sigui per l'agricultura o la desforestació del bambú; la caça il·legal; i el canvi climàtic.

Fruit d’aquesta situació, actualment, els esforços per a la seva conservació se centren en els programes de cria Ex situ, fora del seu hàbitat natural, com el de l’EAZA en el que hi participa el Zoo de Barcelona i que ha fet possible l’arribada d’aquest exemplar. 

Es tracta d’un animal que viu en solitari o en parella. De costums nocturns i gairebé arborícoles, el panda vermell es mou pels arbres amb molta agilitat, però no té cap inconvenient en baixar al terra per desplaçar-se i alimentar-se. És un animal molt pacífic i manyac. 

A data d’avui, se’n coneixen dues subespècies: l’Ailurus fulgens fulgens, que es troba a l’Himàlaia, des del Nepal fins a Assam (Índia), i que és la que es pot veure al Zoo de Barcelona; i l’Ailurus fulgens styani, present al nord de Birmània i el sud de la Xina. 

El seu nom fa referència a algunes semblances amb el conegut panda gegant o ós panda. No obstant això, es considera que pertanyen a diferents famílies zoològiques. 

El Zoo de Barcelona ha acollit la Diki, una femella de panda vermell (Ailurus fulgens). Es tracta d’una espècie natural de l’Himàlaia que es troba en perill d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). 
 
L’arribada de la Diki al Zoo de Barcelona s’emmarca en el Programa Europeu d’Espècies en Perill Ex situ (EEP) de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) i té com a objectiu reforçar la població d’aquesta espècie a Europa.
 
Aquesta femella de panda vermell va arribar a Barcelona procedent del Parc Animalier d’Auvergne (França). Té un any d’edat i després d’uns dies d’acondiciament al Zoo de Barcelona, ja conviu amb l’Hindi, el mascle de dos anys que ja acollia el Zoo de Barcelona.   
 
Una espècie vulnerable a causa de la destrucció del seu hàbitat natural 
 
El panda vermell (Ailurus fulgens) és un petit mamífer en perill d’extinció, segons la UICN i protegit pel Conveni CITES, l’acord internacional que regula el comerç d’espècies amenaçades.    
 
Les seves poblacions ocupen una estreta franja al llarg de la serralada de l'Himàlaia des del Nepal fins a la Xina. Les principals amenaces a les que s’enfronta són la pressió de l'home, sigui per l'agricultura o la desforestació del bambú; la caça il·legal; i el canvi climàtic.
 
Fruit d’aquesta situació, actualment, els esforços per a la seva conservació se centren en els programes de cria Ex situ, fora del seu hàbitat natural, com el de l’EAZA en el que hi participa el Zoo de Barcelona i que ha fet possible l’arribada d’aquest exemplar. 
 
Es tracta d’un animal que viu en solitari o en parella. De costums nocturns i gairebé arborícoles, el panda vermell es mou pels arbres amb molta agilitat, però no té cap inconvenient en baixar al terra per desplaçar-se i alimentar-se. És un animal molt pacífic i manyac. 
 
A data d’avui, se’n coneixen dues subespècies: l’Ailurus fulgens fulgens, que es troba a l’Himàlaia, des del Nepal fins a Assam (Índia), i que és la que es pot veure al Zoo de Barcelona; i l’Ailurus fulgens styani, present al nord de Birmània i el sud de la Xina. 
 
El seu nom fa referència a algunes semblances amb el conegut panda gegant o ós panda. No obstant això, es considera que pertanyen a diferents famílies zoològiques. 
 

Com cada any, amb l’increment de les temperatures, el Zoo de Barcelona ha posat en marxa un seguit de mesures extraordinàries per pal·liar els efectes de les altes temperatures en els animals. Aquestes cures complementen l’atenció diària que reben les diferents espècies per part de l’equip de cuidadors i cuidadores i s’emmarquen en la voluntat del Zoo de vetllar en tot moment pel benestar i la salut animal.

El Zoo de Barcelona, per la seva ubicació privilegiada a tocar del Parc de la Ciutadella i l’abundant vegetació, registra temperatures que, de mitjana, són uns tres graus inferiors a les de la resta de la ciutat. Tot i això, quan arriben episodis de calor intensa, el Zoo activa un protocol especial per tal que les diferents espècies afrontin, de la millor manera, la calor.

