Zoo

S’ofereixen trobades amb l’equip de cuidadors i cuidadores, tallers sobre espècies amenaçades i una nova activitat del Passaport de Natura 

El Zoo de Barcelona amplia l’oferta d’activitats coincidint amb les vacances escolars de Setmana Santa. A partir del proper 23 de març i fins l’1 d’abril, les persones que visitin el Zoo podran gaudir d’un seguit de propostes lúdiques i educatives incloses al preu de l’entrada. 

En línia amb el propòsit del Zoo, totes les activitats tenen com a finalitat promoure el respecte per la natura entre grans i petits. 

D’entre les propostes que s’ofereixen, destaquen les “Trobades amb cuidadors i cuidadores” per conèixer millor la situació d’algunes espècies amenaçades com els formiguers gegants, els pingüins o les elefantes; i “La closca de la tortuga”, un taller interactiu amb les closques de les tortugues on s’explica l’estat d’aquesta espècie a Catalunya i el paper del Zoo de Barcelona en la seva conservació. 

Una altra activitat programada per aquestes dates és el “Laboratori d’invertebrats” per aprofundir en el coneixement d’aquestes espècies poc conegudes, però essencials per als ecosistemes.

Totes les activitats i els horaris es poden consultar al web del Zoo i no requereixen reserva prèvia. 

El Passaport de Natura estrena una nova activitat 

A més d’aquestes activitats, els membres del Zoo Club poden gaudir d’una nova proposta per sumar un nou segell al seu Passaport de Natura. Es diu “El Zoo refugi de fauna” i s’hi explica la tasca del Zoo de Barcelona com a centre de benestar animal d’espècies rescatades del tràfic il·legal i altres situacions complexes. 

Amb aquesta ja són cinc les activitats del Passaport de Natura, una iniciativa educativa que pretén fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els infants i famílies que visiten el Zoo a través d’activitats lúdiques i dinàmiques. Les altres activitats són “A la descoberta del Zoo”, “Va de caques”, “Primats i humans” i “Un felí al nostre bosc”. 

El Zoo de Barcelona amplia l’oferta d’activitats coincidint amb les vacances escolars de Setmana Santa. A partir del proper 23 de març i fins l’1 d’abril, les persones que visitin el Zoo podran gaudir d’un seguit de propostes lúdiques i educatives incloses al preu de l’entrada.

En línia amb el propòsit del Zoo, totes les activitats tenen com a finalitat promoure el respecte per la natura entre grans i petits.

D’entre les propostes que s’ofereixen, destaquen les “Trobades amb cuidadors i cuidadores” per conèixer millor la situació d’algunes espècies amenaçades com els formiguers gegants, els pingüins o les elefantes; i “La closca de la tortuga”, un taller interactiu amb les closques de les tortugues on s’explica l’estat d’aquesta espècie a Catalunya i el paper del Zoo de Barcelona en la seva conservació.

Una altra activitat programada per aquestes dates és el “Laboratori d’invertebrats” per aprofundir en el coneixement d’aquestes espècies poc conegudes, però essencials per als ecosistemes.

Totes les activitats i els horaris es poden consultar al web del Zoo i no requereixen reserva prèvia.

El Passaport de Natura estrena una nova activitat

A més d’aquestes activitats, els membres del Zoo Club poden gaudir d’una nova proposta per sumar un nou segell al seu Passaport de Natura. Es diu “El Zoo refugi de fauna” i s’hi explica la tasca del Zoo de Barcelona com a centre de benestar animal d’espècies rescatades del tràfic il·legal i altres situacions complexes.

Amb aquesta ja són cinc les activitats del Passaport de Natura, una iniciativa educativa que pretén fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els infants i famílies que visiten el Zoo a través d’activitats lúdiques i dinàmiques. Les altres activitats són “A la descoberta del Zoo”, “Va de caques”, “Primats i humans” i “Un felí al nostre bosc”.

L’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) coordinarà un projecte pioner per avaluar l’estat dels amfibis a Catalunya i proposar mesures per millorar-ne la conservació.

