Zoo

El Zoo de Barcelona ha acollit una nova jornada STEAM, un matí d’activitats científiques adreçades a l’alumnat de 1r i 2n d’ESO. En aquesta edició, celebrada el 16 de novembre, hi han participat un total de 640 nois i noies de diferents instituts de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

L’alumnat ha gaudit de quatre activitats impartides per l’equip d’educadors i educadores del Zoo de Barcelona, que ha treballat conjuntament amb el personal docent i investigador de l’Escola d’Enginyeria de Barcelona Est (EEBE) de la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) en el seu desenvolupament.

Al primer dels tallers, titulat “L’ADN a les teves mans”, l’alumnat ha extret ADN d’una mostra de cèl·lules de maduixa i ha pogut tocar-lo. A “Què mengem?”, han après com el que ingerim es transforma en energia, a partir d’una sèrie d’experiments. Al taller “Interpretant el que pensem”, els participants han comprovat, en directe, com es comuniquen el cervell i els músculs del cos. I a “Mà biònica”, han après com movem les extremitats.  

A més, l’alumnat ha gaudit de l’espectacle participatiu “Les tres neurones”, on també han après com funcionen les cèl·lules que conformen el teixit nerviós.  

L’animal va arribar al Zoo de Barcelona ara fa 20 anys a petició de les autoritats i provinent d’un embargament per garantir la seva cura i el seu benestar   

El seu estat de salut havia empitjorat les darreres setmanes per problemes relacionats amb la seva avançada edat

El Zoo de Barcelona s’ha especialitzat en les cures geriàtriques, esdevenint un centre de referència internacional en la cura i el benestar d’animals d’edat avançada   

El Zoo de Barcelona ha perdut un dels seus habitants més estimats, el rinoceront Pedro, un dels exemplars més longeus d’aquesta espècie al món, segons els registres existents. El Pedro ha mort aquest matí. Fa uns dies, i a causa de la seva avançada edat, havia iniciat un procés de debilitació que ha anat evolucionant cap a un estat cada cop més delicat que no s’ha pogut revertir malgrat l’atenció dispensada per l’equip de cuidadors i veterinaris del Zoo.

L’edat exacta del rinoceront no es coneix, però amb els registres duaners existents s’estima que podria tenir entre 53 i 54 anys. Tenint en compte que l’esperança màxima de vida de l’espècie és d’entre 40 i 50 anys, era el rinoceront més vell d’Europa –actualment hi ha 339 exemplars als centres de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA)– i un dels 4 més longeus dels prop de 800 que hi ha a tot el món, segons els registres existents.

Procedent d’un embargament, va trobar refugi al Zoo de Barcelona

El Pedro va arribar al Zoo de Barcelona el 2 de desembre del 2003, provinent d’una altra instal·lació zoològica a proposta de l’Administració responsable de trobar-li una nova llar que garantís la cura i benestar de l’animal. Segons les dades disponibles, l’any 1972 havia estat importat des de Sud-àfrica i traslladat a l’Estat espanyol en un context social molt diferent de l’actual en què el moviment d’animals no estava tan regulat per la legislació internacional com avui. 

Al Zoo de Barcelona, hi va trobar refugi i condicions de vida adequades per a la seva espècie. Era un animal tranquil i sociable, de tarannà positiu i sempre disposat a interaccionar amb els seus cuidadors i cuidadores. Atesa la seva edat avançada, en els darrers anys havia rebut atenció geriàtrica especialitzada per minimitzar, entre altres dolències, els problemes articulars que patia. Per al director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, “ha mort un animal molt estimat per tots nosaltres, un exemplar que ha rebut en aquests anys la màxima cura per part de l’equip tècnic del Zoo, que li ha procurat les atencions necessàries. El Pedro representa un dels propòsits més significatius del Zoo de Barcelona a dia d’avui, ser refugi i garant del benestar d’animals que requereixen d’una protecció especial, ja sigui perquè són d’una espècie amenaçada al seu hàbitat natural o perquè tenen necessitats especials fruit de la seva pròpia història”.  