Una de les prioritats és garantir la bona hidratació dels animals. Per fer-ho, el Zoo posa més abeuradors a les instal·lacions i renova amb més freqüència l’aigua perquè estigui fresca. També s’intensifica la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany i els fangars que tenen algunes espècies, uns espais que tenen un paper important en la regulació tèrmica d’animals com els facoquers i les elefantes.

A d’altres espècies com el bisó, el búfal i també les elefantes, se les remulla fent ús de mànegues o aspersors. I als felins i als ossos, se’ls activen els ventiladors que tenen a les seves estances interiors per facilitar la renovació de l’aire i controlar així la climatització d’aquestes instal·lacions. 

L’alimentació és un altre element que s’adapta durant els períodes de calor. Alguns exemples són la fruita congelada i els gelats de brou o de suc de fruita que s’ofereixen als primats; els blocs de gel amb fruita per a les girafes; o els granissats de cucs per a les mangostes i els suricates.

El Zoo de Barcelona redueix el seu consum d’aigua  

Totes aquestes accions es fan procurant el màxim estalvi d’aigua possible donada la situació de sequera sostinguda dels últims anys. En aquest context, ja fa més d’un any que el Zoo ha anat prenent mesures de control i estalvi d’aigua que han fet possible passar d’un consum diari de 1.500 m3 el 2018, als 900 m3 actuals.

D’entre les mesures de control i estalvi d’aigua vigents al Zoo, destaca la implantació d’un sistema de monitoratge del consum d’aigua i d’un altre per detectar fuites; o la reducció de les freqüències de neteja i buidatge dels llacs fora de la temporada d’estiu, garantint sempre la higiene i el benestar dels animals. 

A més, a les noves zones enjardinades que es construeixen, s’hi incorpora reg per degoteig i també s’estan fent proves amb vegetació que té una menor necessitat hídrica.

Una planta pilot per regenerar l’aigua sobrant de la neteja del Zoo 

En paral·lel a aquestes mesures per fer un ús més eficient de l’aigua, el Zoo de Barcelona participa des de fa uns mesos al projecte “Gestió de recursos hídrics en instal·lacions zoològiques – FIT4USE Tecnologia de recirculació d’aigües” finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE que té com a objectiu trobar solucions perquè els zoològics optimitzin l’ús de l’aigua, un recurs imprescindible en el seu dia a dia.

En el marc d’aquest projecte, el Zoo comptarà amb una planta pilot de regeneració d’aigua provinent de la neteja de les instal·lacions. La planta funcionarà mitjançant un sistema similar a les zones humides en què les plantes i els microorganismes fan de sistemes naturals de depuració. L’aigua tractada es reaprofitarà dins el propi zoo per regar, netejar o reomplir basses naturalitzades. 

La sensibilització serà una part important del projecte, que posarà les persones al centre. Al voltant de la planta s’inclouran elements interpretatius i interactius que permetran als visitants conèixer i valorar el paper clau de les zones humides, uns ecosistemes fortament amenaçats i en regressió al planeta; la seva importància cabdal en el cicle de l’aigua com a reservori i filtre; i el seu alt valor per a la preservació de la biodiversitat.

La planta, que estarà llesta l’estiu del 2025, s’ubicarà al costat de les basses naturalitzades i estarà dissenyada de tal manera que els visitants podran veure com es filtra l’aigua. Abans, el Zoo ja durà a terme algunes accions divulgatives relacionades amb aquest projecte com ara una enquesta per avaluar el nivell de coneixement i conscienciació de la ciutadania respecte de la gestió de l’aigua i les conseqüències del canvi climàtic. 

Aquest projecte LIFE el coordina la Universitat Tècnica de Liberec i compta amb un pressupost de 2,7 milions d’euros. A més del Zoo de Barcelona hi participen la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona; la Universitat de Girona, a través del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química Ambiental; el Zoo de Liberec; i el grup Photon Water Technology, expert en tractaments d’aigua. I hi ha un grup d’experts externs amb participació del Bioparc de València o el Parc de la Natura de Cabárceno, entre d’altres.

L’equip de cuidadors i cuidadores adopta mesures extraordinàries per garantir el benestar i la salut animal durant els episodis de calor intensa

Els abeuradors es reomplen amb major freqüència i es preparen gelats adaptats a la dieta de cada espècie    

El Zoo manté vigents diverses mesures de control i estalvi d’aigua i participa també en una prova pilot per regenerar l’aigua sobrant de la neteja 

Com cada any, amb l’increment de les temperatures, el Zoo de Barcelona ha posat en marxa un seguit de mesures extraordinàries per pal·liar els efectes de les altes temperatures en els animals. Aquestes cures complementen l’atenció diària que reben les diferents espècies per part de l’equip de cuidadors i cuidadores i s’emmarquen en la voluntat del Zoo de vetllar en tot moment pel benestar i la salut animal.