Es tracta d’un estudi interdisciplinari impulsat i finançat per la Fundació Barcelona Zoo en el que, a més de l’ IBE, hi participen el Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers (MCNG), l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Pompeu Fabra (UPF), el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC) i el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC-EdC).

La Fundació Barcelona Zoo impulsa la conservació d’amfibis a Catalunya

La Fundació Barcelona Zoo impulsa i finança amb 90.000 euros aquest treball interdisciplinari davant la necessitat de tenir un diagnòstic integral de la situació dels amfibis, les seves amenaces i la comprensió dels factors que influeixen en la seva supervivència i reproducció. Així mateix, es busca proposar mesures concretes i efectives per millorar la situació d'aquestes espècies i garantir-ne la conservació a llarg termini.

Aquest projecte suposa un pas més en el compromís del Zoo de Barcelona amb la conservació dels amfibis amb iniciatives com la reintroducció del tritó del Montseny o el treball de recuperació de les poblacions de ferrerets, a la Serra de Tramuntana de Mallorca, entre d’altres. 

S'espera que el projecte tingui un alt impacte tant a nivell tecnològic com en la conservació de la biodiversitat.

Els amfibis, un grup en perill d’extinció a Catalunya i arreu del món

A nivell mundial, segons dades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), s'estima que més del 40% de les espècies d'amfibis es troben en perill d'extinció, essent un dels grups més amenaçats de tota la biodiversitat del planeta.

La disminució de les poblacions d'amfibis no només té implicacions ecològiques, sinó també repercussions en la salut humana. Això es dóna perquè moltes d’aquestes espècies són indicadors primerencs de canvis als ecosistemes i la seva desaparició pot tenir efectes negatius en l'estabilitat del medi natural i en la qualitat de l’aigua.

A Catalunya, la situació dels amfibis no és diferent. Encara que compta amb una gran diversitat d'espècies, moltes es troben en una situació preocupant. La pèrdua i la fragmentació de l'hàbitat natural, la contaminació de les aigües, les malalties, la introducció d'espècies exòtiques i el canvi climàtic són algunes de les amenaces que han portat a un declivi significatiu a les poblacions d'amfibis al territori català. D’aquí, la importància de tenir coneixement sobre aquests processos i desenvolupar estratègies efectives de conservació.

Barcelona de Serveis Municipals (BSM) continua treballant per generar experiències positives a la ciutadania. D’entre aquestes accions, destaquen les iniciatives per apropar l’oci, la cultura i el coneixement de la biodiversitat a col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Al llarg del 2023, prop de 13.000 persones en risc d'exclusió van gaudir d’espais tan emblemàtics com són el Zoo de Barcelona, el Tibidabo, el Park Güell i l’Anella Olímpica gràcies a l’acord de col·laboració que BSM té amb Apropa Cultura, un programa sociocultural que facilita l’accés a la programació cultural a col·lectius en situació de vulnerabilitat.

En concret, aquestes persones van poder gaudir d’activitats i visites guiades amb descomptes i promocions exclusives en aquests espais gestionats per BSM.

Apropa Cultura és un programa sociocultural que, des de 2006, facilita l'accés a la programació cultural a persones en situació de vulnerabilitat o de l'àmbit de la discapacitat. Mitjançant acords de col·laboració, connecten entitats socials i de la salut amb teatres, auditoris, museus, espais singulars i festivals.

S’han alliberat un total d’11 exemplars, repartits entre l’espai Raimat Natura de Lleida i l’Alt Empordà 

L’acció s’emmarca en el projecte de recuperació del turó a Catalunya TuroCat, en el que hi participen el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; la Fundació Barcelona Zoo; la Fundació Trenca; i l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona

Es tracta d’una espècie amenaçada classificada “En perill d’extinció” a Catalunya i catalogada com a protegida per la Unió Europea 

El projecte TuroCat de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya avança amb un nou alliberament d’exemplars criats en captivitat, el segon des de la seva posada en marxa l’any 2018.