El Zoo de Barcelona, referent mundial en cures geriàtriques d’animals grans

El Zoo ha acollit al llarg dels anys diferents animals d’edat molt avançada, com el rinoceront Pedro i les elefantes Susi, Yoyo i Bully, amb necessitats físiques i emocionals específiques. Això l’ha convertit en un centre capdavanter en cures geriàtriques, una especialització que s’ha fet de la mà del Centre d’Educació en Benestar d’Animals de Zoològic de la Universitat Autònoma de Barcelona (ZAWEC) i ha permès situar el Zoo de Barcelona com un referent internacional en la cura i el benestar d’aquests animals.

Avui, el Zoo de Barcelona, seguint el seu nou model, centra el seu treball en espècies que requereixen una protecció especial pel seu estat de conservació a la natura. També és un centre compromès amb el benestar animal i, per tant, es posa sempre a disposició de les autoritats per acollir animals que necessiten una nova llar on viure en condicions adequades per a la seva espècie.

Ambaixador d’un espècie amenaçada

El Pedro era un rinoceront blanc meridional (Ceratotherium simum simum), subespècie classificada com Gairebé amenaçada (NT - Near Threatened) a la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), i per a la qual existeix un programa de conservació ex situ EEP de l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) del qual el Pedro en formava part.

Malgrat que fins fa poc es trobava en greu perill d'extinció, com tots els altres rinoceronts, a causa de la caça furtiva per obtenir-ne les banyes, el rinoceront blanc meridional és el que millor s'ha recuperat els darrers anys gràcies a l'estricta protecció que se li ha atorgat.  Fins fa poc, vivia tan sols a la República de Sud-àfrica, però darrerament ha estat reintroduït a altres llocs com Botswana, Namíbia, Zàmbia, Kenya o Zimbàbue.

El rinoceront blanc és la més gran de les cinc espècies de rinoceronts existents actualment. Alguns exemplars arriben a mesurar fins a quasi 2 metres d’alçada i 4 de longitud, i a pesar més de 3.500 kg. Viu a sabanes arbrades, planes herbàcies, regions arbustives obertes i fins i tot zones pantanoses. Els mascles tenen costums solitaris.

El passat mes de juny, es van captar per primera vegada en més de 50 anys unes imatges que evidencien la presència d’un exemplar de turó europeu a la Vall d’Aran.

L’enregistrament de les imatges s’emmarca en el projecte de seguiment de mesocarnívors que estan duent a terme el Grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Fundació Barcelona Zoo, i que a la Vall d’Aran compta amb el suport del Consell General de l’Aran i la col·laboració de voluntaris de l’Associació Aran pera Natura.

Per portar a terme aquest projecte, s’han establert més d’una trentena d’estacions de seguiment  a diferents punts del territori català i cadascuna d’elles disposa de 12 càmeres de parany fotogràfic. Les imatges han estat captades per una d’aquestes càmeres en una parcel·la de la Fundació Barcelona Zoo. La darrera constància d’aquesta espècie en perill d’extinció en aquesta zona del Pirineu és dels anys 60.

Fa més de 50 anys que no es detectava la presència d’aquesta espècie en perill d’extinció a Catalunya en aquesta zona del Pirineu

Les imatges s’han enregistrat en el marc del projecte de seguiment de mesocarnívors del Grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Fundació Barcelona Zoo

El passat mes de juny, es van captar per primera vegada en més de 50 anys unes imatges que evidencien la presència d’un exemplar de turó europeu a la Vall d’Aran.

L’enregistrament de les imatges s’emmarca en el projecte de seguiment de mesocarnívors que estan duent a terme el Grup Felis de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) i la Fundació Barcelona Zoo, i que a la Vall d’Aran compta amb el suport del Consell General de l’Aran i la col·laboració de voluntaris de l’Associació Aran pera Natura.

Per portar a terme aquest projecte, s’han establert més d’una trentena d’estacions de seguiment  a diferents punts del territori català i cadascuna d’elles disposa de 12 càmeres de parany fotogràfic. Les imatges han estat captades per una d’aquestes càmeres en una parcel·la de la Fundació Barcelona Zoo. La darrera constància d’aquesta espècie en perill d’extinció en aquesta zona del Pirineu és dels anys 60.

Situació actual del turó europeu a Catalunya

El turó europeu (Mustela putorius) està classificat com a espècie en perill d’extinció segons el nou Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya. Aquesta és la màxima categoria d’amenaça que contempla el catàleg, i per tant, el situa com el mamífer carnívor més amenaçat de la fauna de Catalunya. 