El Zoo de Barcelona, per la seva ubicació privilegiada a tocar del Parc de la Ciutadella i l’abundant vegetació, registra temperatures que, de mitjana, són uns tres graus inferiors a les de la resta de la ciutat. Tot i això, quan arriben episodis de calor intensa, el Zoo activa un protocol especial per tal que les diferents espècies afrontin, de la millor manera, la calor.

Una de les prioritats és garantir la bona hidratació dels animals. Per fer-ho, el Zoo posa més abeuradors a les instal·lacions i renova amb més freqüència l’aigua perquè estigui fresca. També s’intensifica la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany i els fangars que tenen algunes espècies, uns espais que tenen un paper important en la regulació tèrmica d’animals com els facoquers i les elefantes.

A d’altres espècies com el bisó, el búfal i també les elefantes, se les remulla fent ús de mànegues o aspersors. I als felins i als ossos, se’ls activen els ventiladors que tenen a les seves estances interiors per facilitar la renovació de l’aire i controlar així la climatització d’aquestes instal·lacions. 

L’alimentació és un altre element que s’adapta durant els períodes de calor. Alguns exemples són la fruita congelada i els gelats de brou o de suc de fruita que s’ofereixen als primats; els blocs de gel amb fruita per a les girafes; o els granissats de cucs per a les mangostes i els suricates.

El Zoo de Barcelona redueix el seu consum d’aigua  

Totes aquestes accions es fan procurant el màxim estalvi d’aigua possible donada la situació de sequera sostinguda dels últims anys. En aquest context, ja fa més d’un any que el Zoo ha anat prenent mesures de control i estalvi d’aigua que han fet possible passar d’un consum diari de 1.500 m3 el 2018, als 900 m3 actuals.

D’entre les mesures de control i estalvi d’aigua vigents al Zoo, destaca la implantació d’un sistema de monitoratge del consum d’aigua i d’un altre per detectar fuites; o la reducció de les freqüències de neteja i buidatge dels llacs fora de la temporada d’estiu, garantint sempre la higiene i el benestar dels animals. 

A més, a les noves zones enjardinades que es construeixen, s’hi incorpora reg per degoteig i també s’estan fent proves amb vegetació que té una menor necessitat hídrica.

Una planta pilot per regenerar l’aigua sobrant de la neteja del Zoo 

En paral·lel a aquestes mesures per fer un ús més eficient de l’aigua, el Zoo de Barcelona participa des de fa uns mesos al projecte “Gestió de recursos hídrics en instal·lacions zoològiques – FIT4USE Tecnologia de recirculació d’aigües” finançat per la Unió Europea a través del programa LIFE que té com a objectiu trobar solucions perquè els zoològics optimitzin l’ús de l’aigua, un recurs imprescindible en el seu dia a dia.

En el marc d’aquest projecte, el Zoo comptarà amb una planta pilot de regeneració d’aigua provinent de la neteja de les instal·lacions. La planta funcionarà mitjançant un sistema similar a les zones humides en què les plantes i els microorganismes fan de sistemes naturals de depuració. L’aigua tractada es reaprofitarà dins el propi zoo per regar, netejar o reomplir basses naturalitzades. 

La sensibilització serà una part important del projecte, que posarà les persones al centre. Al voltant de la planta s’inclouran elements interpretatius i interactius que permetran als visitants conèixer i valorar el paper clau de les zones humides, uns ecosistemes fortament amenaçats i en regressió al planeta; la seva importància cabdal en el cicle de l’aigua com a reservori i filtre; i el seu alt valor per a la preservació de la biodiversitat.

La planta, que estarà llesta l’estiu del 2025, s’ubicarà al costat de les basses naturalitzades i estarà dissenyada de tal manera que els visitants podran veure com es filtra l’aigua. Abans, el Zoo ja durà a terme algunes accions divulgatives relacionades amb aquest projecte com ara una enquesta per avaluar el nivell de coneixement i conscienciació de la ciutadania respecte de la gestió de l’aigua i les conseqüències del canvi climàtic. 