Aquesta vegada, s’han alliberat sis turons a l’Espai Raimat Natura de Lleida, un espai natural de 700 hectàrees, obert al públic, on conviuen centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i els conreus de vinya ecològica del celler Raimat.
El 2022 ja es van alliberar els primers turons en aquest espai i, recentment, l’equip tècnic del projecte TuroCat els ha pogut identificar en perfecte estat.

També s’han alliberat cinc exemplars de turó europeu a l’Alt Empordà, on encara habiten les poblacions més importants d’aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya. En aquest cas, se’ls ha identificat a tots amb un xip i se’ls farà un seguiment de la seva evolució al medi natural amb sistemes automàtics de fotografia.  

Una espècie en perill d’extinció a Catalunya

El Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció a Catalunya. De fet, és un dels mamífers més amenaçats de la nostra fauna. Durant els darrers 30 anys, el nombre d’exemplars i la seva àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins arribar a la situació actual, en que habita únicament les planes de l'Alt i Baix Empordà i, en molt baixes densitats, als boscos del Pirineu Oriental.

Les causes de la seva desaparició a gran part de Catalunya són diverses: el control d’altres depredadors amb verins, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments.  

El projecte turoCat d’estudi i recuperació del turó a Catalunya

El projecte TuroCat va néixer el 2018, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i d’una beca de la Fundació Barcelona Zoo. 

En aquest nou alliberament hi col·laboren el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca; a més del Centre de Fauna del Pont de Suert, un nucli zoològic privat del Pallars Sobirà, a Son del Pi; i el Centre de Conservació Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona de Santa Maria de Merlés.

El projecte TuroCat de recuperació del turó europeu (Mustela putorius) a Catalunya avança amb un nou alliberament d’exemplars criats en captivitat, el segon des de la seva posada en marxa l’any 2018.

Aquesta vegada, s’han alliberat sis turons a l’Espai Raimat Natura de Lleida, un espai natural de 700 hectàrees, obert al públic, on conviuen centenars d’aus aquàtiques, rapinyaires en perill d’extinció, mamífers i els conreus de vinya ecològica del celler Raimat.

El 2022 ja es van alliberar els primers turons en aquest espai i, recentment, l’equip tècnic del projecte TuroCat els ha pogut identificar en perfecte estat.   

També s’han alliberat cinc exemplars de turó europeu a l’Alt Empordà, on encara habiten les poblacions més importants d’aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya. En aquest cas, se’ls ha identificat a tots amb un xip i se’ls farà un seguiment de la seva evolució al medi natural amb sistemes automàtics de fotografia.  

Una espècie en perill d’extinció a Catalunya

El Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció a Catalunya. De fet, és un dels mamífers més amenaçats de la nostra fauna. Durant els darrers 30 anys, el nombre d’exemplars i la seva àrea de distribució s’han reduït dràsticament fins arribar a la situació actual, en que habita únicament les planes de l'Alt i Baix Empordà i, en molt baixes densitats, als boscos del Pirineu Oriental.

Les causes de la seva desaparició a gran part de Catalunya són diverses: el control d’altres depredadors amb verins, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments.  

El projecte turoCat d’estudi i recuperació del turó a Catalunya

El projecte TuroCat va néixer el 2018, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya i d’una beca de la Fundació Barcelona Zoo.

En aquest nou alliberament hi col·laboren el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, la Fundació Barcelona Zoo i la Fundació Trenca; a més del Centre de Fauna del Pont de Suert, un nucli zoològic privat del Pallars Sobirà, a Son del Pi; i el Centre de Conservació Camadoca de l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona de Santa Maria de Merlés.