Durant els darrers 30 anys la població d’aquesta espècie i l’àrea de distribució s’ha reduït dràsticament fins a arribar a la situació actual, en què el turó habita únicament en alguns punts de les comarques de Girona, a les planes de l’Alt i Baix Empordà i, de manera testimonial, a les capçaleres del riu Ter a la comarca del Ripollès.

Partint d’aquesta situació, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Barcelona Zoo i l’Associació Trenca van fundar l’any 2018 el projecte TuroCat, amb l’objectiu de revertir una situació que apropa el turó a la seva extinció a Catalunya. És per això que una de les accions principals del projecte és la seva reintroducció a zones on ha desaparegut, així com el reforç poblacional a àrees on encara hi ha individus. TuroCat es nodreix del seguiment de mamífers que es fan dins del marc d’altres projectes com el programa de seguiment de mesocarnívors del Grup Felis.

La Fundació Barcelona Zoo posa en marxa equips multidisciplinaris amb l’objectiu de planificar i realitzar projectes de conservació ex situ (EEP) i en el propi medi, amb la col·laboració de centres de recerca, administracions, ONG de referència i la comunitat científica. Projectes com els de la reintroducció del turó, el tritó o el ferreret avalen aquesta trajectòria.

Podeu descarregar aquí el vídeo del turó a la Vall d’Aran: https://fromsmash.com/Turo-Vall-dAran

El Zoo de Barcelona afronta un agost ple d’activitats. El Passaport de Natura per als membres del Zoo Club, la nova àrea de biblioteca Ludo Zoo, les trobades amb cuidadors i cuidadores i els casals temàtics són algunes de les activitats que el Zoo té en la seva agenda.

Una de les activitats amb major acollida és el Passaport de Natura, adreçat als membres del Zoo Club i en destaca el nou taller que introdueix al món dels felins. A banda, a “A la descoberta del Zoo”, els socis podran descobrir en primera persona i de manera divertida i didàctica què fan els zoos per protegir la biodiversitat del planeta, tot explotant espècies i hàbitats naturals. 

Una altra de les propostes és, “Primats i humans, cosins germans”, que posa el focus en l’estudi dels primats com a eina per potenciar la capacitat d’observació dels participants. Les activitats del Passaport tenen una durada d’entre 30 i 45 minuts, i cal reservar-les prèviament a través de l’àrea d’usuari del Zoo Club, al web del Zoo.

L’àrea amb servei de biblioteca Ludo Zoo ha tingut molt bona acollida entre les persones visitants des de la seva inauguració al juny. Està dinamitzada per l’equip d’educadors i educadores del Zoo i s’ubica a l’Aula d’Acollida i ofereix un ambient tranquil per documentar-se i aprendre sobre la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres materials consultables. El mes d’agost estarà oberta els divendres, dissabtes i diumenges de 15.00 a 16.30 h.

La programació d’agost també inclou noves experiències amb els cuidadors i cuidadores els matins de divendres a diumenge, on les persones interessades podran visitar de la mà dels cuidadors el laboratori de l’Espai Invertebrats i conèixer espècies com els lleons marins, els bisons, les tortugues gegants o els hipopòtams. 

A banda, el Zoo de Barcelona també programa sessions de contacontes cada migdia de dimecres a diumenge a la plaça de la Dama del Paraigua. A través de contes i rondalles tradicionals d'arreu del món protagonitzats per animals es fomenta el respecte cap a la natura.

Totes les activitats s’actualitzen de manera setmanal i es poden consultar a la web del Zoo, així com als codis QR dels diferents cartells informatius que es troben al mateix Zoo.

El Zoo de Barcelona ha rebut la certificació Biosphere Sustainable Lifestyle que atorga l'Institut de Turisme Responsable (ITR), un organisme independent que té com a objectiu impulsar accions i programes de desenvolupament turístic sostenible i responsable. Biosphere reconeix els espais que aposten per models de gestió basats en el respecte de l’entorn, el disseny d’una oferta cultural i de lleure de qualitat i el compromís amb aspectes com l’equitat de gènere, el retorn social de l’activitat, el seu impacte positiu sobre la ciutadania i el progrés en la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. 