Aquest projecte LIFE el coordina la Universitat Tècnica de Liberec i compta amb un pressupost de 2,7 milions d’euros. A més del Zoo de Barcelona hi participen la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona; la Universitat de Girona, a través del grup de recerca Laboratori d’Enginyeria Química Ambiental; el Zoo de Liberec; i el grup Photon Water Technology, expert en tractaments d’aigua. I hi ha un grup d’experts externs amb participació del Bioparc de València o el Parc de la Natura de Cabárceno, entre d’altres.

S’oferiran xerrades participatives sobre benestar animal i trobades amb els cuidadors i cuidadores tots els dies de la setmana

Tornen també els casals d’estiu amb més de 1.000 participants 

El Zoo de Barcelona engega la seva programació d’estiu coincidit amb l’inici de les vacances escolars. Des d’avui i fins a inicis de setembre, les persones que visitin el Zoo, podran gaudir d’una àmplia oferta d’activitats familiars tots els dies de la setmana. 

Durant aquest període, s’oferiran xerrades participatives relacionades amb el benestar animal, la conservació d’espècies amenaçades; trobades amb els cuidadors i cuidadores; i visites al laboratori de l’Espai Invertebrats, entre d’altres. 

Per segon any consecutiu, també obrirà portes el Ludo Zoo, l’espai pedagògic on els visitants del Zoo poden documentar-se i descobrir la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres suports. L’espai s’ubica a l’Aula d’acollida i l’accés és lliure. 

Totes aquestes activitats són gratuïtes i van incloses amb l’entrada d’accés al parc. Els horaris es poden consultar al web del Zoo de Barcelona. 

Continuen les activitats per als membres del Zoo Club i comencen els casals d’estiu 

En paral·lel a aquesta oferta d’activitats d’estiu, els membres del Zoo Club podran seguir gaudint de les cinc activitats del Passaport de Natura que, durant aquests mesos, es programen també en dies laborables. Per a participar-hi, cal inscriure’s abans a través del web del Zoo.  

El Passaport de Natura és la iniciativa educativa del Zoo de Barcelona per fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els més petits a través d’activitats lúdiques i dinàmiques.     

També durant aquestes setmanes, el Zoo ofereix casals per a infants d’entre 5 i 14 anys. Aquest any, se’n proposen 11 de diferents, sempre amb el propòsit de conscienciar sobre la importància de conservar la biodiversitat i l’entorn natural. Tota l’oferta de casals està disponible al web del Zoo. Actualment ja s’hi han inscrit més de 1.000 participants i queden algunes places disponibles. 

El Zoo de Barcelona engega la seva programació d’estiu coincidint amb l’inici de les vacances escolars. Des del dimarts 25 de juny i fins a inicis de setembre, les persones que visitin el Zoo poden gaudir d’una àmplia oferta d’activitats familiars tots els dies de la setmana. 
 
Durant aquest període, s'ofereixen xerrades participatives relacionades amb el benestar animal, la conservació d’espècies amenaçades; trobades amb els cuidadors i cuidadores; i visites al laboratori de l’Espai Invertebrats, entre d’altres. 
 
Per segon any consecutiu, també obre portes el Ludo Zoo, l’espai pedagògic on els visitants del Zoo poden documentar-se i descobrir la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres suports. L’espai s’ubica a l’Aula d’acollida i l’accés és lliure. 
 
Totes aquestes activitats són gratuïtes i van incloses amb l’entrada d’accés al parc. Els horaris es poden consultar al web del Zoo de Barcelona. 
 
Continuen les activitats per als membres del Zoo Club i comencen els casals d’estiu 
 
En paral·lel a aquesta oferta d’activitats d’estiu, els membres del Zoo Club poden seguir gaudint de les cinc activitats del Passaport de Natura que, durant aquests mesos, es programen també en dies laborables. Per a participar-hi, cal inscriure’s abans a través del web del Zoo.  
 
El Passaport de Natura és la iniciativa educativa del Zoo de Barcelona per fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els més petits a través d’activitats lúdiques i dinàmiques.     
 
També durant aquestes setmanes, el Zoo ofereix casals per a infants d’entre 5 i 14 anys. Aquest any, se’n proposen 11 de diferents, sempre amb el propòsit de conscienciar sobre la importància de conservar la biodiversitat i l’entorn natural. Tota l’oferta de casals està disponible al web del Zoo. Actualment ja s’hi han inscrit més de 1.000 participants i queden algunes places disponibles. 
 