Es tracta d’una espècie que es va arribar a extingir al seu hàbitat natural, però que s’ha pogut reintroduir al Senegal, el Marroc i Tunísia gràcies al Programa de cria en captivitat de l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

Actualment, es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) i compta també amb un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) 

Neix al Zoo de Barcelona una gasela dama mohor (Nanger dama mhorr), una espècie natural de les regions subdesèrtiques del sud del Marroc i el Sàhara Occidental que, actualment, es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

L’animal va néixer el passat 7 de febrer, és un mascle, i és fill d’una de les femelles del grup i del mascle reproductor. El seu estat de salut és bo i aquests dies ja se’l veu interactuar amb la resta del grup, amb la mare sempre a prop. 

Per al director del Zoo de Barcelona, Sito Alarcon, “aquest naixement és un altre èxit de l’esforç del Zoo amb la conservació d’espècies”. Alarcon subratlla la importància dels programes específics que hi ha per la recuperació d’aquesta espècie, uns programes en els que “el Zoo de Barcelona fa temps que hi col·labora perquè entre els seus objectius hi ha la recuperació de la biodiversitat d’una regió molt amenaçada pel canvi climàtic i la pressió humana com és el Sahel”.  

Un cas d’èxit en la reintroducció d’espècies 

La gasela dama mohor és una rara subespècie de la gasela dama que viu en les regions subdesèrtiques del sud del Marroc i el Sahara Occidental. Les principals amenaces que pateix al seu hàbitat natural són la caça indiscriminada i la pèrdua i degradació del medi natural a causa de la pastura excessiva i la ramaderia.

Aquesta espècie d’antílop es va arribar a extingir al seu hàbitat natural, però l’any 1971, l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va iniciar un programa de cria en captivitat que va fer possible la seva reintroducció al Senegal (Reserva Especial de Fauna de Guembeul), el Marroc (Reserva Real de R’Mila) i Tunísia (Parc Nacional de Bou-Hedma). 

L’èxit d’aquest programa del CSIC també va suposar un impuls per a la posada en marxa d’un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) que ha permès assegurar la continuat de l’espècie. Tot i això, actualment, la gasela dama mohor es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

El Zoo de Barcelona col·labora activament en aquests dos programes de reintroducció de la gasela dama mohor. 

Neix al Zoo de Barcelona una gasela dama mohor (Nanger dama mhorr), una espècie natural de les regions subdesèrtiques del sud del Marroc i el Sàhara Occidental que, actualment, es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

L’animal va néixer el passat 7 de febrer, és un mascle, i és fill d’una de les femelles del grup i del mascle reproductor. El seu estat de salut és bo i aquests dies ja se’l veu interactuar amb la resta del grup, amb la mare sempre a prop.

La gasela dama mohor és una rara subespècie de la gasela dama que viu en les regions subdesèrtiques del sud del Marroc i el Sahara Occidental. Les principals amenaces que pateix al seu hàbitat natural són la caça indiscriminada i la pèrdua i degradació del medi natural a causa de la pastura excessiva i la ramaderia.   

Aquesta espècie d’antílop es va arribar a extingir al seu hàbitat natural, però l’any 1971, l’Estació Experimental de Zones Àrides del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) va iniciar un programa de cria en captivitat que va fer possible la seva reintroducció al Senegal (Reserva Especial de Fauna de Guembeul), el Marroc (Reserva Real de R’Mila) i Tunísia (Parc Nacional de Bou-Hedma).

L’èxit d’aquest programa del CSIC també va suposar un impuls per a la posada en marxa d’un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) que ha permès assegurar la continuat de l’espècie. Tot i això, actualment, la gasela dama mohor es troba en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

El Zoo de Barcelona col·labora activament en aquests dos programes de reintroducció de la gasela dama mohor.

L’animal, d’edat avançada, va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1996 i formava part del programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)    

Es tracta d’una espècie en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)

El Zoo de Barcelona ha perdut un dels seus habitants més longeus, el goril·la Xebo. L’animal, d’edat avançada, ha mort aquesta passada nit, després d’un procés de debilitació que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció prestada per part de l’equip de veterinaris i cuidadors del Zoo.

El Xebo tenia 38 anys, per sobre de l’esperança màxima de vida d’aquesta espècie en el seu hàbitat natural. L’animal va néixer al Zoo de Rotterdam el 6 d’octubre de 1985 i va arribar al Zoo de Barcelona l’any 1996, en el marc del programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA).