Entre les diferents actuacions per les quals el Zoo de Barcelona ha obtingut aquest distintiu, destaquen la posada en marxa de projectes de conservació i protecció de la fauna en els seus hàbits naturals, les iniciatives que promouen la conscienciació sobre el respecte de la biodiversitat entre la ciutadania i aspectes que tenen a veure amb bones pràctiques sobre benestar animal, com l’ús d’aliments ecològics i de proximitat en les seves pautes alimentàries. El Zoo també ha estat reconegut per la seva estratègia de sostenibilitat, que incentiva l’ús responsable i el control de la despesa d’aigua, la utilització de maquinària i vehicles elèctrics i l’eliminació de plàstics d’un sol ús, entre altres mesures. 

La certificació ha puntuat molt positivament el compromís del Zoo amb la ciutadania. Qüestions com la creació de tallers educatius sobre fauna i biodiversitat per a escoles i famílies, l’afavoriment d’iniciatives que contribueixen a la difusió del patrimoni cultural i natural de Catalunya o els projectes de reintroducció de fauna autòctona han estat alguns dels punts forts que s’han destacat en l’avaluació.

La Fundació Barcelona Zoo, Damm i el Consorci del Delta del Llobregat van alliberar 100 exemplars de fartets al delta del Llobregat. L’acció està inclosa en el conveni de col·laboració vigent entre les entitats i forma part del pla educatiu “Salvem el fartet”, una iniciativa que vol conscienciar sobre la situació en què es troba aquest peix mediterrani, declarat en perill d’extinció.

Els fartets reintroduïts han nascut a les instal·lacions del Zoo de Barcelona. Han estat alliberats a dues noves basses que s'han excavat enguany amb la col·laboració de l'Ajuntament de Viladecans seguint les característiques de fondària i mida recomanades pels experts en aquesta espècie amb l'objectiu de maximitzar l'èxit de la introducció.

Fins ara, el delta del Llobregat només tenia dues basses amb petites poblacions estables de fartets. Per això, el pla de recuperació del fartet al delta del Llobregat se centra en la creació de nous nuclis poblacionals a diversos aiguamolls que assegurin la viabilitat de l'espècie a llarg termini. En aquesta línia, la Fundació Barcelona Zoo hi col·labora amb la cria de l'espècie, l'execució d'actuacions de millora d'hàbitats, l'estudi dels requisits ecològics de l'espècie i el seguiment de la seva evolució en el temps.

La Fundació Barcelona Zoo fa cinc anys que està compromesa amb la reintroducció del fartet i des de l'any 2018 col·labora amb el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat per reintroduir-lo al seu hàbitat natural. Una col·laboració que des de l'any 2021 compta també amb el suport de Damm.

El públic familiar podrà participar en diferents activitats basades en l’educació i la sensibilització cap a la biodiversitat

El Passaport de Natura, adreçat als socis del Zoo Club, estrena una activitat sobre els felins

La nova àrea de Ludo Zoo està tenint bona acollida en aquests primers mesos d’estiu i a l’agost estarà oberta de 15.00 h a 16.30 h

El Zoo de Barcelona afronta un agost ple d’activitats. El Passaport de Natura per als membres del Zoo Club, la nova àrea de biblioteca Ludo Zoo, les trobades amb cuidadors i cuidadores i els casals temàtics són algunes de les activitats que el Zoo té en la seva agenda.

Una de les activitats amb major acollida és el Passaport de Natura, adreçat als membres del Zoo Club. Per al mes d’agost, segueix programant activitats exclusives i gratuïtes relacionades amb la biodiversitat i la seva conservació. 

Entre les diferents propostes destaca el nou taller que introdueix al món dels felins, durant el qual s’explica el projecte de conservació del gat fer, en què el Zoo hi col·labora a través de la Fundació Barcelona Zoo. A banda, a “A la descoberta del Zoo”, els membres del Zoo Club podran descobrir en primera persona i de manera divertida i didàctica què fan els zoos per protegir la biodiversitat del planeta, tot explotant espècies i hàbitats naturals. 

Una altra de les propostes amb més bona acollida és, “Primats i humans, cosins germans”, que posa el focus en l’estudi dels primats com a eina per potenciar la capacitat d’observació dels participants.

Les activitats del Passaport tenen una durada d’entre 30 i 45 minuts, i cal reservar-les prèviament a través de l’àrea d’usuari del Zoo Club, al web del Zoo.