Els alliberaments s’han fet al llarg de les darreres setmanes i s’emmarquen en les accions de recuperació d’aquest amfibi endèmic del Montseny i en perill crític d’extinció 

En el projecte de reintroducció hi participen el Zoo de Barcelona, el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester  

Aquesta setmana s’ha conclòs la reintroducció de més de 600 exemplars de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi endèmic d’aquest massís que es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Aquesta nova reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que el Zoo de Barcelona, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, Forestal Catalana i el Zoo de Chester estan duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Unes actuacions que alhora donen continuïtat al projecte europeu LIFE Tritó Montseny, que entre el 2017 i el 2022 va contribuir a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental. 

En concret, al llarg de les darreres setmanes, s’han alliberat un total de 354 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.

Amb aquestes noves reintroduccions, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.   

Objectiu: ampliar l’àrea de distribució de l’espècie 

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a 8 torrents del Montseny que sumen 12 kilòmetres. 

Els alliberaments s’han fet en 8 altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts. 

Un amfibi endèmic del Montseny i en situació de vulnerabilitat extrema 

Les primeres poblacions de tritó del Montseny van ser descobertes el 1979 per atzar i, inicialment, es va pensar que pertanyien a una espècie molt semblant i propera, el tritó pirinenc (Calotriton asper). A finals de 2005, alguns estudis científics de morfologia i genètica van poder establir que aquestes poblacions eren, en realitat, una altra espècie que havia passat desapercebuda per a la ciència durant dècades degut a la seva raresa. Des de la seva identificació, el tritó del Montseny es troba en perill crític d'extinció i és l'amfibi més amenaçat d'Europa Occidental.

Fruit d’aquesta situació, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, el Zoo de Barcelona, la Generalitat, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació dels hàbitats i assegurar la supervivència d'aquesta espècie endèmica del Montseny. 

Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. 

El Zoo de Barcelona, referent en la conservació d’espècies autòctones amenaçades 

La contribució del Zoo de Barcelona a la recuperació del tritó del Montseny és un clar exemple del seu compromís amb la preservació de la biodiversitat i molt especialment de les espècies autòctones.

A més del tritó del Montseny, el Zoo participa en projectes per reintroduir a la natura la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), el fartet (Aphanius Iberus), el ferreret (Alytes muletensis), el turó europeu (Mustela putorius) i l’ibis ermità (Geronticus eremita), entre d’altres. 

En el cas del tritó del Montseny, a més, des de 2018, el Zoo compta amb una instal·lació específica perquè els seus visitants coneguin tot el que s’està fent per a la recuperació d’aquesta espècie. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i s’hi fan sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny.

El Zoo de Barcelona ha participat en la reintroducció de més de 600 exemplars de tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), un amfibi endèmic d’aquest massís que es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).

Aquesta nova reintroducció s’emmarca en el conjunt d’accions que el Zoo, juntament amb el Departament d’Acció Climàtica, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona, Forestal Catalana i el Zoo de Chester estan duen a terme per recuperar l’espècie al seu hàbitat natural. Unes actuacions que alhora donen continuïtat al projecte europeu LIFE Tritó Montseny, que entre el 2017 i el 2022 va contribuir a la conservació d’aquest amfibi, considerat el més amenaçat d’Europa occidental.

En concret, entre els mesos d'abril i maig, s’han alliberat un total de 354 exemplars joves i 266 larves en diferents torrents del Montseny. Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, els centres de fauna de Torreferrussa i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya, el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Zoo de Chester, tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.    

Amb aquestes noves reintroduccions, ja són més de 3.000 els exemplars de tritó del Montseny alliberats al seu hàbitat natural des de 2010.

L’objectiu de la cria en captivitat i la posterior reintroducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie; i de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a 8 torrents del Montseny que sumen 12 kilòmetres.

Els alliberaments s’han fet en 8 altres torrents i, tot i que encara és aviat per confirmar la seva consolidació, sí que es pot afirmar que l’increment de la distribució de l’espècie és una de les mesures més efectives per garantir la seva recuperació.

La tasca contínua de totes les institucions implicades al projecte també ha permès constatar la bona evolució, al medi natural, dels tritons nascuts en captivitat. Això referma les possibilitats de supervivència dels exemplars reintroduïts.