Al llarg dels més de 27 anys que ha viscut al Zoo de Barcelona, el Xebo ha conviscut amb altres goril·les femelles, els seus fills i filles i també una neta. Durant aquest període, ha tingut un total del quatre parelles –la Kena, la Virunga, la Machinda i la Makena–.
Era un animal acollidor, protector del grup de goril·les, i obert amb l’equip de cuidadors i cuidadores del Zoo de Barcelona, als que va integrar com a part del grup. Li agradava jugar amb la resta de goril·les amb qui convivia i tenia també molt joc i interacció amb el personal del Zoo.

Gràcies a aquesta interacció i conciliació amb els seus cuidadors i cuidadores, el Xebo ha fet possible una evolució en el coneixement dels goril·les, situant el Zoo de Barcelona com a referent en la cura i el benestar d’aquests animals a nivell europeu.

Una espècie en perill crític d’extinció

El Xebo era un goril·la de plana occidental (Gorilla gorilla gorilla), una de les quatre subespècies de goril·les que habiten a l’Àfrica central occidental. Concretament, al sud del Camerun, República Centreafricana, Gabon, República del Congo, Guinea Equatorial i nord d’Angola.

Es tracta d’una espècie en perill crític d’extinció, segons la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que compta amb un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) del qual el Xebo en formava part.

Aquests goril·les viuen en grups estables formats per una desena d’individus i liderats per un mascle adult reproductor, comunament denominat “esquena platejada”, en referència al pelatge canós de l’esquena que els caracteritza. Les principals causes del seu estat de conservació crític són la destrucció de la selva per introduir cultius, l’extracció de minerals, la caça furtiva, el tràfic il·legal i la caça pel consum de carn.

A més del Xebo, formen part d’aquest programa de conservació ex situ del goril·la de plana occidental un total de 462 individus, repartits en 69 institucions d’arreu d’Europa. El Zoo de Barcelona participa en aquest programa contribuint, sobretot, a la conscienciació de la necessitat de conservar l’hàbitat natural d’aquesta espècie en perill crític d’extinció; així com participant en nombrosos projectes de recerca. 

El nombre de visitants creix un 10% respecte l’any 2022

El Zoo ha posat en marxa un nou pla educatiu per fomentar el coneixement de la biodiversitat i ha consolidat l’èxit de propostes familiars com el Passaport de Natura

També s’ha donat continuïtat a projectes per a la reintroducció a la natura de diferents espècies autòctones com la tortuga de rierol, el tritó del Montseny o el turó europeu, entre d’altres 

El Zoo de Barcelona tanca el 2023 amb un nou rècord de visitants. Un total de 818.288 persones han visitat el parc els darrers 12 mesos, la xifra més elevada dels últims sis anys. Els registres suposen un creixement del 10% respecte el nombre de persones que va passar pel Zoo l’any 2022, i supera amb escreix les 710.000 visites que es van produir l’any 2019, abans de la pandèmia. Aquesta evolució positiva consolida a l’alça el creixement de públic assolit arran del desplegament del Nou Model de Zoo. 

La resposta pel públic familiar segueix sent positiva. El 2023 s’ha tancat amb 23.367 famílies i 78.016 membres totals al Zoo Club. Són xifres que estabilitzen el creixement produït des de l’any 2021 i que, en el cas del nombre total de socis, se situen un 60% per sobre de les dades anteriors a la pandèmia. 

Una de les darreres propostes del parc és l’Espai invertebrats, inaugurat a l’estiu de 2022 i que l’any passat va atraure a més de 200.000 visitants. Noves activitats, com l’espectacle teatralitzat “Els follets del Zoo” també han estat un èxit de públic. En total, les activitats obertes i gratuïtes que el Zoo ha programat durant tot l’any han tingut 31.300 participants. 