La nova Ludo Zoo, un espai per aprendre

L’àrea amb servei de biblioteca Ludo Zoo ha tingut molt bona acollida entre les persones visitants des de la seva inauguració al juny. Està dinamitzada per l’equip d’educadors i educadores del Zoo i s’ubica a l’Aula d’Acollida. El nou espai ofereix un ambient tranquil per documentar-se i aprendre sobre la biodiversitat del planeta a través de llibres, jocs i altres materials consultables.

El mes d’agost estarà oberta els divendres, dissabtes i diumenges de 15.00 a 16.30 h.

Trobades amb cuidadors, tallers i contacontes

La programació d’agost també inclou noves experiències amb els cuidadors i cuidadores que complementen la visita a tots els públics i apropen la realitat del dia a dia del Zoo i la tasca de conservació que s’hi duu a terme. 

Els matins de divendres a diumenge les persones interessades podran visitar de la mà dels cuidadors el laboratori de l’Espai Invertebrats i conèixer espècies com els lleons marins, els bisons, les tortugues gegants o els hipopòtams. 

A banda, el Zoo de Barcelona també programa sessions de contacontes cada migdia de dimecres a diumenge a la plaça de la Dama del Paraigua. A través de contes i rondalles tradicionals d'arreu del món protagonitzats per animals es fomenta el respecte cap a la natura.

Totes les activitats s’actualitzen de manera setmanal i es poden consultar a la web del Zoo, així com als codis QR dels diferents cartells informatius que es troben al mateix Zoo.

Un centenar de fartets han sigut alliberats a dues noves basses que s’han generat aquest any

L’acció s’emmarca en els acords signats per aquestes entitats per protegir la biodiversitat i crear nuclis poblacionals de fartets per assegurar la viabilitat de l’espècie a llarg termini

Aquesta iniciativa es porta a cap en el marc el projecte de recuperació del fartet impulsat pel Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat

La Fundació Barcelona Zoo, Damm i el Consorci del Delta del Llobregat van alliberar ahir 100 exemplars de fartets al delta del Llobregat. L’acció està inclosa en el conveni de col·laboració vigent entre les entitats i forma part del pla educatiu “Salvem el fartet”, una iniciativa que vol conscienciar sobre la situació en què es troba aquest peix mediterrani, declarat en perill d’extinció. 

Els fartets reintroduïts han nascut a les instal·lacions del Zoo de Barcelona. Han estat alliberats a dues noves basses que s'han excavat enguany amb la col·laboració de l'Ajuntament de Viladecans seguint les característiques de fondària i mida recomanades pels experts en aquesta espècie amb l'objectiu de maximitzar l'èxit de la introducció.

Fins ara, el delta del Llobregat només tenia dues basses amb petites poblacions estables de fartets, espècie que es troba en una situació crítica a la península Ibèrica d’on és endèmica. Per això, el pla de recuperació del fartet al delta del Llobregat se centra en la creació de nous nuclis poblacionals a diversos aiguamolls que assegurin la viabilitat de l'espècie a llarg termini. En aquesta línia, la Fundació Barcelona Zoo hi col·labora amb la cria de l'espècie, l'execució d'actuacions de millora d'hàbitats, l'estudi dels requisits ecològics de l'espècie i el seguiment de la seva evolució en el temps.

Cinc anys de compromís amb la reintroducció del fartet

La Fundació Barcelona Zoo fa cinc anys que està compromesa amb la reintroducció del fartet i des de l'any 2018 col·labora amb el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat per reintroduir-lo al seu hàbitat natural. Una col·laboració que des de l'any 2021 compta també amb el suport de Damm.

La primera actuació de restauració d'hàbitats es va realitzar el febrer de 2019 amb l'excavació d'una bassa a la pineda litoral del municipi del Prat de Llobregat, en el mateix espai on hi havia l'única població establerta de fartets. Els bons resultats obtinguts són els que han permès continuar endavant i crear les dues basses que ahir van acollir el centenar de nous exemplars.

Les cuidadores i cuidadors adopten mesures extraordinàries per garantir el benestar i la salut animal durant els episodis de calor intensa

L’increment de la renovació dels abeuradors, el lliure accés als aixoplucs de les instal·lacions i la incorporació de gelats a la dieta d’algunes espècies són exemples de les mesures que s’apliquen

Les mesures aplicades davant la sequera permeten estalviar cada dia 200 m³ d’aigua

Posant el benestar i la salut animal al centre, cada estiu el Zoo de Barcelona aplica mesures especials per pal·liar els efectes de l’increment de temperatures en els animals. Aquestes actuacions s’incrementen davant dels episodis de calor intensa com el que estem vivint, i complementen les rutines d’atenció diària que reben totes les espècies del Zoo per part dels cuidadors i cuidadores.

Tot i que l’abundant vegetació garanteix que les temperatures que es registren al Zoo siguin, de mitjana, uns tres graus inferiors als de la resta de la ciutat, quan el mercuri s’enfila el Zoo de Barcelona activa un protocol especial del qual es desprenen diferents mesures que tenen com a objectiu principal parar el cop dels efectes que la calor pot tenir sobre les diferents espècies. 

Per al director del Zoo de Barcelona, Antoni Alarcon, “les mesures que prenem aquests dies són un signe més del ferm compromís del Zoo de Barcelona amb el benestar de totes les espècies que hi són presents, i també una mostra de la nostra ràpida capacitat d’adaptació als canvis d’entorn”. El protocol en cas d’altes temperatures comprèn accions relacionades amb els eixos bàsics del benestar animal. “Entre altres qüestions, es prioritza el manteniment del confort tèrmic dels hàbitats, es vetlla per la bona hidratació dels animals i posem en marxa totes les accions necessàries per garantir que poden seguir mantenint els seus hàbits de comportament habituals en les millors condicions possibles, com el bany en el cas de les espècies més aquàtiques”, descriu Alarcon.

A diferència del que passa en altres èpoques de l’any, quan les temperatures són altes es garanteix que els animals puguin accedir sempre que ho vulguin als aixoplucs o les zones interiors de les seves instal·lacions, mantenint les comportes obertes en tot moment per reduir l’efecte de la calor.

Garantir la bona hidratació dels animals és una altra de les prioritats. L’equip de cuidadores i cuidadors renova amb més freqüència l’aigua dels abeuradors perquè estigui fresca. També incrementen el nombre d’abeuradors que hi ha a disposició dels animals. Així mateix, s’intensifica la neteja i renovació de l’aigua de les zones de bany que tenen algunes espècies a les seves instal·lacions, una pràctica que es repeteix en el cas dels fangars, que tenen un paper important en la regulació tèrmica d’animals com els facoquers, el rinoceront i les elefantes. 

En altres casos, com els de les elefantes, el bisó i el búfal nan els professionals del Zoo refresquen les instal·lacions amb mànegues d’aigua, una operació que, en alguns casos, com el dels pandes vermells, es realitza amb aspersors. En canvi, als felins i als ossos se’ls poden arribar a instal·lar ventiladors a les estances per afavorir una millor climatització. 

L’alimentació és un altre element que les cuidadores i cuidadors del Zoo de Barcelona adapten i tenen molt en compte durant els mesos de més calor. Alguns exemples són la fruita i els gelats de brou o de suc de fruita que s’ofereixen als primats; els blocs de gel amb fruita per a les girafes; o els granissats de cucs per a les mangostes i els suricates. 

El Zoo, compromès amb la sostenibilitat i l’estalvi d’aigua

El Zoo de Barcelona porta a terme totes aquestes accions malgrat l’actual situació de sequera perquè, per la seva pròpia idiosincràsia, està exclòs d’algunes de les mesures d’estalvi d’aigua que es desprenen del protocol d’actuació per a risc de sequera que ha desenvolupat l’Ajuntament de Barcelona en l’actual situació d’excepcionalitat. Tot i aquesta exempció, i en coherència amb el compromís de l’espai amb la sostenibilitat i la reducció dels impactes de la seva activitat, el Zoo ha posat en marxa diferents mesures amb les que està aconseguint un estalvi diari de 200 metres cúbics d’aigua, una quantitat que equival pràcticament al consum d’aigua diari que realitzen 1.800 habitants de Barcelona. 

Com en molts altres espais de la ciutat, el Zoo manté vigents les restriccions de rec de gespes i prats i el tancament de les fonts ornamentals. A més, entre altres actuacions, s’ha començat a utilitzar un sistema de control de consums que permet monitoritzar la despesa d’aigua en temps real per detectar al moment qualsevol possible fuita i també s’ha tancat una de les dues grans escomeses d’aigua que té el parc per reduir la pressió i el consum. Amb caràcter general, s’aposta per la plantació d’espècies vegetals adequades a les condicions climàtiques mediterrànies.