El nou acord dona continuïtat a la col·laboració iniciada el 2021 entre el Zoo i aquesta start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)  

Ambdues institucions definiran noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo 

El Zoo de Barcelona avança en el seu compromís amb el benestar i la salut animal. Amb l’objectiu de seguir oferint la millor atenció als animals que acull, el Zoo ha renovat el conveni de col·laboració amb el Zoo Animal Welfare Education Center (ZAWEC), la start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en recerca, assessorament i educació en comportament i benestar animal. 

El nou acord, de tres anys de durada, té com a objectiu donar continuïtat a la col·laboració que el Zoo i el ZAWEC mantenen des del 2021 i que ha fet possible una diagnosi acurada del benestar dels animals que acull el Zoo, la posada en marxa d’enriquiments ambientals i cognitius o l’execució de millores en les pròpies instal·lacions, entre d’altres.

En concret, al llarg dels propers tres anys, el Zoo i el ZAWEC treballaran per definir noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo. També s’oferiran noves sessions formatives per tal que l’equip de Conservació del Zoo ampliï els seus coneixements i metodologies en matèria de benestar animal. 

A més, l’equip de veterinària del ZAWEC assessorarà el Zoo en l’atenció que han de rebre els animals en situacions excepcionals com poden ser obres o treballs de manteniment. I se’ls tindrà també en compte a l’hora de dissenyar noves instal·lacions o adequar les existents. 

El Zoo de Barcelona, compromès amb el benestar animal

El benestar animal té una importància primordial per al Zoo de Barcelona. Dia a dia, el Zoo treballa per tal que els animals que acull estiguin en un estat òptim i satisfactori, gaudeixin d’una bona salut i les seves instal·lacions siguin confortables. Es busca, en definitiva, que els animals puguin expressar el seu comportament innat, de la manera més semblant possible a la natura. 

A més del suport del ZAWEC, el Zoo està adherit a les principals associacions professionals de la comunitat zoològica, que li permeten un aprenentatge continu i el desenvolupament de les pràctiques més innovadores i avançades en la cura d’animals de zoos. Són la World Association of Zoos and Aqueriums (WAZA), l’European Association of Zoos and Aquaria (EAZA) i l’Association of Zoos & Aquariums (AZA). 

Fruit d’aquest aprenentatge continu, el Zoo aplica des de fa anys la metodologia Quality of Life Assessment, amb la que l’equip de cuidadors i cuidadores mesura la qualitat de vida de cadascun dels animals i quina és la seva tendència. A partir de diferents paràmetres, monitoritzen factors nutricionals, malalties, estat d’ànim o la relació amb la resta d’individus, entre d’altres. 

El Zoo també s’ha dotat d’un protocol de benestar animal i sostenibilitat per situacions excepcionals com poden ser obres i treballs de millora; i ha implementat diversos enriquiments per millorar les condicions cognitives dels animals. N’és un exemple, la col·locació de caixes i altres objectes per tal que els primats s’hagin d’esforçar per trobar l’aliment. 

El Zoo de Barcelona avança en el seu compromís amb el benestar i la salut animal. Amb l’objectiu de seguir oferint la millor atenció als animals que acull, el Zoo ha renovat el conveni de col·laboració amb el Zoo Animal Welfare Education Center (ZAWEC), la start-up de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) especialitzada en recerca, assessorament i educació en comportament i benestar animal.

El nou acord, de tres anys de durada, té com a objectiu donar continuïtat a la col·laboració que el Zoo i el ZAWEC mantenen des del 2021 i que ha fet possible una diagnosi acurada del benestar dels animals que acull el Zoo, la posada en marxa d’enriquiments ambientals i cognitius o l’execució de millores en les pròpies instal·lacions, entre d’altres.

En concret, al llarg dels propers tres anys, el Zoo i el ZAWEC treballaran per definir noves accions que contribueixin a millorar el benestar dels animals del Zoo. També s’oferiran noves sessions formatives per tal que l’equip de Conservació del Zoo ampliï els seus coneixements i metodologies en matèria de benestar animal.

A més, l’equip de veterinària del ZAWEC assessorarà el Zoo en l’atenció que han de rebre els animals en situacions excepcionals com poden ser obres o treballs de manteniment. I se’ls tindrà també en compte a l’hora de dissenyar noves instal·lacions o adequar les existents.

El benestar animal té una importància primordial per al Zoo de Barcelona que, dia a dia treballa per tal que els animals que acull estiguin en un estat òptim i satisfactori, gaudeixin d’una bona salut i les seves instal·lacions siguin confortables. Es busca, en definitiva, que els animals puguin expressar el seu comportament innat, de la manera més semblant possible a la natura.