Un any més, l’Escola del Zoo també creix. Les xifres d’assistència a les activitats organitzades per al públic infantil i els centres educatius s’han incrementat un 3%. En total, 19.000 infants han participat d’experiències com els casals del Zoo, les visites i tallers escolars i els aniversaris. S’inclouen en aquesta xifra els 632 adolescents que van participar en la segona jornada STEAM Zoo, un projecte organitzat conjuntament per BSM i la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech i adreçada a estudiants de 1r i 2n d’ESO de Barcelona i la seva àrea metropolitana amb l’objectiu de promoure’n les vocacions científiques. 

Finalment, es consolida el Passaport de Natura, creat l’estiu del 2022 per fomentar el coneixement de la biodiversitat del planeta entre els nens i nenes membres del Zoo Club. En total, durant el 2023, n’han gaudit 6.761 persones. 

Per a la primera tinenta d’alcaldia i presidenta de la Fundació Barcelona Zoo, Laia Bonet, “el Zoo ha viscut un 2023 molt positiu tant a nivell de projectes com de visitants. El creixement que està experimentant el parc en els últims anys és fruit de la intensa tasca de fidelització i de reforçament dels lligams amb la ciutadania que s’està fent, que es visualitza en la gran acceptació que tenen les activitats, dirigides especialment al públic familiar”. 

Un nou pla educatiu per a escoles i instituts 

En línia amb el procés de transformació en què està immers el Zoo de Barcelona per esdevenir un centre de referència en conservació de la biodiversitat i la divulgació de valors de respecte cap a la natura i el medi ambient, el parc ha estrenat una nova oferta educativa adreçada a escoles i instituts. La programació, engegada aquest curs 2023-2024, inclou set activitats participatives i experiencials que busquen, sobretot, afavorir la reconnexió de l’alumnat amb la natura i influir en els seus hàbits. 

Aquest nou paquet didàctic ha anat acompanyat de l’estrena de nous espais educatius. Són, en concret, una nova sala polivalent, un laboratori i dues aules. Així mateix, el 2023, també es va posar en funcionament amb molt bona acollida el Ludo Zoo, un espai on les famílies que visiten el Zoo poden descobrir la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres materials. 

La recerca i la conservació, peces clau del nou Zoo 

El compromís del Zoo amb la preservació d’espècies amenaçades va més enllà dels seus límits. Durant el 2023, el parc ha col·laborat en una trentena de projectes de conservació d’exemplars i hàbitats en perill, gràcies a la seva participació en diferents projectes com el Programa d’Espècies en Perill de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA). A més, la Fundació Barcelona Zoo ha atorgat vuit beques a joves investigadors per a desenvolupar projectes centrats, principalment, en l’estudi de la fauna i dels ecosistemes autòctons de la Mediterrània. En total s’hi destinaran 71.219 euros.  

En aquest àmbit de la conservació, cal destacar el naixement, per primera vegada al Zoo de Barcelona, de dues cries de guacamai gorjablau (Ara glaucogularis), una espècie natural del nord de Bolívia i en perill crític d’extinció, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN); i d’un voltor comú (Gyps fulvus), una au de la nostra fauna també en perill i a la qual el Zoo de Barcelona dedica esforços des de fa molts anys.

En paral·lel, s’ha donat continuïtat a projectes per a la reintroducció a la natura de diferents espècies autòctones, com la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), el fartet (Aphanius Iberus), el ferreret (Alytes muletensis), el turó europeu (Mustela putorius) i l’ibis ermità (Geronticus eremita). 

En aquest 2023, també s’ha reforçat la col·laboració entre la Fundació Barcelona Zoo i la Borneo Nature Foundation per la conservació a l’hàbitat natural dels orangutans de Borneo a Indonèsia. El Zoo també ha estat assessor veterinari a les jornades internacionals de cura i manteniment dels dragons de Komodo celebrades a Indonèsia. 

En el camp del benestar animal, el Zoo segueix treballant en la millora constant de les instal·lacions i en la cura dels animals que acull, tasca que duu a terme amb la amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona.